18
d'agost
del
2019
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
19:37h
A mitjans d'octubre passat, un grup de gent d'Amposta, en l'àmbit individual i al marge de qualsevol associació, entitat o partit polític, va coincidir en criteris i opinió respecte a les activitats al voltant dels bous que es portaven a terme a Amposta i van formar el col.lectiu "Tots Som Poble". Pretenen obrir un debat serè sobre els bous com a activitat festiva, defugint de les crispacions. En parlem per conèixer quins són els seus arguments.
Perquè us vau constituir i sota quina filosofia?
Som un grup de gent d'Amposta que l'octubre de 2018 ens vam reunir per treballar sobre uns criteris molt clars, no ens agradava el tarannà que estaven agafant les festes taurines amb el seu increment, volíem fer pedagogia al voltant d'uns punts molt bàsics: denunciar les activitats festives que comporten un patiment en els animals, en este cas el bou embolat i el bou capllaçat i treballar per crear unes bases humanístiques que per si soles facen veure que del maltractament d'un brau no es pot fer una festa.
Què us va fer decidir a treballar plegats?
Hi ha un moment molt concret que ens va fer saltar les alertes i va ser la proposta d'un grup polític a la ciutat d'Amposta per museïtzar la festa del bou brau de les Terres de l'Ebre.
Ens vam aturar i vam veure que allò no tocava. Estos no eren els valors d'Amposta. Tenim altres valors més exportables que lloar el sofriment d'un animal.
En l'àmbit local com va respondre la gent? I les institucions?
Des de les institucions se'ns escoltava però sempre s'havia dit que el què passava era que al municipi no hi havia debat al respecte.I si no hi havia debat, poc podien fer-hi. Doncs bé, parlem, creem debat. A escala privada et trobaves de tot : aquells que públicament ho defensaven però et deien que estaven en contra en molts aspectes o els que et deien a mi no m'agrada però l'establiment on treballo ho patrocina i no puc expressar-ho. Amb aquest tarannà vam crear el col·lectiu i el debat. Volem reduir els actes taurins a Amposta o si més no conscienciar a la població des d'un vessant ètic. Sense voler crear tensions, sinó expressar-nos de manera responsable i respectuosa. I així voldríem ser acollits sense tensions, creant debat i fent pedagogia perquè en estos moments les Festes on es face patir un animal disminuïsquen.
En moltes poblacions de les Terres de l'Ebre una gran partida del pressupost de Festes Majors es destina als bous. Què en penseu?
Considerem que no s'ha de destinar diners públics a una activitat com esta. En una població com Amposta es poden destinar fàcilment uns 75.000 euros als bous. Perfectament esta partida de pressupost podia anar destinada a finalitats més socials que a maltractar un animal.Creiem que és una involució i què cal anar treballant el tema. No amb els diners de tothom. No és propi d'una societat en evolució. Volem treballar la consciència, fer formació sobre unes bases humanístiques i científiques. Incidir en les noves generacions per fer canviar el xip i buscar alternatives més sanes a la festa dels bous. Què d'aquí a 20 anys puguen optar per una altra manera de divertir-se.
Quan us diuen que és cultura, que és tradició...
Com a cultura i tradició ens podem remuntar a quan s'esclavitzava a les persones, a quan les dones no votàvem. La cultura i la tradició es mou, avança, sinó encara estaríem com els romans matant-nos a les places. Agafar-se a això és no voler avançar en valors.
Què en penseu dels correbous?
Nosaltres creiem que tot és sofriment animal, però volem treballar els punts on és més evident en la nostra població, en este cas el bou embolat i el capllaçat. Entenem que és una gradació i que treballant el fet més greu de retruc ve la resta i per això incidim en estes dos modalitats. Si estem treballant per fer sortir la violència de lo quotidià, quins valors transmetem quan lliguem a un bou o li encenem les banyes?.
Estem veient com cada cop s'estan augmentant les activitats taurines per Festes. A l'empar de la tradició, d'una tradició mal entesa. A Amposta durant els anys 60 no es feia cap bou embolat i ara hi ha 12 bous. Se fa una programació gairebé a part per la gran quantitat d'actes taurins. Hem importat uns actes que no ens eren propis. Es presenten per megafonia encierros" (Navarra), bous embolats més propis de Castelló o el Baix Aragó, Mestrat. Es presenten als emboladors com a vertaders artistes: emboladors de Mosqueruela, del Baix Aragó. Que només fem festes per als taurins? El lobby taurí és bastant fort i fins ara hi havia temor a mostrar una opinió contrària; nosaltres creiem que es pot parlar sense por i des del respecte. En l'experiència de contactar amb la gent per recollir signatures ens parlaven de si els agradaven o no els bous però mai vam trobar a ningú taurí o no que et digués que fruïa veient a l'animal patir. Pensem-hi.
Quan us diuen que l'animal igualment acabaria en un escorxador, que responeu?
Dins de l'associació no tots tenim un pensament uniforme. Hi ha qui ho veu des d'un punt de vista més vegà, d'altres animalistes, d'altres simplement volem expressar la nostra disconformitat en fer del patiment d'un animal una diversió. La ramaderia cada cop ens vol vendre més que treballen en equilibri cada cop cuidant més l'animal fins a ser sacrificat.
Alguns pensem que hi ha una mica de diferència en criar animals en el sentit d'alimentació humana i la cadena alimentària i en fer un divertiment de la mort de l'animal.
Quina és l'alternativa a este patiment animal?
Entenem que els animals tenen emocions i què se'n pot fer un ús bo, en teràpies com amb els cavalls o els gossos de companyia. Anem al bou brau i sembla el dolent de la pel·lícula. Foc a les banyes i a patir! Estem cultivant esta part més primària de la persona d'esta manera. Traiem esta agressivitat en una Festa, seleccionem animals per fer-los cada cop més forts en benefici del divertiment.
Quines són les accions que voleu portar a terme durant l'any per divulgar els vostres arguments?
Vam fer una samarreta per Festes on en Xap, un il·lustrador, va dibuixar un bou espantat quan li encenien foc a les banyes i un grup de gent amb la pancarta de Tots Som Poble li apagava. També estem treballant en un conte per a portar-lo a les escoles o d'allí on se'ns demane. Volem treballar en gent qualificada científicament o en l'àmbit humà per dotar al nostre col·lectiu del sentit amb el qual va néixer.
Perquè us vau constituir i sota quina filosofia?
Som un grup de gent d'Amposta que l'octubre de 2018 ens vam reunir per treballar sobre uns criteris molt clars, no ens agradava el tarannà que estaven agafant les festes taurines amb el seu increment, volíem fer pedagogia al voltant d'uns punts molt bàsics: denunciar les activitats festives que comporten un patiment en els animals, en este cas el bou embolat i el bou capllaçat i treballar per crear unes bases humanístiques que per si soles facen veure que del maltractament d'un brau no es pot fer una festa.
Què us va fer decidir a treballar plegats?
Hi ha un moment molt concret que ens va fer saltar les alertes i va ser la proposta d'un grup polític a la ciutat d'Amposta per museïtzar la festa del bou brau de les Terres de l'Ebre.
Ens vam aturar i vam veure que allò no tocava. Estos no eren els valors d'Amposta. Tenim altres valors més exportables que lloar el sofriment d'un animal.
En l'àmbit local com va respondre la gent? I les institucions?
Des de les institucions se'ns escoltava però sempre s'havia dit que el què passava era que al municipi no hi havia debat al respecte.I si no hi havia debat, poc podien fer-hi. Doncs bé, parlem, creem debat. A escala privada et trobaves de tot : aquells que públicament ho defensaven però et deien que estaven en contra en molts aspectes o els que et deien a mi no m'agrada però l'establiment on treballo ho patrocina i no puc expressar-ho. Amb aquest tarannà vam crear el col·lectiu i el debat. Volem reduir els actes taurins a Amposta o si més no conscienciar a la població des d'un vessant ètic. Sense voler crear tensions, sinó expressar-nos de manera responsable i respectuosa. I així voldríem ser acollits sense tensions, creant debat i fent pedagogia perquè en estos moments les Festes on es face patir un animal disminuïsquen.
En moltes poblacions de les Terres de l'Ebre una gran partida del pressupost de Festes Majors es destina als bous. Què en penseu?
Considerem que no s'ha de destinar diners públics a una activitat com esta. En una població com Amposta es poden destinar fàcilment uns 75.000 euros als bous. Perfectament esta partida de pressupost podia anar destinada a finalitats més socials que a maltractar un animal.Creiem que és una involució i què cal anar treballant el tema. No amb els diners de tothom. No és propi d'una societat en evolució. Volem treballar la consciència, fer formació sobre unes bases humanístiques i científiques. Incidir en les noves generacions per fer canviar el xip i buscar alternatives més sanes a la festa dels bous. Què d'aquí a 20 anys puguen optar per una altra manera de divertir-se.
Quan us diuen que és cultura, que és tradició...
Com a cultura i tradició ens podem remuntar a quan s'esclavitzava a les persones, a quan les dones no votàvem. La cultura i la tradició es mou, avança, sinó encara estaríem com els romans matant-nos a les places. Agafar-se a això és no voler avançar en valors.
Què en penseu dels correbous?
Nosaltres creiem que tot és sofriment animal, però volem treballar els punts on és més evident en la nostra població, en este cas el bou embolat i el capllaçat. Entenem que és una gradació i que treballant el fet més greu de retruc ve la resta i per això incidim en estes dos modalitats. Si estem treballant per fer sortir la violència de lo quotidià, quins valors transmetem quan lliguem a un bou o li encenem les banyes?.
Estem veient com cada cop s'estan augmentant les activitats taurines per Festes. A l'empar de la tradició, d'una tradició mal entesa. A Amposta durant els anys 60 no es feia cap bou embolat i ara hi ha 12 bous. Se fa una programació gairebé a part per la gran quantitat d'actes taurins. Hem importat uns actes que no ens eren propis. Es presenten per megafonia encierros" (Navarra), bous embolats més propis de Castelló o el Baix Aragó, Mestrat. Es presenten als emboladors com a vertaders artistes: emboladors de Mosqueruela, del Baix Aragó. Que només fem festes per als taurins? El lobby taurí és bastant fort i fins ara hi havia temor a mostrar una opinió contrària; nosaltres creiem que es pot parlar sense por i des del respecte. En l'experiència de contactar amb la gent per recollir signatures ens parlaven de si els agradaven o no els bous però mai vam trobar a ningú taurí o no que et digués que fruïa veient a l'animal patir. Pensem-hi.
Quan us diuen que l'animal igualment acabaria en un escorxador, que responeu?
Dins de l'associació no tots tenim un pensament uniforme. Hi ha qui ho veu des d'un punt de vista més vegà, d'altres animalistes, d'altres simplement volem expressar la nostra disconformitat en fer del patiment d'un animal una diversió. La ramaderia cada cop ens vol vendre més que treballen en equilibri cada cop cuidant més l'animal fins a ser sacrificat.
Alguns pensem que hi ha una mica de diferència en criar animals en el sentit d'alimentació humana i la cadena alimentària i en fer un divertiment de la mort de l'animal.
Quina és l'alternativa a este patiment animal?
Entenem que els animals tenen emocions i què se'n pot fer un ús bo, en teràpies com amb els cavalls o els gossos de companyia. Anem al bou brau i sembla el dolent de la pel·lícula. Foc a les banyes i a patir! Estem cultivant esta part més primària de la persona d'esta manera. Traiem esta agressivitat en una Festa, seleccionem animals per fer-los cada cop més forts en benefici del divertiment.
Quines són les accions que voleu portar a terme durant l'any per divulgar els vostres arguments?
Vam fer una samarreta per Festes on en Xap, un il·lustrador, va dibuixar un bou espantat quan li encenien foc a les banyes i un grup de gent amb la pancarta de Tots Som Poble li apagava. També estem treballant en un conte per a portar-lo a les escoles o d'allí on se'ns demane. Volem treballar en gent qualificada científicament o en l'àmbit humà per dotar al nostre col·lectiu del sentit amb el qual va néixer.