20
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
27
de desembre
a les
18:43h
Els productors de clementines de les Terres de l'Ebre estan cansats que el consumidor català relacione este cítric, com també ho fa amb les taronges, amb el País Valencià o Andalusia i ignore l'existència d'un potent sector del cítric ebrenc. Animats a acabar amb este desconeixement i a impulsar el consum de cítrics de les Terres de l'Ebre, sobretot en l'àmbit metropolità, cinc cooperatives i divuit productors han donat inici a una nova etapa del segell Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Clementines Terres de l'Ebre, un distintiu de qualitat que tenen adjudicat des de 2001. Els citricultors volen donar "visibilitat" a les clementines ebrenques en el mercat català i espanyol i acabar amb una dinàmica de comercialització i distribució que els empeny a exportar, per tot el món, el 90% de la producció.
Aconseguir que el consumidor català comence a associar la producció de cítrics amb les Terres de l'Ebre és un dels principals objectius del nou impuls que es vol donar a la marca de qualitat IGP Clementines Terres de l'Ebre. I és que a les comarques del Baix Ebre i el Montsià es concentra un potent sector cítricola català, amb unes 8.000 hectàrees de cultiu i més de 200.000 tones, sobre tot de clementina i també de taronja, que es produixen cada any de mitjana.
Per aconseguir-ho s'ha iniciat una nova etapa de la marca, amb més adhesions de productors, de moment divuit, i cinc de les principals cooperatives del territori, Cooperativa Soldebre, Cítrics Terres de l'Ebre, Exportadora Agris Alcanar, BaixMont Cugat i Amsa Fresh. "Tenim la il·lusió de poder arribar a les 8000 hectàrees que produixen i als 1.000 productors que tenim a Catalunya", ha defensat Federico Tarazona, president del Consell Regulador. "És una eina per crear valor afegit i identificar el producte, perquè volem que els consumidor sàpiga que té un producte de qualitat i de garantia produït al nostre país", ha defensat.
El segell de qualitat IGP que van aconseguir el 2001 i reconeix des de 2003 la clementina, un híbrid entre la mandarina comuna i la taronja amarga, que resulta més saborosa i dolça, té la pell més fina i és 100% ebrenca. Se'n produeixen tres varietats, la fina, la hernandina i clemenula. L'adhesiu de la IGP garantix, entre d'altres, que les clementines han complert els principis de traçabilitat des del primer moment de la producció, han estat tractades amb els mínims productes fitosanitaris, s'han collit en el seu moment de òptim de maduració i han arribat de l'arbre al consumidor en un màxim de 5 o 6 dies.
Costos per un valor afegit
El distintiu IGP "no és fàcil d'aconseguir", com ha remarcat el director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, però és un accés amb garanties a un mercat català girat d'esquena als cítrics ebrencs. "Creiem que la nostra cuina i la nostra gastronomia s'ha de basar en producte local i de qualitat", ha insistit Tarazona, i per això el productor accepta uns costos extra per obtenir el procés de certificació i garantia de qualitat de les seves clementines. "Ho fa per tenir un valor afegit al final", ha defensat el president del CR de l'IGP. Mòdol ha destacat que la IGP Clementines de l'Ebre hagi pres "la decisió correcta" impulsant esta nova etapa perquè tots els requisits de l'administració europea es complixen i cal subratllar-ho. "Amb este reconeixement ara cal que el consumidor les puga identificar als –mercats- lineals i fruiteries i pague el que toca per un producte d'una gran qualitat", ha afegit.
Efectes de la intervenció de la Generalitat
Mòdol ha apuntat que la promoció de les IGP catalanes s'ha hagut d'aturar per incompatibilitat amb la campanya electoral però també ha apuntat "les dificultats" que ha calgut anar solucionant entrebancs per "destinar i activar", des de la intervenció econòmica de la Generalitat per part del Ministeri d'Hisenda, els pressupostos destinats al Departament per a estes marques. La intervenció en canvi, sí que ha obligat a suspendre un fòrum de les IGP i DOP de Catalunya. "Ho farem la temporada que ve o ho recuperarà qui hi hagi al Govern", ha assegurat Mòdol.
Aconseguir que el consumidor català comence a associar la producció de cítrics amb les Terres de l'Ebre és un dels principals objectius del nou impuls que es vol donar a la marca de qualitat IGP Clementines Terres de l'Ebre. I és que a les comarques del Baix Ebre i el Montsià es concentra un potent sector cítricola català, amb unes 8.000 hectàrees de cultiu i més de 200.000 tones, sobre tot de clementina i també de taronja, que es produixen cada any de mitjana.
Per aconseguir-ho s'ha iniciat una nova etapa de la marca, amb més adhesions de productors, de moment divuit, i cinc de les principals cooperatives del territori, Cooperativa Soldebre, Cítrics Terres de l'Ebre, Exportadora Agris Alcanar, BaixMont Cugat i Amsa Fresh. "Tenim la il·lusió de poder arribar a les 8000 hectàrees que produixen i als 1.000 productors que tenim a Catalunya", ha defensat Federico Tarazona, president del Consell Regulador. "És una eina per crear valor afegit i identificar el producte, perquè volem que els consumidor sàpiga que té un producte de qualitat i de garantia produït al nostre país", ha defensat.
El segell de qualitat IGP que van aconseguir el 2001 i reconeix des de 2003 la clementina, un híbrid entre la mandarina comuna i la taronja amarga, que resulta més saborosa i dolça, té la pell més fina i és 100% ebrenca. Se'n produeixen tres varietats, la fina, la hernandina i clemenula. L'adhesiu de la IGP garantix, entre d'altres, que les clementines han complert els principis de traçabilitat des del primer moment de la producció, han estat tractades amb els mínims productes fitosanitaris, s'han collit en el seu moment de òptim de maduració i han arribat de l'arbre al consumidor en un màxim de 5 o 6 dies.
Costos per un valor afegit
El distintiu IGP "no és fàcil d'aconseguir", com ha remarcat el director general d'Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, però és un accés amb garanties a un mercat català girat d'esquena als cítrics ebrencs. "Creiem que la nostra cuina i la nostra gastronomia s'ha de basar en producte local i de qualitat", ha insistit Tarazona, i per això el productor accepta uns costos extra per obtenir el procés de certificació i garantia de qualitat de les seves clementines. "Ho fa per tenir un valor afegit al final", ha defensat el president del CR de l'IGP. Mòdol ha destacat que la IGP Clementines de l'Ebre hagi pres "la decisió correcta" impulsant esta nova etapa perquè tots els requisits de l'administració europea es complixen i cal subratllar-ho. "Amb este reconeixement ara cal que el consumidor les puga identificar als –mercats- lineals i fruiteries i pague el que toca per un producte d'una gran qualitat", ha afegit.
Efectes de la intervenció de la Generalitat
Mòdol ha apuntat que la promoció de les IGP catalanes s'ha hagut d'aturar per incompatibilitat amb la campanya electoral però també ha apuntat "les dificultats" que ha calgut anar solucionant entrebancs per "destinar i activar", des de la intervenció econòmica de la Generalitat per part del Ministeri d'Hisenda, els pressupostos destinats al Departament per a estes marques. La intervenció en canvi, sí que ha obligat a suspendre un fòrum de les IGP i DOP de Catalunya. "Ho farem la temporada que ve o ho recuperarà qui hi hagi al Govern", ha assegurat Mòdol.