el fiasco del castor

Els bancs que van finançar la indemnització del Castor exigixen al govern espanyol la devolució dels 1.350 MEUR

Caixabank, Santander i Bankia han presentat una reclamació de responsabilitat de l'Estat després que la CNMC ordenés dixar de pagar el crèdit arran la sentència del TC

Florentino demanda el govern espanyol en considerar insuficients els 300 MEUR rebuts per operar el Castor

, Alcanar | 07/04/2018 a les 09:05h
Arxivat a: Economia, Alcanar, Caixabank, Bankia, Santander, Castor
Detall de la plataforma marina del Castor. | ACN
Els bancs que van prestar els 1.350 milions d'euros per indemnitzar Escal UGS –filial del grup ACS- després de renunciar al projecte Castor han reclamat formalment al govern espanyol la devolució del crèdit. Segons han confirmat fonts jurídiques a l'ACN, Caixabank, Banc Santander i Bankia han presentat este divendres una "reclamació de responsabilitat de l'Estat legislador" davant l'executiu exigint el retorn de la quantitat finançada que encara no s'ha recuperat, a més del danys ocasionats. Consideren que la inconstitucionalitat del decret llei amb el qual el govern espanyol va acceptar la renúncia de la concessionària i va establir el mecanisme de compensació per al fracassat magatzem de gas submarí no hauria d'ocasionar cap pèrdua a qui ha finançat als poders públics per facilitar una mesura d'interès general. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) anul·lant bona part de la norma, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va decidir a finals de gener paralitzar el retorn del crèdit que, des de 2016, estaven pagant els consumidors a través de la factura del gas.

La batalla legal, "l'enorme litigiositat" que el ministre d'Energia, Álvaro Nadal, va pronosticar arran de l'aplicació de la sentència del TC, comença a agafar forma amb esta reclamació dirigida pels tres bancs directament a l'Estat espanyol. El govern del PP, que des del moment que va fer-se pública la sentència i, fins i tot, quan la CNMC va aplicar-la dixant de pagar el crèdit va intentar quedar-ne al marge, sense anunciar ni prendre públicament cap decisió al respecte, haurà ara de respondre a estes demandes, siga exigint responsabilitats a tercers –prerrogativa que es va reservar legalment quan va indemnitzar l'exconcessionària Escal UGS- o buscant una sortida negociada si vol evitar un conflicte judicial amb els bancs.

Les mateixes fonts jurídiques coneixedores de la reclamació es pregunten fins a quin punt es podria justificar que el poder públic es beneficiés de la inconstitucionalitat a costa de les entitat financeres. Estes, de fet, plantegen la possibilitat al govern espanyol d'arribar a un acord que permeta efectuar la devolució d'una forma flexible, que evités un impacte greu en els comptes de l'Estat o els consumidors del gas. Així les coses, han plantejat la possibilitat que, en comptes de retornar de forma immediata tot l'import reclamat, es puga retornar de forma gradual, amb els mateixos termes i les mateixes condicions, de tipus d'interès i de terminis, principalment, que les previstes en el Decret-Llei 13/2014 que el TC va anul·lar en gran part.

Un crèdit que costa 2.420 MEUR
Inclosos estos interessos, el crèdit a 30 anys que va subscriure Enagás per encàrrec del govern espanyol i que va servir per pagar en poques setmanes els 1.350 milions d'euros a ACS suposava, en realitat, un cost final de 2.420 milions d'euros per als consumidors de gas. D'esta xifra final, que es va començar a amortitzar a partir de 2016 fins el moment que CNMC va paralitzar el pagament corresponent al novembre de 2017 se'n van retornar uns 150 milions. Ara, a més, els bancs reclamen també els danys ocasionats.

Abans que fos declarat inconstitucional –principalment, perquè utilitzava la figura legal sense existir la urgència i la necessitat, fet que suposava segrestar el debat polític i ciutadà sobre l'abast de la norma-, el decret-llei del govern del PP i la seua execució ja van causar una enorme perplexitat social i política. Aprovat menys de dos mesos abans que Escal UGS es veiés obligada a retornar els 1.440 milions en bons per finançar el projecte que li va prestar el Banc Europeu d'Inversions, l'executiu espanyol va intentar vendre la maniobra financera com un intent d'esmorteir en el temps l'impacte econòmic del fallit magatzem de gas submarí. Ho va fer carregant les quotes sobre la factura dels consumidors al llarg de 30 anys i, així, els tres bancs es van convertir en els titulars dels drets de pagament reconeguts pel sistema gasista. 

Sense demanar responsabilitats
Tot i que el decret-llei preveia que el govern espanyol es donava deu anys de termini per reclamar a l'exconccessionària en mans de Florentino Pérez responsabilitats per l'execució de les instal·lacions, en cap moment ha posat sobre la taula encara esta opció. El ministre d'Energia, que en una compareixença recent al Congrés va arribar a reconèixer que el fracàs del projecte Castor –que va provocar més d'un miler de terratrèmols només injectant en període de proves una ínfima part del volum de gas que havia d'emmagatzemar- es devia un "greu error de disseny", va justificar les presses en el pagament de la indemnització –molt abans dels 35 dies hàbils previstos- per evitar una fallida del sistema gasista i una crisi de confiança amb el BEI en un moment de "crisi" de l'euro i l'economia espanyola.

No és este l'únic front judicial per responsabilitats econòmiques al voltant del projecte Castor al qual haurà de fer front el govern espanyol. Esta setmana, precisament, s'ha conegut que el grup ACS va demandar fa un any l'Estat per considerar insuficient el pagament dels 300 milions d'euros que el Ministeri d'Indústria li va assignar, mitjançant una resolució no publicada al BOE, com a retribució financera i costos d'operació i manteniment entre juliol de 2012 i octubre de 2014, quan l'executiu del PP va acceptar la renúncia.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els representants de l'Ajuntament d'Amposta, la Lliga Contra el Càncer i els promotors de Lo Riu Sona Festival, en la presentació del certamen | Anna Ferràs/ACN
01/01/1970
El festival té una vessant solidària i farà una donació econòmica a la Lliga Contra el Càncer
Exterior del servei d'Urgències de l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa. | S.B.
La festa se celebrarà del 17 al 20 de maig. | Cedida
01/01/1970
Enguany la festa s’emmarca en l’Any Europeu del Patrimoni Cultural i de l’Any del Turisme Cultural a Catalunya
Imatge de l'entrada en un habitatge del carrer Sebastià Juan Arbó, a Amposta. | Cedida
Un agricultor preparant la sortida de la sèquia per donar pas a l'aigua des del canal fins a la finca, a Amposta. | ACN
01/01/1970
Els arrossaires emprenen la campanya expectants per una possible estesa de la plaga del caragol maçana per la crescuda del riu Ebre
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument