08
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
16:37h
Les entitats FAADA, Ecologistes en Acció, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, ADDA, Depana, AVDA, Libera!, Tots Som Poble i Lex Ànima han manifestat el seu suport a l'actualització de les sancions aplicables a infraccions a la legislació de caça, i han reclamat al Govern de la Generalitat que no cedisca a la "pressió dels col·lectius de caçadors". "Resulta vergonyant veure com els màxims representants de la Federació de Caça de Catalunya clamen per les sancions que s'han aprovat contra els caçadors, quan en realitat les sancions ja estan definides des de la llei del 1970 i l'únic que s'ha fet és actualitzar l'import de les mateixes" denuncia Jaume Grau, coordinador a Catalunya d'Ecologistes en Acció. "Només s'actualitza l'import d'allò que ja eren infraccions. Dona la impressió que els caçadors volen seguir mantenint la impunitat gairebé absoluta que gaudien fins ara", conclou.
Des de les entitats creuen que la modificació dels imports de les sancions per infraccions de caça, per actualitzar-les a l'any 2020, són "de pura lògica" i que "ja era hora que es comencessen a eliminar privilegis que han anat mantenint el col·lectiu dels caçadors des del 1970". Asseguren que els caçadors han rebut un tracte de favor durant anys: "Pagaven sancions irrisòries, amb màxims de 30 i 50€ per les sancions molt greus (i des d’1,5 € en el cas de les lleus) per infraccions que posen, per exemple, en perill la vida d’altres persones", exposen en un comunicat. Asseguren que cap altra activitat no tenia unes sancions tan desproporcionadament baixes. "I si es paguen ràpid quedaven en la meitat." explica Grau. Ara les sanciones es preveuen de fins a 3.000 euros (les greus) i fins a 120.000 euros (les molt greus), que son les mateixes que tenen els pescadors des del 2009 o les que tenen els caçadors aragonesos.
Des de la Federació Catalana de Caça s’ha iniciat una vaga durant la qual no ajudaran als pagesos a prevenir els danys, segons les seves comunicacions, però si que sortiran a caçar igualment com a esport o hobby.
Des de les entitats apunten que sempre estaran al costat dels qui posen fre als privilegis d’un col·lectiu que "lluny de ser garants de la natura, la posen en perill, la pervertixen amb les seues granges cinegètiques, la contaminen amb els seus balins de plom, i es creuen per damunt dels altres usuaris del medi natural, els no caçadors, que som la immensa majoria de la societat".
Áixí mateix, remarqueen que és evident el conflicte ètic que suscita l'activitat cinegética com a mesura per controlar poblacions d'animals. Les entitats han explicat al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que l'activitat cinegètica comporta importants danys tant per als animals caçats com para les seues cries i per a aquells supervivents ferits i per multitud d'altres espècies, moltes protegides, que patixen per la pertorbació causada per les batudes i altres modalitats de caça, veient minvat el seu èxit reproductiu.
D'altra banda, en el cas particular de Catalunya, la caça per controlar la població de senglars s'ha mostrat especialment ineficaç, sostenen i argumenten que d'acord a les dades del programa de seguiment de poblacions d'estos animals, el nombre de senglars caçats va augmentar en més de 28.000 individus en els últims 23 anys, xifra que indica que esta població s'ha quintuplicat (des de la temporada de 1990-1991 a la de 2013-2014). En l'últim informe de la temporada 2015-2016 facilitat per la Generalitat de Catalunya (Rosell et al., 2016) el nombre de senglars caçats ha arribat a xifres rècords, mentre que la seua població creix a ritme accelerat, segons el mateix informe.
Les entitats signants de la carta han posat de manifest que cal construir una nova normalitat on els privilegis d’uns pocs dixen d’anar en contra del dret general a gaudir de la natura, ja siga com a excursionistes, ciclistes o boletaires. Una nova normalitat on la caça hauria de ser l’última opció a l’hora de gestionar la fauna. La natura té enormes reptes pel davant a Catalunya. La caça es gestiona encara segons la llei franquista de 1970, sota la lògica d'aquell règim. Avui existixen nombroses alternatives per tal de garantir una adequada convivència entre activitats humanes i la conservació de la fauna, però les dinàmiques de dècades dificulten que l'administració ho regule d'acord amb els nous temps.
Per tot això, les organitzacions ecologistes i de defensa animal han reclamat a la Generalitat i particularment al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que no cedisca davant de la pressió dels caçadors i que, pel contrari, tinga en compte les alternatives que des de l'ètica cap als animals i la sostenibilitat es plantegen des dels sectors ambientals des de fa anys.
Des de les entitats creuen que la modificació dels imports de les sancions per infraccions de caça, per actualitzar-les a l'any 2020, són "de pura lògica" i que "ja era hora que es comencessen a eliminar privilegis que han anat mantenint el col·lectiu dels caçadors des del 1970". Asseguren que els caçadors han rebut un tracte de favor durant anys: "Pagaven sancions irrisòries, amb màxims de 30 i 50€ per les sancions molt greus (i des d’1,5 € en el cas de les lleus) per infraccions que posen, per exemple, en perill la vida d’altres persones", exposen en un comunicat. Asseguren que cap altra activitat no tenia unes sancions tan desproporcionadament baixes. "I si es paguen ràpid quedaven en la meitat." explica Grau. Ara les sanciones es preveuen de fins a 3.000 euros (les greus) i fins a 120.000 euros (les molt greus), que son les mateixes que tenen els pescadors des del 2009 o les que tenen els caçadors aragonesos.
Des de la Federació Catalana de Caça s’ha iniciat una vaga durant la qual no ajudaran als pagesos a prevenir els danys, segons les seves comunicacions, però si que sortiran a caçar igualment com a esport o hobby.
Des de les entitats apunten que sempre estaran al costat dels qui posen fre als privilegis d’un col·lectiu que "lluny de ser garants de la natura, la posen en perill, la pervertixen amb les seues granges cinegètiques, la contaminen amb els seus balins de plom, i es creuen per damunt dels altres usuaris del medi natural, els no caçadors, que som la immensa majoria de la societat".
Áixí mateix, remarqueen que és evident el conflicte ètic que suscita l'activitat cinegética com a mesura per controlar poblacions d'animals. Les entitats han explicat al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que l'activitat cinegètica comporta importants danys tant per als animals caçats com para les seues cries i per a aquells supervivents ferits i per multitud d'altres espècies, moltes protegides, que patixen per la pertorbació causada per les batudes i altres modalitats de caça, veient minvat el seu èxit reproductiu.
D'altra banda, en el cas particular de Catalunya, la caça per controlar la població de senglars s'ha mostrat especialment ineficaç, sostenen i argumenten que d'acord a les dades del programa de seguiment de poblacions d'estos animals, el nombre de senglars caçats va augmentar en més de 28.000 individus en els últims 23 anys, xifra que indica que esta població s'ha quintuplicat (des de la temporada de 1990-1991 a la de 2013-2014). En l'últim informe de la temporada 2015-2016 facilitat per la Generalitat de Catalunya (Rosell et al., 2016) el nombre de senglars caçats ha arribat a xifres rècords, mentre que la seua població creix a ritme accelerat, segons el mateix informe.
Les entitats signants de la carta han posat de manifest que cal construir una nova normalitat on els privilegis d’uns pocs dixen d’anar en contra del dret general a gaudir de la natura, ja siga com a excursionistes, ciclistes o boletaires. Una nova normalitat on la caça hauria de ser l’última opció a l’hora de gestionar la fauna. La natura té enormes reptes pel davant a Catalunya. La caça es gestiona encara segons la llei franquista de 1970, sota la lògica d'aquell règim. Avui existixen nombroses alternatives per tal de garantir una adequada convivència entre activitats humanes i la conservació de la fauna, però les dinàmiques de dècades dificulten que l'administració ho regule d'acord amb els nous temps.
Per tot això, les organitzacions ecologistes i de defensa animal han reclamat a la Generalitat i particularment al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que no cedisca davant de la pressió dels caçadors i que, pel contrari, tinga en compte les alternatives que des de l'ètica cap als animals i la sostenibilitat es plantegen des dels sectors ambientals des de fa anys.