Via verda

La Terra Alta, el Baix Ebre i el Matarranya reivindiquen una gestió supracomarcal de la Via Verda

El ministeri d'Agricultura ultima un estudi per a futures inversions amb un taller públicoprivat a Prat de Comte

, Prat de Compte | 05/02/2019 a les 16:22h
Arxivat a: Patrimoni, estacions de tren, gestió supracomarcal, cicloturisme, matarranya, Baix Ebre, Terra Alta, Via Verda
Un grup de ciclistes circulant per la Via Verda.
Un grup de ciclistes circulant per la Via Verda. | ACN
La Terra Alta, el Baix Ebre i la comarca aragonesa del Matarranya donen per esgotada la gestió unilateral dels seus trams de la Via Verda de la Vall de Zafán i reconeixen que el futur d'este important actiu turístic passa per una gestió i promoció supracomarcal, on s'implique també els agents privats.

La Via Verda de la Vall de Zafán ha estat un revulsiu turístic al Baix Ebre i la Terra Alta. Amb projectes de futur per enllaçar-la, a través de la ciutat de Tortosa, amb el camí rural del delta de l'Ebre, esta infraestructura emprèn un repte de consolidació i millora que requerirà un canvi en el model de gestió fet fins ara. El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, ha demanat que s'inicie una nova etapa de gestió supramunicipal i supracomarcal. Luz aposta per la creació d'un consorci, una fundació o l'ens jurídic que siga més adequat per "aglutinar" tot el tram de la Via Verda del territori.

Les inversions que es reclamen podrien arribar també des del ministeri d'Agricultura, dins del programa de Camins Naturals i a través de l'estudi que ultima la Fundació de Ferrocarrils Espanyols (FFE) juntament amb un manual de bones pràctiques. Un dels sis tallers de l'estudi s'ha celebrat, dimarts, a Prat de Comte amb empresaris, entitats públiques i agents socials de la zona. "Hem de fer força i afegir agents importants com la Diputació de Tarragona o la conselleria de Turisme. És un actiu únic a Tarragona i l'Ebre i el turisme ha crescut des de l'any 2000 a la comarca, en gran part, per la Via Verda", ha defensat Luz.

Les dades, en este sentit, parlen per si soles. A la Terra Alta en dos dècades s'ha paszsat de 2 serveis turístics a 10, de 17 restaurants a 29, i s'hi comptabilitzen entre 45.000 i 50.000 usuaris cada any. "Són xifres molt importants, amb un impacte econòmic i de creació d'empreses i llocs de treball molt elevat. S'ha de cuidar i millorar", ha insistit el president de la Terra Alta.

Per reforçar la consolidació de la Via Verda en sectors com el turisme familiar o el cicloturisme, molt estès al centre i sud d'Europa, s'ha après bé la fórmula d'èxit: calen "serveis, grans recorreguts i qualitat", però també es necessita una visió de conjunt i una feina transversal per aconseguir-ho. "La inversió és un punt important però ho és més la col·laboració entre els diferents ens públics, consells comarcals i altres ens supracomarcals, així com la relació públicoprivada", ha insistit també Arantxa Hernández, responsable de les Vies Verdes de la FFE. "Cal que ajuntaments i empreses puguen treballar en la mateixa direcció amb una visió més unitària del que és la Via Verda actualment. Ara, partida en comarques, al públic no li arriba. Li arriba més quan li parles de 180 quilòmetres que si li parles de 30 més 30 més 30", ha dit Hernández. "El nostre missatge és que cal apostar per llargs itineraris, que falten més quilòmetres, més gestió i una promoció conjunta perquè arribe a l'usuari amb més empremta", ha afegit la responsable de FFE.

Recursos i estacions

El territori ha aprofitat per tornar a reclamar més recursos per al manteniment d'una Via Verda, amb una orografia "espectacular" però complicada, que absorbeix els pocs recursos dels quals disposen actualment els Consells. Una altra de les inquietuds que no s'acaba de resoldre és la cessió o el lloguer, "molt econòmic", de les antigues estacions i altres instal·lacions propietat d'Adif. "Moltes cauen i estan en situació de ruïna i es podrien dotar de serveis. Podrien fer el dibuix del que volem oferir al llarg de 135 quilòmetres, des de la Puebla de Híjar fins a Tortosa", ha defensat el president de la Terra Alta.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El pàrquing està ubicat al barri de Ferreries.
El pàrquing està ubicat al barri de Ferreries. | Cedida
L'equipament permet l'aparcament de 83 vehicles i està ubicat al barri de Ferreries
L'estrena es farà este dissabte a la sala d'actes del Patronat Obrer de la capital ebrenca.
L'estrena es farà este dissabte a la sala d'actes del Patronat Obrer de la capital ebrenca. | Cedida
L'estrena es farà este dissabte al Patronat Obrer de la capital del Baix Ebre
Imatge d'arxiu d'un acte reivindicatiu de la plataforma Trens Dignes Ebre.
Imatge d'arxiu d'un acte reivindicatiu de la plataforma Trens Dignes Ebre. | S.B.
La resolució demana als ajuntaments que defensen els 40.000 usuaris diaris que han de suportar un servei "greument deteriorat"
Arròs amb galeres.
Arròs amb galeres. | Terres de l'Ebre Travel
Restaurants d'Alcanar, l'Ampolla, l'Ametlla de Mar i la Ràpita ofereixen els seus menús gastronòmics fins al 3 de març
Bresca d'abelles antiga.
Bresca d'abelles antiga. | ACN
Uns 37 apicultors de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre s'han pogut beneficiar de les ajudes del Departament d'Agricultura
Quim Torra, durant l'entrevista a RAC1 este dijous.
Quim Torra, durant l'entrevista a RAC1 este dijous.
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts