05
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
19:12h
La Terra Alta, el Baix Ebre i la comarca aragonesa del Matarranya donen per esgotada la gestió unilateral dels seus trams de la Via Verda de la Vall de Zafán i reconeixen que el futur d'este important actiu turístic passa per una gestió i promoció supracomarcal, on s'implique també els agents privats.
La Via Verda de la Vall de Zafán ha estat un revulsiu turístic al Baix Ebre i la Terra Alta. Amb projectes de futur per enllaçar-la, a través de la ciutat de Tortosa, amb el camí rural del delta de l'Ebre, esta infraestructura emprèn un repte de consolidació i millora que requerirà un canvi en el model de gestió fet fins ara. El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, ha demanat que s'inicie una nova etapa de gestió supramunicipal i supracomarcal. Luz aposta per la creació d'un consorci, una fundació o l'ens jurídic que siga més adequat per "aglutinar" tot el tram de la Via Verda del territori.
Les inversions que es reclamen podrien arribar també des del ministeri d'Agricultura, dins del programa de Camins Naturals i a través de l'estudi que ultima la Fundació de Ferrocarrils Espanyols (FFE) juntament amb un manual de bones pràctiques. Un dels sis tallers de l'estudi s'ha celebrat, dimarts, a Prat de Comte amb empresaris, entitats públiques i agents socials de la zona. "Hem de fer força i afegir agents importants com la Diputació de Tarragona o la conselleria de Turisme. És un actiu únic a Tarragona i l'Ebre i el turisme ha crescut des de l'any 2000 a la comarca, en gran part, per la Via Verda", ha defensat Luz.
Les dades, en este sentit, parlen per si soles. A la Terra Alta en dos dècades s'ha paszsat de 2 serveis turístics a 10, de 17 restaurants a 29, i s'hi comptabilitzen entre 45.000 i 50.000 usuaris cada any. "Són xifres molt importants, amb un impacte econòmic i de creació d'empreses i llocs de treball molt elevat. S'ha de cuidar i millorar", ha insistit el president de la Terra Alta.
Per reforçar la consolidació de la Via Verda en sectors com el turisme familiar o el cicloturisme, molt estès al centre i sud d'Europa, s'ha après bé la fórmula d'èxit: calen "serveis, grans recorreguts i qualitat", però també es necessita una visió de conjunt i una feina transversal per aconseguir-ho. "La inversió és un punt important però ho és més la col·laboració entre els diferents ens públics, consells comarcals i altres ens supracomarcals, així com la relació públicoprivada", ha insistit també Arantxa Hernández, responsable de les Vies Verdes de la FFE. "Cal que ajuntaments i empreses puguen treballar en la mateixa direcció amb una visió més unitària del que és la Via Verda actualment. Ara, partida en comarques, al públic no li arriba. Li arriba més quan li parles de 180 quilòmetres que si li parles de 30 més 30 més 30", ha dit Hernández. "El nostre missatge és que cal apostar per llargs itineraris, que falten més quilòmetres, més gestió i una promoció conjunta perquè arribe a l'usuari amb més empremta", ha afegit la responsable de FFE.
Recursos i estacions
El territori ha aprofitat per tornar a reclamar més recursos per al manteniment d'una Via Verda, amb una orografia "espectacular" però complicada, que absorbeix els pocs recursos dels quals disposen actualment els Consells. Una altra de les inquietuds que no s'acaba de resoldre és la cessió o el lloguer, "molt econòmic", de les antigues estacions i altres instal·lacions propietat d'Adif. "Moltes cauen i estan en situació de ruïna i es podrien dotar de serveis. Podrien fer el dibuix del que volem oferir al llarg de 135 quilòmetres, des de la Puebla de Híjar fins a Tortosa", ha defensat el president de la Terra Alta.
La Via Verda de la Vall de Zafán ha estat un revulsiu turístic al Baix Ebre i la Terra Alta. Amb projectes de futur per enllaçar-la, a través de la ciutat de Tortosa, amb el camí rural del delta de l'Ebre, esta infraestructura emprèn un repte de consolidació i millora que requerirà un canvi en el model de gestió fet fins ara. El president del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, ha demanat que s'inicie una nova etapa de gestió supramunicipal i supracomarcal. Luz aposta per la creació d'un consorci, una fundació o l'ens jurídic que siga més adequat per "aglutinar" tot el tram de la Via Verda del territori.
Les inversions que es reclamen podrien arribar també des del ministeri d'Agricultura, dins del programa de Camins Naturals i a través de l'estudi que ultima la Fundació de Ferrocarrils Espanyols (FFE) juntament amb un manual de bones pràctiques. Un dels sis tallers de l'estudi s'ha celebrat, dimarts, a Prat de Comte amb empresaris, entitats públiques i agents socials de la zona. "Hem de fer força i afegir agents importants com la Diputació de Tarragona o la conselleria de Turisme. És un actiu únic a Tarragona i l'Ebre i el turisme ha crescut des de l'any 2000 a la comarca, en gran part, per la Via Verda", ha defensat Luz.
Les dades, en este sentit, parlen per si soles. A la Terra Alta en dos dècades s'ha paszsat de 2 serveis turístics a 10, de 17 restaurants a 29, i s'hi comptabilitzen entre 45.000 i 50.000 usuaris cada any. "Són xifres molt importants, amb un impacte econòmic i de creació d'empreses i llocs de treball molt elevat. S'ha de cuidar i millorar", ha insistit el president de la Terra Alta.
Per reforçar la consolidació de la Via Verda en sectors com el turisme familiar o el cicloturisme, molt estès al centre i sud d'Europa, s'ha après bé la fórmula d'èxit: calen "serveis, grans recorreguts i qualitat", però també es necessita una visió de conjunt i una feina transversal per aconseguir-ho. "La inversió és un punt important però ho és més la col·laboració entre els diferents ens públics, consells comarcals i altres ens supracomarcals, així com la relació públicoprivada", ha insistit també Arantxa Hernández, responsable de les Vies Verdes de la FFE. "Cal que ajuntaments i empreses puguen treballar en la mateixa direcció amb una visió més unitària del que és la Via Verda actualment. Ara, partida en comarques, al públic no li arriba. Li arriba més quan li parles de 180 quilòmetres que si li parles de 30 més 30 més 30", ha dit Hernández. "El nostre missatge és que cal apostar per llargs itineraris, que falten més quilòmetres, més gestió i una promoció conjunta perquè arribe a l'usuari amb més empremta", ha afegit la responsable de FFE.
Recursos i estacions
El territori ha aprofitat per tornar a reclamar més recursos per al manteniment d'una Via Verda, amb una orografia "espectacular" però complicada, que absorbeix els pocs recursos dels quals disposen actualment els Consells. Una altra de les inquietuds que no s'acaba de resoldre és la cessió o el lloguer, "molt econòmic", de les antigues estacions i altres instal·lacions propietat d'Adif. "Moltes cauen i estan en situació de ruïna i es podrien dotar de serveis. Podrien fer el dibuix del que volem oferir al llarg de 135 quilòmetres, des de la Puebla de Híjar fins a Tortosa", ha defensat el president de la Terra Alta.