VIDEO El trencalòs torna a la Tinença de Benifassà més de 100 anys després

La Generalitat Valenciana presenta a Rossell un projecte de reintroducció que portarà els primers exemplars al Port esta primavera

Exemplar de trencalòs.
Exemplar de trencalòs. | GVA
Redacció
30 d'abril del 2018
Actualitzat a les 10:28h


La conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana ha presentat aquest dissabte a Rossell (Baix Maestrat), el projecte de reintroducció a les muntanyes de la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat) del Gypaetus barbatus, més conegut com a trencalòs o crebalòs.

En l'acte, la consellera, Elena Cebrián, va anunciar els pròxims passos previstos; especialment, la futura arribada de dues cries de l'espècie, procedents d'un centre de cria en captivitat. Els exemplars de trencalòs arribaran al parc natural esta mateixa primavera. 

Per a la població de la comarca, segons la consellera, serà com la tornada d'un "vell amic que se'n va anar fa molt de temps". Aquest projecte aspira a "reforçar el patrimoni cultural i natural, recuperar la memòria d'una forma de viure i de fer compatible la naturalesa i l'activitat humana", ha explicat Cebrián juntament amb l'alcalde de Rossell, Evaristo Martí.

Desapareguda de la zona cap a finals del segle XIX, l'espècie era coneguda amb el nom local de crebalòs, paraula que ha deixat rastre toponímic en diversos municipis de la comarca. A hores d'ara, la seua presència a la península Ibèrica es limita als Pirineus, on hi ha la major població natural de l'Europa occidental, a més dels Pics d'Europa i les serres andaluses de Cazorla i Segura, on ha sigut reintroduïda en els últims anys. 

El projecte de la Tinença ha despertat un "gran interés" entre els especialistes estatals i internacionals en l'espècie, atés que l'eventual consolidació d'una població en esta zona representaria un "pont d'enllaç entre les poblacions pirinenques i andaluses", un "factor clau per a garantir la supervivència de l'espècie a llarg termini". 

Dos anys de preparació

El projecte, que ha anat gestant-se des de fa quasi de dos anys, va partir de la constatació de la presència històrica de l'espècie en la zona, a partir de la qual es va contactar amb el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient i els governs d'Aragó i Catalunya, on viuen les poblacions naturals de l'espècie, i es va encarregar a la Universitat de València un estudi de viabilitat per a la seua reintroducció al Maestrat. 

Acceptada la proposta d'àmbit estatal, en el marc del Protocol General entre el Ministeri i les comunitats autònomes per a recuperar la distribució històrica d'esta espècie, que la Generalitat va subscriure el juny de 2016, es va incorporar al projecte la Vulture Conservation Fundation (VCF), entitat de referència que coordina la recuperació del trencalòs a tot Europa. 

La VCF facilitarà els primers polls que s'instal·laran a la zona. L'entitat ha mostrat el seu suport al projecte no solament per la rellevància en la connectivitat entre poblacions, sinó també perquè representarà el retorn de l'espècie a la mitja muntanya mediterrània, hàbitat del qual va desaparéixer abans de quedar reclosa a les zones més altes dels Pirineus i els Alps.