19
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
10:19h
Joan Alginet (Deltebre, 1988) és president del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate) des del 16 de setembre passat. Arribat al càrrec, ha hagut d'afrontar problemàtiques candents, com el finançament i els tractaments de la mosca negra i el mosquit, dels quals en parla en esta entrevista. Alginet també aposta per un nou impuls de la marca 'Reserva de la Biosfera' que arribe a tots els ciutadans i que incloga totes les poblacions de les Terres de l'Ebre. El nou president del Copate, apunta també quines seran les línies mestres de la gestió en esta nova etapa a l'ens.
A mitjans de setembre va ser elegit president i en el seu discurs d'investidura va apuntar que el Copate que ha de ser uns instrument per transformar la realitat política econòmica i social del territori. De quina manera?
El Copate, ara per ara, és l'únic ens públic que aplega la realitat de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre i n'hem de ser conscients. Som un ens instrumental dels Consells Comarcals que planifiquem i impulsem polítiques públiques que són prioritàries pels nostres municipis i sobretot que tenen efecte directe en la ciutadania, des de la recollida dels residus fins a la planificació de la depuració d'aigües residuals o els tractaments de plagues.
Estem en un context on la governança és clau per encarar els reptes cada cop més complexos i específics d'un món globalitzat i en canvi constant. Tenir un consorci d'estes característiques és la millor oportunitat per projectar serveis públics de qualitat, i avançar junts en una major consciència ambiental i compromís amb el nostre territori.
Ja des d'un inici ha hagut d'afrontar problemàtiques candents. Entre elles, per exemple, el tractament contra el mosquit al Delta, que enguany no s'ha pogut efectuar en alguns sectors per manca de finançament. Sense anar més lluny, fa uns dies reclamava la necessitat d'aprovar un nou acord o conveni amb les administracions implicades per desbloquejar una pressupost congelat des del 2015. En quin punt ens trobem?
A l'any 2020 es compliran 30 anys de lluita contra el mosquit al Delta, i este fet ha de marcar un abans i un després. De fet, fou a partir d'esta problemàtica que l'any 1990 es va crear el CODE, un dels pares de l'actual Copate. Els municipis del delta han estat la clau per finançar els tractaments i combatre esta realitat que patim i que malgrat no puguem eradicar, com més i millor controlada estiga menys maldecaps oferirà als que vivim aquí i als que ens visiten.
Reclamem el que ens sembla lògic. A França, organismes de referència de la lluita contra el mosquit no es plantegen el finançament com un problema perquè el tenen estipulat i blindat des de fa dècades. Per què aquí encara estem així? Necessitem fer la nostra feina sense dependre dels tempos administratius, i també més recursos. Al final qui dóna la cara davant els ajuntaments i la ciutadania acaba sent el Copate, quan la nostra missió és fer els tractaments amb els recursos que ens assignen.
Una altra de les problemàtiques que ha hagut d'afrontar ha estat la lluita contra la plaga de la mosca negra. Una de les propostes posades damunt la taula va ser la del “cofinançament” amb els municipis implicats. S'ha arribat a un acord?
La Generalitat de Catalunya ha finançat la gran part dels tractaments de la mosca negra des de la irrupció amb força d'esta plaga ara fa 15 anys. Ara plantegen, una corresponsabilitat com en els municipis que financen el mosquit i blindar-ho amb la fórmula 50% Generalitat, 25% Diputació i 25% els municipis.
El Copate ha fet unes precisions tècniques a la fórmula de pagament seguint paràmetres com la proximitat al riu, la superfície i els habitants que repartiran de manera més equitativa este cost als municipis. Som conscients, però, que de la mà d'este model de finançament ha d'anar una gestió més acurada del cabal de l'Ebre, que facilite la nostra faena i que faça la pressió que cal a les hidroelèctriques i a la pròpia CHE, i per això caldrà que des del territori es faça la pressió política que toca.
Ens trobem a prop de signar un conveni plurianual que permeta avançar en els tractaments sense que els condicione els tempos administratius?
Este és el nostre propòsit, a un ciutadà de Benifallet, de Benissanet o de Flix no li expliquis que no podem combatre com cal els efectes de la mosca perquè a nivell administratiu o polític el calendari ho retarda. Hem de separar l'efectivitat dels tractaments i els tempos administratius. No em cansaré de repetir-ho i de fer-ho arribar on calgui.
Es podran començar aplicar els tractaments des d'este mes de gener i no a l'entrada de la primavera com havia succeït últimament?
Si tenim pressupostos a la Generalitat, sí. Nosaltres actuem per encàrrec dels Consells Comarcals, en base a una assignació de la Generalitat i de la Diputació. Si no tenim un conveni que ens permeta treballar a quatre anys vista i ens done marge i encaix administratiu, no podem assumir comprar el producte.
En quant a la gestió de l'organisme. Una de les novetats que implementarà serà la contractació d'un gerent de l'ens. Amb quin propòsit?
Esta figura està prevista als estatuts del consorci des de la seua creació al 2014 i en els últims anys ha estat prevista al pressupost i al catàleg de llocs de treball. Un consorci amb quasi 50 treballadors i treballadores i amb 15,4 milions de pressupost, amb tots els àmbits de treball que gestiona necessita d'una figura que coordine tota l'estructura interna, i que tinga capacitat de ser la veu de portes cap a fora. Tenim reptes de créixer i de consolidar-nos a les quatre comarques i esta feina requerirà d'una gerència potent que dirigisca l'acció interna i externa.
De fet, recentment s’ha aprovat el pressupost del 2020 on es preveu la contractació d'esta figura, però quins són els principals eixos d'estos nous comptes?
El 80% del pressupost del Copate el representa la recollida de residus a 24 municipis del Baix Ebre i Montsià. Els àmbits d’actuació estan delimitats per les nostres competències i, per tant, amb poc marge més enllà dels nostres encàrrecs de gestió. No obstant, hem previst reforçar a nivell tècnic àrees com les de sanejament, residus, intervenció o la consolidació de la Reserva de la Biosfera. Àrees que estan creixent i que davant els nous reptes han assumit grans volums de faena i que hem de poder fer bé. A l'àrea de salubritat hem previst construir una pista d'aterratge amb hangars propis i així no haver d'utilitzar instal·lacions privades per poder treballar. Els comptes del 2020 són realistes, i pensant amb no incrementar costos als municipis.
Un altre dels eixos principals del Copate és la gestió de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. Des que es va declarar al 2013, però, sembla que no ha arribat a descobrir tot el seu potencial. Si més no, la ciutadania del territori no l'ha acabat de percebre. Quins reptes cal seguir en este sentit?
No tinc cap dubte que el propòsit del 2013 segueix plenament vigent, però caldrà enfortir la consciència de territori en visualitzar els valors i oportunitats que suposa esta declaració i aquesta marca. Mes enllà d'un relat o de literatura, la societat ebrenca i el món econòmic espera resultats i este mandat ho haurem de demostrar. Les oportunitats de ser Reserva de la Biosfera si no sap explicar-les un nen, un adolescent, un empresari o una persona jubilada de les Terres de l’Ebre, de res ens serveix.
Un dels apunts pendents de la Reserva de la Biosfera és la incorporació de 7 municipis de la Ribera Nord (Ribera d’Ebre) que en el seu moment el comitè evaluador va considerar no compatibles amb esta declaració per la seua proximitat a la nuclear d'Ascó. De quina manera poden quedar inclosos estos municipis o, com a mínim, els seus espais naturals?
Que el vicepresident responsable de la Reserva de la Biosfera siga una persona de la Ribera d'Ebre, és una clara senyal de la voluntat que tenim d'incorporar més aviat que tard els 7 municipis que van quedar exclosos. Ja hi estem treballant, i esperem que quan la UNESCO obri de nou ampliar la reserva tinguem la faena feta i poder-ho aconseguir. Mentre no estiguen els 52 municipis dintre la marca el discurs de coherència territorial grinyolarà.
Un dels serveis més importants que executa el Copate, com hem vist, és la gestió i recollida de residus. En este àmbit quins canvis o millores s’ha proposat implementar?
Els mitjans i equipaments previstos al nou contracte de gestió de residus per a l'àmbit del Baix Ebre i del Montsià estan ja operatius. En concret, disposem de nova maquinària per millorar el servei, com ara 19 camions recol·lectors nous, dues caixes rentacontenidors amb raspalls per a la neteja automatitzada i integral (de dintre i de fora), 2 furgons i 3 furgonetes elèctriques per al servei de repàs de la recollida, 2 furgons dotats amb hidronetejador per a les neteges externes de les illes de contenidors, 2 vehicles per a la recollida de voluminosos i manteniment de contenidors; així com altre equipament auxiliar per a les transferències de resta i selectiva.
Així mateix, al Montsià s'instal·laran 1.415 nous contenidors, dels quals, 778 unitats seran en model de superfície i 640 en soterrat. També s'han renovat un total de 110 contenidors de selectiva per als disseminats i zones disperses. Al Baix Ebre s'ha procedit a la restitució i la posada a punt de 1.351 contenidors renovant tapes descolorides, serigrafies, etc. Al Montsià, en l'actualitat, s'està a les darreres fases d'implementació i renovació dels contenidors a Santa Bàrbara i Alcanar nucli; i es preveu acabar de renovar la totalitat de la comarca, amb la instal·lació dels contenidors soterrats durant el primer quadrimestre de 2020.
Alguns municipis on es disposava de contenidors soterrats han decidit tornar al sistema de superfície. Quin dels dos models –superfície o soterrat- s’ha demostrat més eficient?
El debat del model de contenidors és tècnic i estètic a la vegada, i depèn de les particularitats i inquietuds de cada municipi. L'aposta que es va fer en el seu dia és va fer pensant en un moment de creixement econòmic i urbà de molts municipis. Hi ha municipis com Alcanar, que defensen un dinamisme dels seus espais públics que amb els contenidors de superfície poden impulsar, i d'altres com la Ràpita o Amposta, on els soterrats estan perfectament integrats a la realitat urbana del municipi.
Tortosa i Deltebre tenen part de les seues competències, aquelles que fan referència a la recollida de residus, fora del Copate. S’ha proposat incorporar-los de nou al Consorci?
Estos municipis van decidir retirar les seues competències de recollida per gestionar-les de forma individual, i suposo que ho van fer pensant en oferir un millor servei a un menor cost. És respectable, tot i que continuo pensant que les economies d'escala són el millor instrument per conjugar estos dos propòsits que li esmentava. La decisió d'incorporar-los de nou no ens correspon a nosaltres, sinó que correspon a una voluntat dels que van decidir sortir. Si mai decideixen incorporar-se de nou, tindran les portes obertes.
Estos dies, amb la celebració de la COP25 a Madrid s'ha fet palès –per si no s'havia recalcat prou- que ja no queda temps per revertir el canvi climàtic. Precisament des del Copate es gestionen àrees (residus, Reserva de la Biofera, salubritat,...) que entren de ple en l'afrontament d'este repte tant important. De quina manera, des del Copate, us proposeu enfrontar o conscienciar sobre el canvi climàtic?
El Copate fa anys que fa esta feina amb àmbits com els residus o l'àrea d’energia. Si hi ha algun territori sensible als efectes del canvi climàtic, aquest és el nostre. Per tant, no esmerçarem recursos per realitzar campanyes i oferir el nostre assessorament als municipis. Amb temes com l'energia, hem contribuït a que molts municipis tinguen un estalvi d'energia i conseqüentment efectes positius per l'entorn.
Com hem mencionat, és president del Copate des de 16 de setembre, càrrec que compatibilitza amb la gerència del Galp de la Mar de l’Ebre i el lideratge de l'oposició a l'Ajuntament de Deltebre. Com compatibilitza totes estes tasques?
Treballant més hores que abans, però amb la màxima il·lusió i responsabilitat. Estic en un moment personal dolç, amb energia i ganes de donar el millor de mi. Tinc la sort de poder treballar en àmbits que m'apassionen i que deriven en un compromís a la terra que m'ha vist néixer i que m'estimo.
A mitjans de setembre va ser elegit president i en el seu discurs d'investidura va apuntar que el Copate que ha de ser uns instrument per transformar la realitat política econòmica i social del territori. De quina manera?
El Copate, ara per ara, és l'únic ens públic que aplega la realitat de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre i n'hem de ser conscients. Som un ens instrumental dels Consells Comarcals que planifiquem i impulsem polítiques públiques que són prioritàries pels nostres municipis i sobretot que tenen efecte directe en la ciutadania, des de la recollida dels residus fins a la planificació de la depuració d'aigües residuals o els tractaments de plagues.
Estem en un context on la governança és clau per encarar els reptes cada cop més complexos i específics d'un món globalitzat i en canvi constant. Tenir un consorci d'estes característiques és la millor oportunitat per projectar serveis públics de qualitat, i avançar junts en una major consciència ambiental i compromís amb el nostre territori.
"Reclamem el que ens sembla lògic. A França, organismes de referència de la lluita contra el mosquit no es plantegen el finançament com un problema perquè el tenen estipulat i blindat des de fa dècades"
Ja des d'un inici ha hagut d'afrontar problemàtiques candents. Entre elles, per exemple, el tractament contra el mosquit al Delta, que enguany no s'ha pogut efectuar en alguns sectors per manca de finançament. Sense anar més lluny, fa uns dies reclamava la necessitat d'aprovar un nou acord o conveni amb les administracions implicades per desbloquejar una pressupost congelat des del 2015. En quin punt ens trobem?
A l'any 2020 es compliran 30 anys de lluita contra el mosquit al Delta, i este fet ha de marcar un abans i un després. De fet, fou a partir d'esta problemàtica que l'any 1990 es va crear el CODE, un dels pares de l'actual Copate. Els municipis del delta han estat la clau per finançar els tractaments i combatre esta realitat que patim i que malgrat no puguem eradicar, com més i millor controlada estiga menys maldecaps oferirà als que vivim aquí i als que ens visiten.
Reclamem el que ens sembla lògic. A França, organismes de referència de la lluita contra el mosquit no es plantegen el finançament com un problema perquè el tenen estipulat i blindat des de fa dècades. Per què aquí encara estem així? Necessitem fer la nostra feina sense dependre dels tempos administratius, i també més recursos. Al final qui dóna la cara davant els ajuntaments i la ciutadania acaba sent el Copate, quan la nostra missió és fer els tractaments amb els recursos que ens assignen.
Una altra de les problemàtiques que ha hagut d'afrontar ha estat la lluita contra la plaga de la mosca negra. Una de les propostes posades damunt la taula va ser la del “cofinançament” amb els municipis implicats. S'ha arribat a un acord?
La Generalitat de Catalunya ha finançat la gran part dels tractaments de la mosca negra des de la irrupció amb força d'esta plaga ara fa 15 anys. Ara plantegen, una corresponsabilitat com en els municipis que financen el mosquit i blindar-ho amb la fórmula 50% Generalitat, 25% Diputació i 25% els municipis.
El Copate ha fet unes precisions tècniques a la fórmula de pagament seguint paràmetres com la proximitat al riu, la superfície i els habitants que repartiran de manera més equitativa este cost als municipis. Som conscients, però, que de la mà d'este model de finançament ha d'anar una gestió més acurada del cabal de l'Ebre, que facilite la nostra faena i que faça la pressió que cal a les hidroelèctriques i a la pròpia CHE, i per això caldrà que des del territori es faça la pressió política que toca.
La implementació d'un nou model de finançament marcarà la lluita contra la mosca negra en els propers anys. Segons Alginet, este nou model ha d'anar acompanyat d'una gestió acurada del cabal de l'Ebre. Foto: Cedida
Ens trobem a prop de signar un conveni plurianual que permeta avançar en els tractaments sense que els condicione els tempos administratius?
Este és el nostre propòsit, a un ciutadà de Benifallet, de Benissanet o de Flix no li expliquis que no podem combatre com cal els efectes de la mosca perquè a nivell administratiu o polític el calendari ho retarda. Hem de separar l'efectivitat dels tractaments i els tempos administratius. No em cansaré de repetir-ho i de fer-ho arribar on calgui.
"Si no tenim un conveni que ens permeta treballar a quatre anys vista i ens done marge i encaix administratiu, no podem assumir comprar el producte"
Es podran començar aplicar els tractaments des d'este mes de gener i no a l'entrada de la primavera com havia succeït últimament?
Si tenim pressupostos a la Generalitat, sí. Nosaltres actuem per encàrrec dels Consells Comarcals, en base a una assignació de la Generalitat i de la Diputació. Si no tenim un conveni que ens permeta treballar a quatre anys vista i ens done marge i encaix administratiu, no podem assumir comprar el producte.
En quant a la gestió de l'organisme. Una de les novetats que implementarà serà la contractació d'un gerent de l'ens. Amb quin propòsit?
Esta figura està prevista als estatuts del consorci des de la seua creació al 2014 i en els últims anys ha estat prevista al pressupost i al catàleg de llocs de treball. Un consorci amb quasi 50 treballadors i treballadores i amb 15,4 milions de pressupost, amb tots els àmbits de treball que gestiona necessita d'una figura que coordine tota l'estructura interna, i que tinga capacitat de ser la veu de portes cap a fora. Tenim reptes de créixer i de consolidar-nos a les quatre comarques i esta feina requerirà d'una gerència potent que dirigisca l'acció interna i externa.
El 80% del pressupost del Copate el representa la recollida de residus a 24 municipis del Baix Ebre i Montsià Foto: Cedida
De fet, recentment s’ha aprovat el pressupost del 2020 on es preveu la contractació d'esta figura, però quins són els principals eixos d'estos nous comptes?
El 80% del pressupost del Copate el representa la recollida de residus a 24 municipis del Baix Ebre i Montsià. Els àmbits d’actuació estan delimitats per les nostres competències i, per tant, amb poc marge més enllà dels nostres encàrrecs de gestió. No obstant, hem previst reforçar a nivell tècnic àrees com les de sanejament, residus, intervenció o la consolidació de la Reserva de la Biosfera. Àrees que estan creixent i que davant els nous reptes han assumit grans volums de faena i que hem de poder fer bé. A l'àrea de salubritat hem previst construir una pista d'aterratge amb hangars propis i així no haver d'utilitzar instal·lacions privades per poder treballar. Els comptes del 2020 són realistes, i pensant amb no incrementar costos als municipis.
Un altre dels eixos principals del Copate és la gestió de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. Des que es va declarar al 2013, però, sembla que no ha arribat a descobrir tot el seu potencial. Si més no, la ciutadania del territori no l'ha acabat de percebre. Quins reptes cal seguir en este sentit?
No tinc cap dubte que el propòsit del 2013 segueix plenament vigent, però caldrà enfortir la consciència de territori en visualitzar els valors i oportunitats que suposa esta declaració i aquesta marca. Mes enllà d'un relat o de literatura, la societat ebrenca i el món econòmic espera resultats i este mandat ho haurem de demostrar. Les oportunitats de ser Reserva de la Biosfera si no sap explicar-les un nen, un adolescent, un empresari o una persona jubilada de les Terres de l’Ebre, de res ens serveix.
Un dels apunts pendents de la Reserva de la Biosfera és la incorporació de 7 municipis de la Ribera Nord (Ribera d’Ebre) que en el seu moment el comitè evaluador va considerar no compatibles amb esta declaració per la seua proximitat a la nuclear d'Ascó. De quina manera poden quedar inclosos estos municipis o, com a mínim, els seus espais naturals?
Que el vicepresident responsable de la Reserva de la Biosfera siga una persona de la Ribera d'Ebre, és una clara senyal de la voluntat que tenim d'incorporar més aviat que tard els 7 municipis que van quedar exclosos. Ja hi estem treballant, i esperem que quan la UNESCO obri de nou ampliar la reserva tinguem la faena feta i poder-ho aconseguir. Mentre no estiguen els 52 municipis dintre la marca el discurs de coherència territorial grinyolarà.
Un dels serveis més importants que executa el Copate, com hem vist, és la gestió i recollida de residus. En este àmbit quins canvis o millores s’ha proposat implementar?
Els mitjans i equipaments previstos al nou contracte de gestió de residus per a l'àmbit del Baix Ebre i del Montsià estan ja operatius. En concret, disposem de nova maquinària per millorar el servei, com ara 19 camions recol·lectors nous, dues caixes rentacontenidors amb raspalls per a la neteja automatitzada i integral (de dintre i de fora), 2 furgons i 3 furgonetes elèctriques per al servei de repàs de la recollida, 2 furgons dotats amb hidronetejador per a les neteges externes de les illes de contenidors, 2 vehicles per a la recollida de voluminosos i manteniment de contenidors; així com altre equipament auxiliar per a les transferències de resta i selectiva.
Així mateix, al Montsià s'instal·laran 1.415 nous contenidors, dels quals, 778 unitats seran en model de superfície i 640 en soterrat. També s'han renovat un total de 110 contenidors de selectiva per als disseminats i zones disperses. Al Baix Ebre s'ha procedit a la restitució i la posada a punt de 1.351 contenidors renovant tapes descolorides, serigrafies, etc. Al Montsià, en l'actualitat, s'està a les darreres fases d'implementació i renovació dels contenidors a Santa Bàrbara i Alcanar nucli; i es preveu acabar de renovar la totalitat de la comarca, amb la instal·lació dels contenidors soterrats durant el primer quadrimestre de 2020.
"El debat del model de contenidors és tècnic i estètic a la vegada, i depèn de les particularitats i inquietuds de cada municipi"
Alguns municipis on es disposava de contenidors soterrats han decidit tornar al sistema de superfície. Quin dels dos models –superfície o soterrat- s’ha demostrat més eficient?
El debat del model de contenidors és tècnic i estètic a la vegada, i depèn de les particularitats i inquietuds de cada municipi. L'aposta que es va fer en el seu dia és va fer pensant en un moment de creixement econòmic i urbà de molts municipis. Hi ha municipis com Alcanar, que defensen un dinamisme dels seus espais públics que amb els contenidors de superfície poden impulsar, i d'altres com la Ràpita o Amposta, on els soterrats estan perfectament integrats a la realitat urbana del municipi.
Alginet compatibilitza la presidència del Copate amb la gerència del Galp de la Mar de l'Ebre i el lideratge de l'oposició a l'Ajuntament de Deltebre Foto: Cedida
Tortosa i Deltebre tenen part de les seues competències, aquelles que fan referència a la recollida de residus, fora del Copate. S’ha proposat incorporar-los de nou al Consorci?
Estos municipis van decidir retirar les seues competències de recollida per gestionar-les de forma individual, i suposo que ho van fer pensant en oferir un millor servei a un menor cost. És respectable, tot i que continuo pensant que les economies d'escala són el millor instrument per conjugar estos dos propòsits que li esmentava. La decisió d'incorporar-los de nou no ens correspon a nosaltres, sinó que correspon a una voluntat dels que van decidir sortir. Si mai decideixen incorporar-se de nou, tindran les portes obertes.
"Si hi ha algun territori sensible als efectes del canvi climàtic, aquest és el nostre"
Estos dies, amb la celebració de la COP25 a Madrid s'ha fet palès –per si no s'havia recalcat prou- que ja no queda temps per revertir el canvi climàtic. Precisament des del Copate es gestionen àrees (residus, Reserva de la Biofera, salubritat,...) que entren de ple en l'afrontament d'este repte tant important. De quina manera, des del Copate, us proposeu enfrontar o conscienciar sobre el canvi climàtic?
El Copate fa anys que fa esta feina amb àmbits com els residus o l'àrea d’energia. Si hi ha algun territori sensible als efectes del canvi climàtic, aquest és el nostre. Per tant, no esmerçarem recursos per realitzar campanyes i oferir el nostre assessorament als municipis. Amb temes com l'energia, hem contribuït a que molts municipis tinguen un estalvi d'energia i conseqüentment efectes positius per l'entorn.
Com hem mencionat, és president del Copate des de 16 de setembre, càrrec que compatibilitza amb la gerència del Galp de la Mar de l’Ebre i el lideratge de l'oposició a l'Ajuntament de Deltebre. Com compatibilitza totes estes tasques?
Treballant més hores que abans, però amb la màxima il·lusió i responsabilitat. Estic en un moment personal dolç, amb energia i ganes de donar el millor de mi. Tinc la sort de poder treballar en àmbits que m'apassionen i que deriven en un compromís a la terra que m'ha vist néixer i que m'estimo.