la veu de nació

Cruyff, un canvi de ritme

«Si el Barça és més que un club, l'holandès és més que un simple geni: és la rialla que fa l'audàcia quan et condueix a la victòria»

per Esteve Plantada , 23 de març de 2017 a les 22:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de març de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'instints brillants i idees clares, Cruyff va arribar a Catalunya l'any 1974, quan el franquisme panteixava i la societat catalana era a punt per deixar enrere quaranta anys d'asfíxia, foscor i esclafament. Però, més que el rescat d'un club ferit i en descomposició, la seva arribada va ser un cop d'efecte per a tot un país, un canvi de ritme tan prodigiós com aquells que acostumava a fer al camp, amb gambades de bellesa etèria, elegant i precisa.
 

La commemoració de l'aniversari de la seva mort arriba dos dies després de la mort d'Agustí Montal, com si el destí jugués a unir raons: Montal, el president que el va fitxar, va ser qui va introduir el català al Camp Nou; Cruyff, qui va portar esperança a un lloc que feia olor de podridura. Anys més tard, el 1988, l'holandès va tornar com a entrenador per acabar la feina començada. I del derrotisme vam passar a la victòria, directes a l'eternitat.
 

Per sort dels esperits somorts i adotzenats, que a Catalunya sempre n'hi ha hagut, la seva irrupció va ser un esclat de lideratge quan necessitàvem mites reals. Desvergonyit, ens va inocular el verí de l'autoexigència, i ens va ensenyar que la revolució serà lúdica o no serà. Estellés va dir que mai no podrien amb un poble unit, alegre i combatiu. Ell, a més, ens va explicar que al Barça, i al país, li calia orgull.
 
Defugint de la transcendència que tenen les devocions, sobretot si són esportives, és bo fer notar que l'etern número 14 ens ha deixat un llegat, apte per mirar el món de tu a tu. Si el Barça és més que un club, Cruyff és més que un simple geni: és la rialla que fa l'audàcia quan et condueix a la victòria. I això és molt més del que mai haguéssim pogut esperar.

 

Esteve Plantada
Cap de Cultura de NacióDigital
Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diferents diaris i mitjans de comunicació. Col·labora en mitjans com El Temps, La Xarxa o el programa Àrtic de Betevé. A Twitter: @eplantada
26/07/2018

Casado i el pitjor del PP

16/07/2018

Els presos reclamen més que gestos

09/07/2018

El diàleg només és el mitjà

05/07/2018

Setge al feixisme

28/06/2018

Els volem a casa

25/06/2018

Dialogar des de la renúncia?

20/06/2018

Què tenim per negociar?

14/06/2018

La negociació comença amb l'alliberament

07/06/2018

Decideixi's, senyor Sánchez

30/05/2018

La ferida que no tanca

Participació