22
de gener
del
2020
Actualitzat
el
23
de gener
a les
11:45h
Els camins agrícoles que comuniquen el nucli de Deltebre i la costa del Delta són un anar i venir de cotxe i furgonetes de pagesos que no deixen de vigilar si l'aigua del mar comença a retrocedir. Els arrossaires veuen amb desesperació com la llevantada s'enduu els arrossars més pròxims a la costa i podria frustrar les pròximes collites. Aprofitant l'aturada de les pluges d'este dimecres al matí, Jordi Margalef ha visitat els seus quadres d'arròs a la zona de la bassa de l'Arena. Ho hagut de fer preparat i utilitzant un camí elevat. Segons ha calculat, als seus arrossars, s'hi acumula una làmina d'aigua salada d'un metre i mig. Per poder conrear l'arròs a la primavera caldrà drenar-la i rentar el terreny. "No crec que hi haja temps", reflexiona.
Des que este dilluns al migdia va començar a fer-se sentir un dels pitjors temporals de llevant que es recorden al delta de l'Ebre, Jordi Margalef ja ha visitat diversos cops les desenes de jornals d'arròs que té a la zona de la bassa de l'Arena. Va vindre este dimarts passat i hi ha tornat este dimecres. Per poder comprovar l'estat del terreny, totalment inundat pel mar, s'ha hagut de calçar les botes d'aigua i travessar els quadres per un camí absolutament inundat.
L'arrossar a banda i banda és, visualment, com el mateix mar. Les ones esmorteïdes baten contra les estructures de formigó de les sèquies paral·leles al camí asfaltat. Margalef agafa una barra de fusta de longitud considerable i la clava fins al fons de l'arrossar. No pot mesurar de forma exacta la part mullada, però diu que, en bona part de la seua propietat, la làmina d'aigua salada arriba al metre i mig. "És molt bèstia. Mai havia passat", esbufega, entre la ràbia i la resignació.
L'arrossaire explica que és el panorama que des de fa dècades estaven "esperant" davant el que consideren la inacció de les administracions i les mesures poc efectives que s'han desplegat sobre el terreny per evitar la regressió de la línia costanera del Delta, especialment fràgil a l'hemidelta nord, entre la zona de la Marquesa i la urbanització de Riumar. "Fa 40 anys que estem reclamant que l'administració s'hi pose seriosament i ens ajude una mica. Som propietaris prop del mar i la llevantada ha arribat gairebé cinc quilòmetres terra endins. No sabem com s'ha de reparar i com s'ha de fer", apunta.
A la pèrdua física de terreny se suma la preocupació pel futur del conreu de l'arròs. Perilla la collita d'esta pròxima campanya i de les temporades següents. Primer, explica Margalef, caldrà drenar tota l'aigua acumulada i valorar-ne les afectacions. "Si les estacions de bombament estan en condicions, la traurem", apunta. Amb tot, reconeix, la "producció baixarà seguríssim, estem més que convençuts". "No sabem què hem de fer encara. És massa recent. De moment, els tubs de regadiu aguanten, però, dels desguassos, no en sabem res", indica. Un cop s'haja pogut extraure l'aigua caldrà "rentar" el terreny. "Però estem ja al mes de gener. S'ha de tirar aigua dolça, però en tenim 1,5 metres de salada. S'ha de rentar durant un mes. Ens n'anem al març. No crec que hi haja temps material per a tot això", conclou.
A més llarg termini, Margalef, com altres arrossaires afectats que ha consultat l'ACN, tenen clar que cal actuar de forma contundent i urgent per preservar la línia de costa actual del Delta. Creuen, de fet, que comprar terrenys per ampliar la zona de batuda, com han suggerit alguns tècnics no és solució suficient. "Quan es menge el tros comprat què farem, comprar-ne més? He estat a Holanda i per sota del nivell del mar conreen flors. No crec que siga tan complicat mantenir el Delta que tenim, no ja ampliar-lo. Si s'ha de fer una obra dura, de pedra, per què no?", insistix l'arrossaire, tot denunciant que el dic d'arena construït d'urgència entre la zona de Nen Perdut i la bassa de l'Arena es va acabar d'aixecar dimarts passat. "Va durar una setmana. Si hem de gastar diners així, no hi ha solució", tanca.
Des que este dilluns al migdia va començar a fer-se sentir un dels pitjors temporals de llevant que es recorden al delta de l'Ebre, Jordi Margalef ja ha visitat diversos cops les desenes de jornals d'arròs que té a la zona de la bassa de l'Arena. Va vindre este dimarts passat i hi ha tornat este dimecres. Per poder comprovar l'estat del terreny, totalment inundat pel mar, s'ha hagut de calçar les botes d'aigua i travessar els quadres per un camí absolutament inundat.
L'arrossar a banda i banda és, visualment, com el mateix mar. Les ones esmorteïdes baten contra les estructures de formigó de les sèquies paral·leles al camí asfaltat. Margalef agafa una barra de fusta de longitud considerable i la clava fins al fons de l'arrossar. No pot mesurar de forma exacta la part mullada, però diu que, en bona part de la seua propietat, la làmina d'aigua salada arriba al metre i mig. "És molt bèstia. Mai havia passat", esbufega, entre la ràbia i la resignació.
L'arrossaire explica que és el panorama que des de fa dècades estaven "esperant" davant el que consideren la inacció de les administracions i les mesures poc efectives que s'han desplegat sobre el terreny per evitar la regressió de la línia costanera del Delta, especialment fràgil a l'hemidelta nord, entre la zona de la Marquesa i la urbanització de Riumar. "Fa 40 anys que estem reclamant que l'administració s'hi pose seriosament i ens ajude una mica. Som propietaris prop del mar i la llevantada ha arribat gairebé cinc quilòmetres terra endins. No sabem com s'ha de reparar i com s'ha de fer", apunta.
A la pèrdua física de terreny se suma la preocupació pel futur del conreu de l'arròs. Perilla la collita d'esta pròxima campanya i de les temporades següents. Primer, explica Margalef, caldrà drenar tota l'aigua acumulada i valorar-ne les afectacions. "Si les estacions de bombament estan en condicions, la traurem", apunta. Amb tot, reconeix, la "producció baixarà seguríssim, estem més que convençuts". "No sabem què hem de fer encara. És massa recent. De moment, els tubs de regadiu aguanten, però, dels desguassos, no en sabem res", indica. Un cop s'haja pogut extraure l'aigua caldrà "rentar" el terreny. "Però estem ja al mes de gener. S'ha de tirar aigua dolça, però en tenim 1,5 metres de salada. S'ha de rentar durant un mes. Ens n'anem al març. No crec que hi haja temps material per a tot això", conclou.
A més llarg termini, Margalef, com altres arrossaires afectats que ha consultat l'ACN, tenen clar que cal actuar de forma contundent i urgent per preservar la línia de costa actual del Delta. Creuen, de fet, que comprar terrenys per ampliar la zona de batuda, com han suggerit alguns tècnics no és solució suficient. "Quan es menge el tros comprat què farem, comprar-ne més? He estat a Holanda i per sota del nivell del mar conreen flors. No crec que siga tan complicat mantenir el Delta que tenim, no ja ampliar-lo. Si s'ha de fer una obra dura, de pedra, per què no?", insistix l'arrossaire, tot denunciant que el dic d'arena construït d'urgència entre la zona de Nen Perdut i la bassa de l'Arena es va acabar d'aixecar dimarts passat. "Va durar una setmana. Si hem de gastar diners així, no hi ha solució", tanca.