01
de març
del
2018
Actualitzat
a les
20:58h
El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i la Xarxa de Museus d’Etnologia presenten l’exposició Els paisatges a la taula, que mostra l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història recent i com la globalització ha transformat la producció, el consum i la varietat de productes que trobem a les taules catalanes. La mostra s’inaugura este divendres a la Sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre.
Com a novetat respecte les altres itineràncies, s’han incorporat veure prop d’un centenar d’objectes etnològics pertanyents al fons del MTTE, que reforcen el relat que recull l’exposició de la cuina ebrenca dins la cuina catalana. Paral·lelament a la mostra, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta han previst diverses activitats vinculades a la temàtica de l’exposició.
Els paisatges a la taula és la primera exposició de la Xarxa de Museus d’Etnologia –que lidera el Museu d’Història de Catalunya– i té per objectiu mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història. L’exposició, de caràcter itinerant, ens apropa a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina catalana, reflex de la diversitat geogràfica del territori, i fa referència a la pèrdua del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, a la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i als canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina.
Davant estos grans canvis, també hi ha hagut un important moviment de recerca i d’impuls de la cuina catalana, que ha propiciat tant la recuperació del patrimoni biològic, com de les formes de producció respectuosa amb el medi ambient i la comercialització de proximitat. L’exposició també vol remarcar estes iniciatives que s’han dut a terme en els últims anys amb l’objectiu de conservar el patrimoni agronòmic i culinari del nostre país; gràcies a les quals es pot dir que Catalunya encara gaudix d’una cuina arrelada a la producció local i que, per tant, tot allò que posem a la taula continua explicant-nos molt del nostre paisatge i la nostra cultura.
Els paisatges a la taula
Els interrogants que es planteja l’exposició són clars: els nostres paisatges alimenten les nostres taules? La nostra cuina es vincula al nostre paisatge? Quina és la nostra sobirania alimentària? A través de cinc àmbits, l’exposició es planteja de quina manera es retroalimenten els conceptes de paisatge i taula per tal d’articular i mantenir el patrimoni alimentari a Catalunya.
Un documental conclou l’exposició
Com a conclusió, s’hi pot veure un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició. Entre els de les Terres de l’Ebre apareixen Joan Castellà, Lluís Catalan i Dani Forcadell, d’Amposta; Joaquim Giné, de Bitem, i José Juan Montserrat, de Sant Carles de la Ràpita. Este apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produïx sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana.
La Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya
El patrimoni etnològic forma part del patrimoni cultural català i aranès i, en este sentit, ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura. Amb esta fita, l’any 2008 es va crear la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya (XME) per tal de coordinar les polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni etnològic que gestionen els seus membres. Des del 2014, la coordinació es duu a terme des del Museu d’Història de Catalunya.
Els museus que configuren la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya són: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Dera Val d’Aran, Museu de les Terres de l’Ebre, Museu Etnològic de Barcelona, Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Museu de la Pesca de Palamós, Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi i de Catalunya, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu de la Mediterrània i Museu d’Història de Catalunya.
Com a novetat respecte les altres itineràncies, s’han incorporat veure prop d’un centenar d’objectes etnològics pertanyents al fons del MTTE, que reforcen el relat que recull l’exposició de la cuina ebrenca dins la cuina catalana. Paral·lelament a la mostra, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta han previst diverses activitats vinculades a la temàtica de l’exposició.
Els paisatges a la taula és la primera exposició de la Xarxa de Museus d’Etnologia –que lidera el Museu d’Història de Catalunya– i té per objectiu mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història. L’exposició, de caràcter itinerant, ens apropa a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina catalana, reflex de la diversitat geogràfica del territori, i fa referència a la pèrdua del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, a la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i als canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina.
Davant estos grans canvis, també hi ha hagut un important moviment de recerca i d’impuls de la cuina catalana, que ha propiciat tant la recuperació del patrimoni biològic, com de les formes de producció respectuosa amb el medi ambient i la comercialització de proximitat. L’exposició també vol remarcar estes iniciatives que s’han dut a terme en els últims anys amb l’objectiu de conservar el patrimoni agronòmic i culinari del nostre país; gràcies a les quals es pot dir que Catalunya encara gaudix d’una cuina arrelada a la producció local i que, per tant, tot allò que posem a la taula continua explicant-nos molt del nostre paisatge i la nostra cultura.
Els paisatges a la taula
Els interrogants que es planteja l’exposició són clars: els nostres paisatges alimenten les nostres taules? La nostra cuina es vincula al nostre paisatge? Quina és la nostra sobirania alimentària? A través de cinc àmbits, l’exposició es planteja de quina manera es retroalimenten els conceptes de paisatge i taula per tal d’articular i mantenir el patrimoni alimentari a Catalunya.
Un documental conclou l’exposició
Com a conclusió, s’hi pot veure un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició. Entre els de les Terres de l’Ebre apareixen Joan Castellà, Lluís Catalan i Dani Forcadell, d’Amposta; Joaquim Giné, de Bitem, i José Juan Montserrat, de Sant Carles de la Ràpita. Este apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produïx sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana.
La Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya
El patrimoni etnològic forma part del patrimoni cultural català i aranès i, en este sentit, ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura. Amb esta fita, l’any 2008 es va crear la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya (XME) per tal de coordinar les polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni etnològic que gestionen els seus membres. Des del 2014, la coordinació es duu a terme des del Museu d’Història de Catalunya.
Els museus que configuren la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya són: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Dera Val d’Aran, Museu de les Terres de l’Ebre, Museu Etnològic de Barcelona, Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Museu de la Pesca de Palamós, Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi i de Catalunya, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu de la Mediterrània i Museu d’Història de Catalunya.