17
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a la
13:03h
El pintor nord-americà Mel Ramos va morir, este diumenge, a l'edat de 83 anys a Oakland, Califòrnia, a causa d'una insuficiència cardíaca. Ramos ha estat una de les figures més rellevants del Pop Art americà, consolidat Andy Warhol o Roy Linchtenstein i està considerat l'impulsor de les figures 'pin-ups', amb nus femenins idealitzats de dones famoses, combinats amb anuncis de productes de gran consum.
Ramos assegurava que la seua inspiració la va trobar en els còmics i en Catalunya, amb la figura de Dalí i al poble on Picasso "va canviar el món de l'art", Horta de Sant Joan (Terra Alta). A Horta, seguint "el fantasma" del pintor malagueny, s'hi va establir amb la seua dona Leta fa gairebé 50 anys. Passaven la meitat de l'any a Califòrnia i l'altra meitat en la seva casa-estudi al casc antic d'Horta. Allí, confessava, en una entrevista a l'ACN, havia trobar la inspiració per produir com enlloc.
Mel Ramos va transportar el Pop Art que Warhol i Linchtenstein havien engendrat a Nova York fins a la costa oest dels Estats Units, a Califòrnia, on residia. Confessava que va decidir ser artista quan va descobrir l'obra de Salvador Dalí, amb 14 anys. El seu primer reconeixement professional, inspirat per Kooning, el va trobar en el moviment de l'expressionisme abstracte però el va abandonar per il·lustrar els seus mites de joventut, els superherois i les superheroïnes dels còmics.
Més tard, als inicis dels anys 60, va decidir pintar "personalitats fortes", per les dones, apostant pels nus femenins idealitzats amb rostres, primer de Wonder Woman, Phantom Lady o Sheena, i més tard de 'celebreties' que l'han donat a conèixer arreu. Marilyn Monroe (la gran icona del Pop Art) o Eva Garner van anar sent substituïdes a les obres de Ramos per altres grans noms dels cinema i la ficció més actuals, com Scarlett Johansson, Jennifer Aniston, Uma Thurman o Pamela Anderson.
La seua primera exposició individual la va fer a la Galeria Bianchini de Nova York, el 1964. A Barcelona, va exposar a la Galeria Cadaqués el 1979, i l'any 2013, el Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan acollia una de les seues darreres exposicions, una mostra compartida amb la seua dona Leta Ramos, també pintora, i la seua gran musa. El passat mes de setembre havia inaugurat la seua darrera exposició a Hamburg, Alemanya.
Ramos i Horta
Malgrat no tenir-lo entre els seus pintor espanyols predilectes – admirava Goya, Velázquez, Murillo, Zurbaran i Dalí-, la necessitat de conèixer el poble on Picasso va descobrir el cubisme i on Ramos estava convençut que s'havia revolucionat el món de l'art, el va fer descobrir Horta de Sant Joan. Deia que el poble li aportava un ambient festiu i una diversió diària que l'inspiraven i el feien produir com en cap altre lloc. La seua lliçó pendent va ser aprendre el català, llengua de la qual es confessava enamorat per ser "suau i romàntica".
Mel Ramos va estar al punt de mira dels moviments feministes als anys 60, però el pintor nord-americà prodigava amor incondicional a les dones i defensava que els cossos nus femenins sempre han estat objecte dels artistes en la història de l'art per la "bellesa que representen".
Ramos assegurava que la seua inspiració la va trobar en els còmics i en Catalunya, amb la figura de Dalí i al poble on Picasso "va canviar el món de l'art", Horta de Sant Joan (Terra Alta). A Horta, seguint "el fantasma" del pintor malagueny, s'hi va establir amb la seua dona Leta fa gairebé 50 anys. Passaven la meitat de l'any a Califòrnia i l'altra meitat en la seva casa-estudi al casc antic d'Horta. Allí, confessava, en una entrevista a l'ACN, havia trobar la inspiració per produir com enlloc.
Mel Ramos va transportar el Pop Art que Warhol i Linchtenstein havien engendrat a Nova York fins a la costa oest dels Estats Units, a Califòrnia, on residia. Confessava que va decidir ser artista quan va descobrir l'obra de Salvador Dalí, amb 14 anys. El seu primer reconeixement professional, inspirat per Kooning, el va trobar en el moviment de l'expressionisme abstracte però el va abandonar per il·lustrar els seus mites de joventut, els superherois i les superheroïnes dels còmics.
Més tard, als inicis dels anys 60, va decidir pintar "personalitats fortes", per les dones, apostant pels nus femenins idealitzats amb rostres, primer de Wonder Woman, Phantom Lady o Sheena, i més tard de 'celebreties' que l'han donat a conèixer arreu. Marilyn Monroe (la gran icona del Pop Art) o Eva Garner van anar sent substituïdes a les obres de Ramos per altres grans noms dels cinema i la ficció més actuals, com Scarlett Johansson, Jennifer Aniston, Uma Thurman o Pamela Anderson.
La seua primera exposició individual la va fer a la Galeria Bianchini de Nova York, el 1964. A Barcelona, va exposar a la Galeria Cadaqués el 1979, i l'any 2013, el Convent de la Mare de Déu dels Àngels d'Horta de Sant Joan acollia una de les seues darreres exposicions, una mostra compartida amb la seua dona Leta Ramos, també pintora, i la seua gran musa. El passat mes de setembre havia inaugurat la seua darrera exposició a Hamburg, Alemanya.
Mel Ramos, davant el seu taulell de treball, al costat de dos quadres de les pin-ups i els productes de marques comercials. Foto: ACN / A. Ferràs
Ramos i Horta
Malgrat no tenir-lo entre els seus pintor espanyols predilectes – admirava Goya, Velázquez, Murillo, Zurbaran i Dalí-, la necessitat de conèixer el poble on Picasso va descobrir el cubisme i on Ramos estava convençut que s'havia revolucionat el món de l'art, el va fer descobrir Horta de Sant Joan. Deia que el poble li aportava un ambient festiu i una diversió diària que l'inspiraven i el feien produir com en cap altre lloc. La seua lliçó pendent va ser aprendre el català, llengua de la qual es confessava enamorat per ser "suau i romàntica".
Mel Ramos va estar al punt de mira dels moviments feministes als anys 60, però el pintor nord-americà prodigava amor incondicional a les dones i defensava que els cossos nus femenins sempre han estat objecte dels artistes en la història de l'art per la "bellesa que representen".