01
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:08h
La marxa “Camí a la República”, impulsada per l'activista de l'Aldea Rai López, ja ha recorregut més de 250 Km a peu, el 20% del camí fins a la casa de la República, on López i la resta d’activistes seran rebuts pel president Carles Puigdemont.
Segons exposen en una nota de premsa, al llarg del camí, els participants en la marxa han rebut nombroses mostres de suport, signant la butlleta que els caminants van dipositant a una de les urnes de l’1 d’octubre i que els acompanya durant tot el camí. "Entre les signatures, hi destaquen les de molts francesos que, coneixedors de la voluntat dels catalans d’esdevenir una República i de com s’està desenvolupant el judici a la vergonya han decidit donar suport a la iniciativa", expliquen.
La iniciativa, impulsada per Rai López, activista de les Terres de l’Ebre, acabarà al Parlament Europeu, on s’entregaran totes les firmes recollides per tal de que es complisquen les dos demandes de la reivindicació: La implementació efectiva de la República Catalana (validant el resultat del referèndum de l’1-O o convocant un nou referèndum per part d’Europa) i la intervenció del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg en el judici al procés.
Segons exposen en una nota de premsa, al llarg del camí, els participants en la marxa han rebut nombroses mostres de suport, signant la butlleta que els caminants van dipositant a una de les urnes de l’1 d’octubre i que els acompanya durant tot el camí. "Entre les signatures, hi destaquen les de molts francesos que, coneixedors de la voluntat dels catalans d’esdevenir una República i de com s’està desenvolupant el judici a la vergonya han decidit donar suport a la iniciativa", expliquen.
La iniciativa, impulsada per Rai López, activista de les Terres de l’Ebre, acabarà al Parlament Europeu, on s’entregaran totes les firmes recollides per tal de que es complisquen les dos demandes de la reivindicació: La implementació efectiva de la República Catalana (validant el resultat del referèndum de l’1-O o convocant un nou referèndum per part d’Europa) i la intervenció del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg en el judici al procés.