19
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a la
13:07h
Reinventar-se o morir. El sector del moble de la Sénia (Montsià) ha emprès durant els últims anys un procés de diversificació per intentar superar la crisi que, des de 2008, l'havia reduït a la meitat. L'aposta per nínxols de mercat que suposen els productes de disseny, la priorització de la qualitat o la fabricació d'equipaments col·lectius ha permès parar el cop i començar a remuntar lentament. El municipi del Montsià, de fet, ha passat a ser l'únic clúster del moble a Catalunya, amb 44 empreses, 900 treballadors i una facturació anual d'uns 30 milions d'euros. Amb voluntat de potenciar l'activitat i retenir joves al municipi, l'Ajuntament senienc ha fet seua l'aposta del sector i ara ja treballa per ampliar el viver d'empreses del Centre Internacional de Negocis del Moble, ple des de fa sis mesos, gràcies a un preacord amb els propietaris de l'antic edifici d'oficines d'Antaix.
"Vam viure uns anys de molt creixement. La construcció i nosaltres anàvem darrere. Ens va crear una idea fictícia: era créixer cada any no una xifra, sinó dos xifres. Semblava com si el contrari no podia ser", assumeix el president del Col·lectiu d'Empresaris del Moble de la Sénia (CEMS), Josep Ferré, al càrrec des de fa un any. Abans de l'esclafit de la crisi, el nombre d'empreses dedicades a la fabricació del moble d'este municipi amb llavors uns 6.400 habitants fregava la setantena i el nombre de treballadors fregava els 2.500. La Sénia era un nucli industrial de primer ordre, que atreia treballadors de tot el territori, del Maestrat i de les Terres de l'Ebre. En paral·lel a l'activitat productiva, un potent teixit comercial es va fer un nom com a referència en la venda de mobles arreu del país. Però l'estreta vinculació amb l'activitat de la construcció, un dels factors que va elevar el sector a cotes de creixement exagerades, va acabar arrossegant a fabricants de tot l'Estat quan la crisi va esclatar amb tota la seva força. A la població del Montsià, pràcticament la meitat de les fàbriques va haver de tancar –l'última fa només un parell d'anys- i el comerç ha quedat reduït a pocs establiments. L'any 2014, la indústria local només ocupava 400 treballadors.
En el cas concret de la Sènia, però, el sector va entendre que calia reinventar-se, canviar de rumb per poder sobreviure i reprendre el vol. L'escenari, d'entrada, no convidava a l'optimisme. Explica Ferré que el consum de mobiliari en l'àmbit estatal ha caigut a la meitat respecte el 2007 i, per si això fos poc, les grans cadenes multinacionals que venen productes de menor qualitat a baix preu acaparen una part molt important de les vendes. La distribució també ha quedat tocada, especialment, pel que fa als compradors que visitaven fidelment el municipi durant aquells anys. Els fabricants, més enfocats cap a un mercat minoristes, volen fer bandera de la qualitat, defensar uns marges de preus i posar el disseny en el primer pla: apostar per productes amb valor afegit. "No podem competir amb Ikea, és absurd", reconeix Ferré, tot recordant la capacitat d'estes empreses per situar la producció en llocs amb costos més reduïts. "Hem hagut de buscar nínxols de mercat", resumeix.
La fabricació de mobles per a equipaments o establiments col·lectius –hotels, centres sanitaris, residències-, els anomenats projectes 'contract', ha estat un dels nínxols que molts fabricants han trobat per tirar endavant i crear valor afegit. Són espais, recorda Ferré, que requereixen renovacions periòdiques i productes a mida. Es tracta d'una àrea de negoci que, abans de l'arribada de la crisi "no existia". D'altres han apostat també per l'hàbitat, l'equipament de la llar o s'han mantingut al sector del moble juvenil, que ha resistit millor la crisi. "Funcionen bé, però no al nivell que estàvem acostumats", admet el president del CEMS. Algunes empreses han apostat per elevar la qualitat i poder, així, fer front a altres competidors més enllà de l'oferta estandarditzada i de baix preu de les grans superfícies. Tot i que el principal mercat continua sent l'estatal, els fabricants entenen que el futur es troba en la internacionalització. Creuen, però, que fan falta "recursos humans i econòmics" per donar el salt. Principalment, per la manca de mà d'obra qualificada i d'infraestructures viàries al territori: els moblistes defensen a capa i espasa l'autovia A-7 per l'interior.
Són assignatures pendents que comparteix plenament també l'actual equip de govern de l'Ajuntament. L'alcalde, Joan Moisés (Futur per La Sénia), recorda que, després de la crisi, el municipi ha esdevingut el "clúster del moble més important que queda a Catalunya", al marge de diverses grans empreses disseminades pel país. El sector, precisa, té encara un pes d'uns 60% dins l'economia local. Des de fa dos o tres anys, detecta símptomes clars de millora en l'activitat econòmica al municipi, que va arribar al 30% d'atur després de la crisi, xifra que actualment ha quedat pràcticament reduïda a la meitat. La diversificació econòmica no s'ha quedat estrictament en el sector del moble sinó que vol transformar també l'estructura general. Així ha estat com empreses d'embalatge, que actualment presenten lideren la facturació local, ocupen algunes de les fàbriques de grans empreses que van haver de plegar. Unes societats que també formen part, actualment, del mateix CEMS.
Reutilitzar les oficines d'Antaix
Amb voluntat d'afavorir un entorn econòmic que permeta els joves quedar-se a viure i treballar al poble –actualment amb 5.600 habitants, però perdent població com la majoria de municipis de l'interior del territori- l'ajuntament està decidit també a donar una nova utilitat l'edifici administratiu d'Antaix, la que va ser la major empresa del moble del municipi –arribant a 400 treballadors- i que va acabar plegant amb la crisi. Moisés ha avançat que han arribat a un preacord amb els propietaris per disposar dels despatxos i poder, així, donar resposta a les demandes dels empresaris que necessiten espais de treball i formació amb preus econòmics i ja no es poden ubicar al viver d'empreses del Centre Internacional de Negocis del Moble, amb els deu despatxos disponibles ocupats des de fa sis mesos.
L'immoble, amb més de 1.000 metres quadrats i "molt ben conservat", serà ocupat de forma progressiva per seccions en funció de la demanda amb l'únic cost del seu manteniment. "Qualsevol empresari, de la Sénia o on sigue, tinga uns preus econòmics i poder tirar endavant, disposant d'un campus industrial que estem preparant per donar formació", destaca Moisés, tot destacant que el consistori no haurà d'efectuar cap inversió important per posar a punt espais que estan preparats ja "per entrar-hi".
Malgrat la contracció del sector comercial amb la crisi, la venda del producte insígnia al qual s'associa el nom de la població tornarà a ser protagonista este cap de setmana amb motiu de la X Fira de l'Artesania de la Fusta i VI Festa del Moble. S'oferiran més de 15.000 metres quadrats d'espai de venda: la meitat seran mobles fabricats al mateix municipi. Els establiments oferiran un premi de 6.000 euros per a la compra. També hi participaran empreses familiars que han reorientat la seua activitat cap a l'artesania de la fusta, que té en este certamen l'únic especialitzat que se celebra a Catalunya. Per a Moisés, es tracta també d'una oportunitat per donar a conèixer turísticament la població i els seus atractius, en la línia d'aprofundir la diversificació econòmica, amb actius com les rutes a peu i en bicicleta per la Fageda i el parc Natural dels Ports, el turisme micològic o el Centre d'Interpretació del Camp d'Aviació de la guerra civil.
"Vam viure uns anys de molt creixement. La construcció i nosaltres anàvem darrere. Ens va crear una idea fictícia: era créixer cada any no una xifra, sinó dos xifres. Semblava com si el contrari no podia ser", assumeix el president del Col·lectiu d'Empresaris del Moble de la Sénia (CEMS), Josep Ferré, al càrrec des de fa un any. Abans de l'esclafit de la crisi, el nombre d'empreses dedicades a la fabricació del moble d'este municipi amb llavors uns 6.400 habitants fregava la setantena i el nombre de treballadors fregava els 2.500. La Sénia era un nucli industrial de primer ordre, que atreia treballadors de tot el territori, del Maestrat i de les Terres de l'Ebre. En paral·lel a l'activitat productiva, un potent teixit comercial es va fer un nom com a referència en la venda de mobles arreu del país. Però l'estreta vinculació amb l'activitat de la construcció, un dels factors que va elevar el sector a cotes de creixement exagerades, va acabar arrossegant a fabricants de tot l'Estat quan la crisi va esclatar amb tota la seva força. A la població del Montsià, pràcticament la meitat de les fàbriques va haver de tancar –l'última fa només un parell d'anys- i el comerç ha quedat reduït a pocs establiments. L'any 2014, la indústria local només ocupava 400 treballadors.
En el cas concret de la Sènia, però, el sector va entendre que calia reinventar-se, canviar de rumb per poder sobreviure i reprendre el vol. L'escenari, d'entrada, no convidava a l'optimisme. Explica Ferré que el consum de mobiliari en l'àmbit estatal ha caigut a la meitat respecte el 2007 i, per si això fos poc, les grans cadenes multinacionals que venen productes de menor qualitat a baix preu acaparen una part molt important de les vendes. La distribució també ha quedat tocada, especialment, pel que fa als compradors que visitaven fidelment el municipi durant aquells anys. Els fabricants, més enfocats cap a un mercat minoristes, volen fer bandera de la qualitat, defensar uns marges de preus i posar el disseny en el primer pla: apostar per productes amb valor afegit. "No podem competir amb Ikea, és absurd", reconeix Ferré, tot recordant la capacitat d'estes empreses per situar la producció en llocs amb costos més reduïts. "Hem hagut de buscar nínxols de mercat", resumeix.
La fabricació de mobles per a equipaments o establiments col·lectius –hotels, centres sanitaris, residències-, els anomenats projectes 'contract', ha estat un dels nínxols que molts fabricants han trobat per tirar endavant i crear valor afegit. Són espais, recorda Ferré, que requereixen renovacions periòdiques i productes a mida. Es tracta d'una àrea de negoci que, abans de l'arribada de la crisi "no existia". D'altres han apostat també per l'hàbitat, l'equipament de la llar o s'han mantingut al sector del moble juvenil, que ha resistit millor la crisi. "Funcionen bé, però no al nivell que estàvem acostumats", admet el president del CEMS. Algunes empreses han apostat per elevar la qualitat i poder, així, fer front a altres competidors més enllà de l'oferta estandarditzada i de baix preu de les grans superfícies. Tot i que el principal mercat continua sent l'estatal, els fabricants entenen que el futur es troba en la internacionalització. Creuen, però, que fan falta "recursos humans i econòmics" per donar el salt. Principalment, per la manca de mà d'obra qualificada i d'infraestructures viàries al territori: els moblistes defensen a capa i espasa l'autovia A-7 per l'interior.
Són assignatures pendents que comparteix plenament també l'actual equip de govern de l'Ajuntament. L'alcalde, Joan Moisés (Futur per La Sénia), recorda que, després de la crisi, el municipi ha esdevingut el "clúster del moble més important que queda a Catalunya", al marge de diverses grans empreses disseminades pel país. El sector, precisa, té encara un pes d'uns 60% dins l'economia local. Des de fa dos o tres anys, detecta símptomes clars de millora en l'activitat econòmica al municipi, que va arribar al 30% d'atur després de la crisi, xifra que actualment ha quedat pràcticament reduïda a la meitat. La diversificació econòmica no s'ha quedat estrictament en el sector del moble sinó que vol transformar també l'estructura general. Així ha estat com empreses d'embalatge, que actualment presenten lideren la facturació local, ocupen algunes de les fàbriques de grans empreses que van haver de plegar. Unes societats que també formen part, actualment, del mateix CEMS.
Pla mitjà del president del CEMS, Josep Ferré, a la seva fàbrica de mobles a la Sénia. Foto: ACN / J. Marsal
Reutilitzar les oficines d'Antaix
Amb voluntat d'afavorir un entorn econòmic que permeta els joves quedar-se a viure i treballar al poble –actualment amb 5.600 habitants, però perdent població com la majoria de municipis de l'interior del territori- l'ajuntament està decidit també a donar una nova utilitat l'edifici administratiu d'Antaix, la que va ser la major empresa del moble del municipi –arribant a 400 treballadors- i que va acabar plegant amb la crisi. Moisés ha avançat que han arribat a un preacord amb els propietaris per disposar dels despatxos i poder, així, donar resposta a les demandes dels empresaris que necessiten espais de treball i formació amb preus econòmics i ja no es poden ubicar al viver d'empreses del Centre Internacional de Negocis del Moble, amb els deu despatxos disponibles ocupats des de fa sis mesos.
L'immoble, amb més de 1.000 metres quadrats i "molt ben conservat", serà ocupat de forma progressiva per seccions en funció de la demanda amb l'únic cost del seu manteniment. "Qualsevol empresari, de la Sénia o on sigue, tinga uns preus econòmics i poder tirar endavant, disposant d'un campus industrial que estem preparant per donar formació", destaca Moisés, tot destacant que el consistori no haurà d'efectuar cap inversió important per posar a punt espais que estan preparats ja "per entrar-hi".
Malgrat la contracció del sector comercial amb la crisi, la venda del producte insígnia al qual s'associa el nom de la població tornarà a ser protagonista este cap de setmana amb motiu de la X Fira de l'Artesania de la Fusta i VI Festa del Moble. S'oferiran més de 15.000 metres quadrats d'espai de venda: la meitat seran mobles fabricats al mateix municipi. Els establiments oferiran un premi de 6.000 euros per a la compra. També hi participaran empreses familiars que han reorientat la seua activitat cap a l'artesania de la fusta, que té en este certamen l'únic especialitzat que se celebra a Catalunya. Per a Moisés, es tracta també d'una oportunitat per donar a conèixer turísticament la població i els seus atractius, en la línia d'aprofundir la diversificació econòmica, amb actius com les rutes a peu i en bicicleta per la Fageda i el parc Natural dels Ports, el turisme micològic o el Centre d'Interpretació del Camp d'Aviació de la guerra civil.