10
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
11
de febrer
a les
2:37h
La CUP Terres de l'Ebre ha fet publica la seua visió sobre la situació de risc que viu el Delta de l'Ebre, arran de la fragilitat mostrada durant el temporal Glòria. "Els temporals de llevant són fenòmens naturals que, si bé de forma regular afecten les nostres terres, cada cop són més greus i causen més danys a conseqüència del Canvi Climàtic i de la sobreexplotació i sobreocupació del medi que genera el sistema capitalista actual", afirmen.
El Delta de l'Ebre, advertix la formació cupaire "com a ecosistema fràgil i dinàmic amb àmplies zones inundables, té una gran vulnerabilitat. Este fet es veu agreujat per la falta de sediments transportats pel Riu Ebre que són retinguts als embassaments (l'aportació de sediments s'ha reduït més del 95% en les últimes dècades) i per la poca aigua que porta el riu, que dificulta el transport dels escassos sediments que té".
"El pas d'este darrer temporal que ha afectat tots els Països Catalans i, especialment el Delta de l'Ebre, ha estat un avís de com la inacció política per falta de valentia perjudica el dia a dia de tot un territori i posa en perill la seua supervivència"afirmava Dayana Santiago acompanyada de Natàlia Sànchez, totes dues portaveus nacionals de la CUP.
Durant estes últimes setmanes, la CUP diuen han estat molt atentes per com anaven desenvolupant-se els esdeveniments, tant pel que fa als efectes que ha generat el temporal com per les respostes que hi ha hagut. Ja el passat 23 de gener, la CUP Deltebre van emetre un comunicat on demanaven que totes aquelles decisions que s'haguessen d'adoptar fossen pensades i meditades per evitar deixar-se portar per les presses i l’alarmisme del moment.
En este sentit, des de la CUP han esperat poder estudiar amb detall les diferents propostes que des de la Taula del Consens s’han fet i escoltar les entitats i col·lectius del territori implicats en la defensa del Delta.
Pel que fa a l'autonomenada Taula de Consens, volem assenyalar que només hi està representat el sector polític, econòmic i de gestió de l'aigua, però hi trobem faltar la comunitat científica, el sector turístic, els moviments socials i ambientals, etc. Per això, des de la CUP posen en dubte que les propostes que surten d'esta taula siguen realment de consens al territori. Volem remarcar que el consens real actual és que la supervivència del Delta passa perquè el riu porte aigua i sediments i, per això, cal que les administracions comencen a treballar prioritàriament en esta línia.
Observen, després d'analitzar el pla, que hi ha una contradicció quan s'expressa que el Delta és «un ecosistema únic, natural i dinàmic» i, alhora, es defensa mantenir la seua morfologia actual. Des de la CUP, creiem que esta contradicció condiciona totes les mesures que proposa el document, i fa que les propostes vagen més en la línia de la protecció dels usos que no pas de la protecció del Delta. Per això, demanen més claredat i transparència en la concreció d’estes mesures.
Altres mesures plantejades per la Taula, parteixen de la no acceptació d’un «retrocés de la línia de costa» i aposten per aportar sorres de zones on «en sobren» cap a zones «on en falten». Este tipus de mesures ens generen molts dubtes sobre l'efectivitat i sostenibilitat que poden tenir a mitjà i llarg termini. Només cal veure la dinàmica de tot el litoral català quan, any rere any, cal aportar sorres artificialment a les platges de tot Catalunya. Estes mesures són a curt termini, no tenen en compte la dinàmica del litoral i acaben malbaratant milions d’euros llançats al mar. "Hem d’apostar per l’aportació de sorra a través del riu de forma natural i no amb dragatges permanents de forma artificial". "Caldria afrontar el debat obert des de la comunitat científica sobre els usos dels terrenys costaners. Això implicaria valorar la compra d’estos per a convertir-los en una franja de protecció litoral". En cap cas es pot considerar un retrocés, com s’ha intentat argumentar, sinó un canvi d'usos amb una despesa de diners públics més reduïda i efectiva considera la CUP Terres de l'Ebre.
Finalment, veuen com el Pla Delta, tot i recollir la necessitat de la baixada de sediments i aigua pel riu, no fa una proposta decidida en esta línia. En general el pla no aborda l’arrel real del problema, i prioritza mesures a curt termini contemplant la gestió de sediments per més endavant i, fins i tot, com a inviable. Des de la CUP, creuen que cal valentia política per a afrontar esta qüestió, i això exigix pressionar la Confederación Hidrogáfica del Ebro, que amb les seues polítiques de gestió del riu, està protegint els interessos econòmics de les empreses hidroelèctriques, en detriment de la protecció de la conca de l’Ebre.
El Delta de l'Ebre, advertix la formació cupaire "com a ecosistema fràgil i dinàmic amb àmplies zones inundables, té una gran vulnerabilitat. Este fet es veu agreujat per la falta de sediments transportats pel Riu Ebre que són retinguts als embassaments (l'aportació de sediments s'ha reduït més del 95% en les últimes dècades) i per la poca aigua que porta el riu, que dificulta el transport dels escassos sediments que té".
"El pas d'este darrer temporal que ha afectat tots els Països Catalans i, especialment el Delta de l'Ebre, ha estat un avís de com la inacció política per falta de valentia perjudica el dia a dia de tot un territori i posa en perill la seua supervivència"afirmava Dayana Santiago acompanyada de Natàlia Sànchez, totes dues portaveus nacionals de la CUP.
Durant estes últimes setmanes, la CUP diuen han estat molt atentes per com anaven desenvolupant-se els esdeveniments, tant pel que fa als efectes que ha generat el temporal com per les respostes que hi ha hagut. Ja el passat 23 de gener, la CUP Deltebre van emetre un comunicat on demanaven que totes aquelles decisions que s'haguessen d'adoptar fossen pensades i meditades per evitar deixar-se portar per les presses i l’alarmisme del moment.
En este sentit, des de la CUP han esperat poder estudiar amb detall les diferents propostes que des de la Taula del Consens s’han fet i escoltar les entitats i col·lectius del territori implicats en la defensa del Delta.
Pel que fa a l'autonomenada Taula de Consens, volem assenyalar que només hi està representat el sector polític, econòmic i de gestió de l'aigua, però hi trobem faltar la comunitat científica, el sector turístic, els moviments socials i ambientals, etc. Per això, des de la CUP posen en dubte que les propostes que surten d'esta taula siguen realment de consens al territori. Volem remarcar que el consens real actual és que la supervivència del Delta passa perquè el riu porte aigua i sediments i, per això, cal que les administracions comencen a treballar prioritàriament en esta línia.
Observen, després d'analitzar el pla, que hi ha una contradicció quan s'expressa que el Delta és «un ecosistema únic, natural i dinàmic» i, alhora, es defensa mantenir la seua morfologia actual. Des de la CUP, creiem que esta contradicció condiciona totes les mesures que proposa el document, i fa que les propostes vagen més en la línia de la protecció dels usos que no pas de la protecció del Delta. Per això, demanen més claredat i transparència en la concreció d’estes mesures.
Altres mesures plantejades per la Taula, parteixen de la no acceptació d’un «retrocés de la línia de costa» i aposten per aportar sorres de zones on «en sobren» cap a zones «on en falten». Este tipus de mesures ens generen molts dubtes sobre l'efectivitat i sostenibilitat que poden tenir a mitjà i llarg termini. Només cal veure la dinàmica de tot el litoral català quan, any rere any, cal aportar sorres artificialment a les platges de tot Catalunya. Estes mesures són a curt termini, no tenen en compte la dinàmica del litoral i acaben malbaratant milions d’euros llançats al mar. "Hem d’apostar per l’aportació de sorra a través del riu de forma natural i no amb dragatges permanents de forma artificial". "Caldria afrontar el debat obert des de la comunitat científica sobre els usos dels terrenys costaners. Això implicaria valorar la compra d’estos per a convertir-los en una franja de protecció litoral". En cap cas es pot considerar un retrocés, com s’ha intentat argumentar, sinó un canvi d'usos amb una despesa de diners públics més reduïda i efectiva considera la CUP Terres de l'Ebre.
Finalment, veuen com el Pla Delta, tot i recollir la necessitat de la baixada de sediments i aigua pel riu, no fa una proposta decidida en esta línia. En general el pla no aborda l’arrel real del problema, i prioritza mesures a curt termini contemplant la gestió de sediments per més endavant i, fins i tot, com a inviable. Des de la CUP, creuen que cal valentia política per a afrontar esta qüestió, i això exigix pressionar la Confederación Hidrogáfica del Ebro, que amb les seues polítiques de gestió del riu, està protegint els interessos econòmics de les empreses hidroelèctriques, en detriment de la protecció de la conca de l’Ebre.