04
de desembre
del
2017
Actualitzat
el
05
de desembre
a les
16:49h
La vegueria, de nou, situada a l’horitzó com a guia i, mentrestant, avançar-hi per situar l’organització territorial ebrenca a mig camí mancomunant els quatre consells comarcals. Esta és la proposta amb la qual Esquerra Republicana ha volgut situar de partida el debat polític ebrenc a les portes de la campanya electoral de cara a les eleccions del 21-D. El número 3 del partit a la demarcació, el rapitenc Lluís Salvadó, ha estat qui ha posat sobre la taula esta proposta que permetria construir a curt termini un ens, ha dit, que incremente la capacitat de gestió i el pes polític que ara per separat tenen els consells comarcal, sense abandonar el marc competencial de la Generalitat, per tal de donar ales a un territori, ha reconegut Salvadó, que ha perdut en els darrers anys la pistonada que havia guanyat a cops de reivindicació i manifestacions.
“En sembla imprescindible avançar en la reivindicació d’ens propis de les Terres de l’Ebre que puguen fer arribar la nostra veu i tirar endavant projectes de caràcter transformador per al territori”, ha afirmat Salvadó. I és que davant el panorama lamentable en què està situat el territori a la coa de bona part d’indicadors econòmics, cal una eina de discriminació positiva respecte a la resta del país, i amb la inspiració del Consell General de l’Aran, els republicans han posat sobre la taula una proposta, diuen, que volen acabar de construir amb la resta de forces polítiques per tal que el futur ens, cas que prosperés la idea, tinga força i impuls compartit.
“Han passat 10 anys des de l’Estatut i 6 de la modificació obligada per la sentència del Tribunal Constitucional que va estroncar la creació de les vegueries al·legant que no era competència de la Generalitat crear-les. Ara podem seguir esperant i resignar-nos al fet que ens canvien les coses des de fora, o fem un pas endavant, encara que ens situe en un punt intermedi del camí, i sense sortir de les competències de la Generalitat, plantejar un ens fort que aglutine serveis i pes polític, que s’erigisca com a altaveu del territori de baix cap a dalt, sempre respectant la personalitat de cada comarca”, ha explicat.
Per aconseguir-ho, caldria una modificació de la llei d’ordenació del mapa comarcal per part del Parlament català. A partir d’aquí, sense modificar la circumscripció electoral, s’articularien les majories dels consells comarcals d'acord amb els resultats de les pròximes eleccions municipals del 2019, per designar les vicepresidències i constituir els consells d’alcaldes propis, com a base d’un plenari compartit que elegiría president. “De tota manera no és un projecte tancat, cal consens polític i intentarem articular-lo, per la qual cosa hem iniciat ja les converses amb altres candidatures, perquè nosaltres hi posem la música, però la lletra l’hem d’escriure entre tots”, ha argumentat Salvadó.
Segons els republicans, la futura Mancomunitat permetria reduir duplicitats, incrementar l'eficiència de les administracions a l’Ebre, retallar l’estructura política i augmentar els recursos assumint competències que ara estan en mans de la Diputació, de manera que caldria també obrir negociacions amb l’ens provincial per tal que hi col·labore. “Caldrà voluntat política, ara hi ha funcions que se solapen i cal endreçar i racionalitzar el desplegament institucional a l’Ebre”, sosté el candidat. Al parer d’este partit, el poder polític d’este nou ens no ha de topar amb la delegació del Govern, “que és l’administració en la qual es delega el poder de la Generalitat al territori”.
Acte central al pavelló firal de la Ràpita
Al marge de la presentació d’esta proposta, també s’han presentat els actes de campanya amb la presència de Froilán Romaní, en representació de Demòcrates per Catalunya, i Joan Alginet com a MES, que acompanyaven els candidats republicans. Salvadó ha destacat que, “per primera vegada a la història”, Esquerra farà actes a als 52 pobles i a 4 EMD de les Terres de l’Ebre. L’acte central de campanya es farà al pavelló firal de la Ràpita, “un dels llocs de Catalunya que va rebre més la repressió de la policia espanyola l’1 d’octubre” ha manifestat el candidat republicà, que també ha destacat “que, per mantenir i garantir la transparència d’aquestes eleccions, Esquerra Republicana acreditarà diversos apoderats a les 230 meses electorals de les Terres de l’Ebre i, de moment, ja disposen de 600 apoderats, però hi ha la voluntat d’acabar d’ampliar aquesta xarxa mitjançant la web apoderats.cat”.
“En sembla imprescindible avançar en la reivindicació d’ens propis de les Terres de l’Ebre que puguen fer arribar la nostra veu i tirar endavant projectes de caràcter transformador per al territori”, ha afirmat Salvadó. I és que davant el panorama lamentable en què està situat el territori a la coa de bona part d’indicadors econòmics, cal una eina de discriminació positiva respecte a la resta del país, i amb la inspiració del Consell General de l’Aran, els republicans han posat sobre la taula una proposta, diuen, que volen acabar de construir amb la resta de forces polítiques per tal que el futur ens, cas que prosperés la idea, tinga força i impuls compartit.
“Han passat 10 anys des de l’Estatut i 6 de la modificació obligada per la sentència del Tribunal Constitucional que va estroncar la creació de les vegueries al·legant que no era competència de la Generalitat crear-les. Ara podem seguir esperant i resignar-nos al fet que ens canvien les coses des de fora, o fem un pas endavant, encara que ens situe en un punt intermedi del camí, i sense sortir de les competències de la Generalitat, plantejar un ens fort que aglutine serveis i pes polític, que s’erigisca com a altaveu del territori de baix cap a dalt, sempre respectant la personalitat de cada comarca”, ha explicat.
Per aconseguir-ho, caldria una modificació de la llei d’ordenació del mapa comarcal per part del Parlament català. A partir d’aquí, sense modificar la circumscripció electoral, s’articularien les majories dels consells comarcals d'acord amb els resultats de les pròximes eleccions municipals del 2019, per designar les vicepresidències i constituir els consells d’alcaldes propis, com a base d’un plenari compartit que elegiría president. “De tota manera no és un projecte tancat, cal consens polític i intentarem articular-lo, per la qual cosa hem iniciat ja les converses amb altres candidatures, perquè nosaltres hi posem la música, però la lletra l’hem d’escriure entre tots”, ha argumentat Salvadó.
Segons els republicans, la futura Mancomunitat permetria reduir duplicitats, incrementar l'eficiència de les administracions a l’Ebre, retallar l’estructura política i augmentar els recursos assumint competències que ara estan en mans de la Diputació, de manera que caldria també obrir negociacions amb l’ens provincial per tal que hi col·labore. “Caldrà voluntat política, ara hi ha funcions que se solapen i cal endreçar i racionalitzar el desplegament institucional a l’Ebre”, sosté el candidat. Al parer d’este partit, el poder polític d’este nou ens no ha de topar amb la delegació del Govern, “que és l’administració en la qual es delega el poder de la Generalitat al territori”.
Acte central al pavelló firal de la Ràpita
Al marge de la presentació d’esta proposta, també s’han presentat els actes de campanya amb la presència de Froilán Romaní, en representació de Demòcrates per Catalunya, i Joan Alginet com a MES, que acompanyaven els candidats republicans. Salvadó ha destacat que, “per primera vegada a la història”, Esquerra farà actes a als 52 pobles i a 4 EMD de les Terres de l’Ebre. L’acte central de campanya es farà al pavelló firal de la Ràpita, “un dels llocs de Catalunya que va rebre més la repressió de la policia espanyola l’1 d’octubre” ha manifestat el candidat republicà, que també ha destacat “que, per mantenir i garantir la transparència d’aquestes eleccions, Esquerra Republicana acreditarà diversos apoderats a les 230 meses electorals de les Terres de l’Ebre i, de moment, ja disposen de 600 apoderats, però hi ha la voluntat d’acabar d’ampliar aquesta xarxa mitjançant la web apoderats.cat”.