entrevista

Ignasi Blanch: «un 'Bosc ple d'Amor' planteja la força de la comunitat per a ser més creatius»

Parlem amb l'artista roquetenc sobre el conte escrit per Jordi Cuixart que compta amb les seues il·lustracions

per Sílvia Altadill , 5 de desembre de 2019 a les 12:22 |

Portada del llibre 'Un bosc ple d'amor', de Jordi Cuixart i Ignasi Blanch Foto: Òmnium Cultural



En un bosc frondós i ple de vida, un eriçó malcarat impedeix que una oreneta hi faça el seu niu. Davant la situació injusta, tots els habitants de l'indret intentaran pacíficament que l'eriçó canvie d'actitud. Este és l'argument del conte infantil escrit pel president d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart i que ha il·lustrat l'artista roquetenc Ignasi Blanch. 'Un bosc ple d'amor' serà presentat este divendres 6 de Desembre a les 12 del matí a la biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes, amb l'assistència del portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri i familiars del Jordi Cuixart. Parlem amb Ignasi Blanch sobre la gestació d'este projecte.



Com va néixer la idea de crear un 'Bosc ple d'Amor'?

Vaig rebre la proposta d’il·lustrar el conte del Jordi Cuixart quan es va decidir des de l’Associació catalana pels drets civils editar un llibre amb contes diversos on participàvem molts autors i il·lustradors. Vaig tenir la sort de que m’oferissen este conte que el Jordi havia escrit des de la presó a Soto del Real. Més tard, des de l’editorial Estrella Polar i des d’Òmnium van proposar-me fer els dibuixos del mateix conte, però en format d'àlbum il·lustrat.


Quin és el rerefons del llibre que presenteu el dia 6 a Roquetes?

És un llibre que parla del dret de manifestació i d'expressar-se amb llibertat. Un conte que planteja la força de la comunitat per a ser més creatius i viure amb més felicitat.

En el llibre la resta d'animals intenten ajudar l'oreneta a quedar-se al bosc en contra de la voluntat de l'eriçó?

Exacte. L'eriçó està tancat en les seves necessitats i les obté de manera tramposa. Gràcies a la intervenció de la resta d'animals del bosc aprendrà a actuar d'una manera més constructiva.

Tenim tendència a fer comunitat els humans a ajudar-nos o som més aviat punxeguts com l'eriçó i amb cert individualisme?

Vull pensar que hi ha una majoria que intentem ajudar-nos, malgrat la societat en general és cada vegada més competitiva i proposa una tendència a l'individualisme. Cal ser positius i creure en les comunitats. 

És especial la presentació del llibre al teu poble, Roquetes?

Molt. Sempre és un moment molt excepcional poder compartir les noves creacions artístiques amb els amics i la gent amb qui he viscut moments bonics. M'agrada molt presentar cada nou llibre que faig a Roquetes.

Com serà la presentació a la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes?

Li volem donar un aire festiu i també explicar com ha estat el procés de creació. Com a altres ciutats, explicarem el conte amb un o una contacontes professional, jo dibuixaré en directe i hi haurà música. 
 

Ignasi Blanch pintant el seu mural al mur de Berlín. Foto: Cedida



Enguany s'han complert 30 anys de la caiguda del mur de Berlín. Què recordes d'aquella experiència de pintar el mur?

Recordo uns anys a Berlín amb molta energia. Berlín a finals els 80 i principi dels 90 era una ciutat amb moltes propostes artístiques alternatives i amb una gran oferta cultural. Vaig tenir sort de poder conèixer la ciutat alemanya en un moment important.

Què va significar per a la teua carrera?

Pintar el mur va representar una fita important dintre del meu itinerari artístic. No em podia imaginar que duraria 30 anys i que seria una peça clau per al manteniment de la memòria d'aquell mur de separació. Gràcies a esta intervenció he conegut a gent de tot el món i sempre torno a Berlín.

Al mur de Berlín parlaves de l'amor, i els teus dibuixos continuen desprenent amor. Quins valors vols transmetre a través de la teua obra?

Vull pensar que els meus dibuixos agraden però també fan pensar. L'amor em sembla un dels sentiments més necessaris a la vida i sempre tinc tendència a parlar-ne. Darrerament em plantejo o penso molt en el sentit efímer de la vida i en la importància de ser positiu i viure content. 
 

L'il.lustrador Ignasi Blanch a la sala de famílies que ha pintat al Servei de Pediatria de l'hospital Vall d'Hebron Foto: Cedida


Recentment han inaugurat la sala de famílies de la planta de pediatria de la Vall d'Hebron amb les teues il·lustracions del riu. Ja fa temps que et dediques a humanitzar hospitals a través de l'art. L'art els pot ajudar, fer somniar, oblidar el dolor?

Sens dubte l'art és indispensable per a viure. Quan algú està passant per un moment delicat de salut crec que l'art li transmet un alè de vida i la possibilitat de sentir-se en un món més proper a la bellesa. 

Ets un lluitador de les llibertats que en lloc de portar pancarta, portes pinzell, veritat?

És la meua manera d'expressar-me. El dibuix és la l'eina més important per a poder ser com intento ser. I, sobretot, per ser valent i expressar el que desitjo amb llibertat. 

Quines lluites ens queden per dibuixar perquè encara no les hem assolit?

Moltes batalles s'han de mantenir encara, la de la igualtat de gènere, la de la diversitat en molts aspectes, la de la pobresa al món... Tantes coses que no podem deixar d'estar alerta i seguir dibuixant!

 

Participació