cas Castor

Enagás desconeix el cabal de gas que Escal UGS va injectar als pous del projecte Castor

Un alt directiu de la compayia revela davant del jutge de Vinaròs que la informació facilitada per l'exconcessionària era incompleta

, Vinaròs | 25/10/2018 a les 11:25h
Arxivat a: Societat, cas Castor, tribunals, Enagás, juí, terratrèmols, Vinaròs, Alcanar
Detall de la plataforma marina del Castor.
Detall de la plataforma marina del Castor. | ACN
La companyia Enagás, encarregada de subministrar el gas que va utilitzar Escal UGS durant les proves del magatzem submarí, desconeix el cabal que l'exconcessionària va injectar als pous a l'inici de l'onada sísmica de principis de 2013. El director general d'Enagás GTS, Diego Vela, va declarar este dimecres com a perit, a petició de Fiscalia, davant del jutge de Vinaròs que investiga el cas.

Va admetre que només podia explicar els volums, cabals i pressions que van arribar a la planta terrestre d'Escal UGS, però en cap cas al punt d'injecció. L'exconcessionària es va escudar amb les dades del cabalímetre d'Enagás per defensar que va reduir el cabal quan va tenir coneixement dels terratrèmols. Va ser vuit dies després que se li notifiquessin els primers sismes i just l'endemà d'injectar el màxim volum diari previst al magatzem.
Enagás es va limitar a dispensar el gas fins a l'Estació de Regulació i Mesura situada a Vinaròs. El directiu, però, va matisar que no coneixia ni podia explicar tot allò que podia passar entre de la planta terrestre d'Escal UGS i la plataforma marina, entre d'altres coses, perquè la informació aportada per l'exconcessionària era incompleta. En estos termes es va pronunciar davant del jutge que investiga l'exconcessionària i una vintena de persones –entre directius, tècnics, alts càrrecs i funcionaris del govern espanyol- per presumptes delictes ambientals i de prevaricació ambiental. 

Segons fonts de l'acusació particular que encapçala l'associació d'afectats Aplaca, Vela va assegurar que Escal UGS no podia injectar més gas del que Enagás li servia al punt de connexió i que, aparentment, tos els paràmetres eren normals. Tot i això, emfasitzen les mateixes fonts, va reconèixer posteriorment que el gas és comprimit abans de ser injectat, fet pel qual el cabal pot variar. Un valor, en tot cas, que el director general d'Enagàs GST va assegurar que no coneixia. 

Va precisar que la companyia es limita a informar mensualment a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre el gas que serveix i va adduir que no tenien un paper especial en la tercera fase d'injecció, durant la primera meitat de setembre, més enllà de reportar que Escal UGS havia reduït el cabal d'injecció a la meitat a partir del dia 13, just un dia després d'entaforar al subsòl marí uns 8 milions de metres cúbics al dia, el mateix volum que els dies 4 i 5 de setembre, a partir dels quals l'Observatori de l'Ebre va detectar els primers terratrèmols. La fiscal de Medi Ambient de Castelló que porta el cas, Dolores Ofrecio, ha sol·licitat ja a la CNMC diversos informes sobre els cabals reals dispensats i utilitzats al magatzem de gas submarí.

La qüestió no és menor. L'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez va escudar-se en els valors dels cabalímetres d'Enagás per defensar que havia actuat correctament reduint les injeccions a partir del 13 de setembre –i completant la fase temporal prevista fins el dia 16-, quan va rebre una recomanació en este sentit de l'Observatori de l'Ebre. Així ho argumentava un informe pericial elaborat per diversos tècnics, entre els quals Jesús Artieda, l'empresa del qual havia estat subcontractada en l'execució del projecte Castor. 

Les injeccions en fase de proves havien començat al mes de juny de 2013. A principis de setembre, i segons va reconèixer el Ministeri d'Indústria del govern del PP, Escal UGS va arribar a injectar al Castor un 147% més de cabal de gas diari que la injecció màxima que havia efectuat fins aquell moment amb l'objectiu de superar la prova de càrrega que li exigia el govern espanyol per aconseguir el permís definitiu. L'Institut Geològic i Miner (IGME), que va correlacionar de forma clara les injeccions i els sismes l'any 2014, avisava que este volum contravenia les bones pràctiques de la indústria, que recomanava incrementar els cabals de gas de cada fase fins a un màxim del 50%. També va advertir que els marges de seguretat pel que fa a pressions eren escassos. Els sismes generats per estes operacions van superar el miler.

Aplaca demana més explicacions

El president d'Aplaca, Joan Ferrando, ha recordat la importància d'establir la seqüència de les operacions a les instal·lacions d'Escal UGS els passats 12 i 13 de setembre per determinar si l'empresa va actuar amb motivació dolosa o de forma negligent. "Considerem que és fonamental que en seu judicial es puga demostrar, mitjançant proves pericials de tècnics, que durant la injecció de gas el projecte no estava en fase operativa sinó de proves", ha declarat. Ferrando reclama respostes per a dos preguntes: "si s'havien previst els terratrèmols quan es duia a terme la injecció" i, en cas afirmatiu, per què no es va informar a la població i no es van prendre mesures per avaluar el risc". "Esperem que el jutge ho sàpiga entendre", ha reblat.

Malgrat admetre que Aplaca prioritza la via de la demanda civil en este cas, Ferrando ha subratllat la importància de la investigació penal en curs per part d'una instància judicial ubicada al territori. "Si arriba el judici i se'n va a Madrid, a l'Audiència Nacional o al Tribunal Suprem, amb la que està caient no sabem si durarà molt", ha lamentat.
 

COMENTARIS

castor
Anònim, 25/10/2018 a les 17:11
+0
-0
deja ya de goder ,se acaba el chupe cogo manteca

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una vaga d'estudiants a Tarragona, en una imatge d'arxiu.
Una vaga d'estudiants a Tarragona, en una imatge d'arxiu. | Jonathan Oca
Reclama una assignatura d'educació sexual inclusiva a centres públics i privats per educar "contra el masclisme i el sexisme"
Camions amb pancartes enganxades al frontal, durant la marxa lenta de l'11 d'octubre.
Camions amb pancartes enganxades al frontal, durant la marxa lenta de l'11 d'octubre. | ACN
La iniciativa estableix compensacions del 100% en els trams restringits i del 75% per als camions en trànsit
Caixes de cranc blau a subhasta a la llotja de la Ràpita, esta tarda.
Caixes de cranc blau a subhasta a la llotja de la Ràpita, esta tarda. | S.B.
"El repte és connectar la producció del Delta amb mercats internacionals on el cranc blau és molt valorat", ha afirmat el director general de Pesca, Sergi Tudela
Meritxell Roigé, l'alcaldessa de Tortosa i presidenta del CAT.
Meritxell Roigé, l'alcaldessa de Tortosa i presidenta del CAT. | ACN
La plataforma avisa Roigé que si fa una gestió continuista perpetuarà un model de desenvolupament que perjudica les Terres de l'Ebre
Representants de la Diputació de Tarragona i Caixabank.
Representants de la Diputació de Tarragona i Caixabank. | Cedida
La Diputació de Tarragona i Caixabank calculen que estos caixers han permès l'estalvi de més de 170.000 quilòmetres als usuaris
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts