«Per què ens haurien de pegar? Potser m'hi hauria tornat, eh?»

No n’entenen de xarxes socials, però són conscients que en els últims dos dies s’han fet “famoses” a la Ràpita, segons reconeixen.

Les germanes Trini i Teresa Forés, de 94 i 88 anys respectivament, ja són una icona de la resistència i la dignitat del poble rapitenc. Diumenge, a les 9 del matí, baixaven a peu, agafades del braç per votar al pavelló firal. Poc s’imaginaven que es trobarien envoltades per un desplegament, ni més ni menys, de 120 antiavalots disposats a matxucar tot aquell que s’interposés en el seu camí.

Una foto d’elles, feta per la realitzadora i membre de l’ANC de la Ràpita Ariadna Rodríguez Masià, on se les veu protegint-se tímidament de l’envestida desafiant d’un dels antiavalots s’ha convertit en un fenomen viral i ha entronitzat les germanes com un símbol del poble.
 
Ahir dimarts, quan la massiva mobilització viscuda a la Ràpita passava pel carrer Sant Francesc, on viuen, algú se’n va adonar que una de les germanes, Teresa, contemplava des del balcó, amb el seu marit, la riuada de gent. Va ser llavors quan els milers de persones que anaven passant per allà es van fondre en un infinit aplaudiment que va ajudar a fer sortir al balcó també a la més gran, Trini. Tots tres van correspondre amb llàgrimes d’emoció i aplaudiments mutus cap als manifestants.



Un cop acabada la manifestació, quan ja havien acabat de dinar, les vam anar a visitar per conèixer com havien viscut tots estos fets.  “Estem molt emocionades per tot el que està passant”, explica Teresa. “Ens hem emocionat molt [en veure passar els manifestants aplaudint-nos].  Tenia ganes de plorar... Et fa d’allò, perquè jo penso que no he fet res!”, contesta la gran, Trini.

- “En veure la foto, no pensen que van ser molt valentes?”, els preguntem.
- “Ai, clar que sí”, respon Teresa.  “Quan nosaltres arribàvem també ho feia la policia i vam pensar "ai mare" i van començar a vindreccotxes i cotxes i cotxes.. ui...”, continua.

- “Van patir temor per si els hi podien pegar”?
- “Temor? No... no fèiem res, per què ens havien de pegar? Potser m’hi hauria tornat, eh?”, diu amb ironia Trini, que al gener farà 95 anys.“Fa una mica de federat la foto, perquè està el guàrdia davant, però de veritat que no ens van fer res, no mos va dir res”, afegeix Teresa.

Segons expliquen, no van arribar a ser conscients de la brutalitat de la situació. Per sort, no van viure de primera mà la violenta càrrega policial, tot i que els hi va anar de ben poc. “De bona veritat t’ho dic, que no vaig veure com pegaven a la gent”, afirma Trini. Teresa sí que ho va veure: “que animals! Però com que no estava al mig, pos no en vaig tenir de temor, la veritat”.

Van marxar cap a casa, però no van desistir en la seua intenció d’anar votar. “Ens van dir que a la Ràpita ja no es podria votar i que havíem d’anar al Poblet i a Alcanar. Com que el meu home té cotxe i el Poblet ens queda més a prop, vam dir, ‘va pos! Anem al Poblet!’”, exposa Tere.

Pel que expliquen, quan les van veure arribar al Poble Nou, també van despertar l’admiració dels presents. “Quan vaig votar, aquell xic me va mirar el carnet va dir, ‘uiii pos si és del 23 vosté!’, hehehe”, recorda Trini. En aquell moment, algú a qui no hem pogut identificar, els hi va fer una foto que també ha corregut com la pólvora per les xarxes i on se les veus la mar de contentes davant l'urna.
 
“Ai, a mi m’agrada anar a votar. Per què no hauria de voler ser catalana? Ans d’espanyola sóc catalana i primer rapitenca. Espanyola ara no m’ho sento, de veritat ho dic”, manifesta amb orgull Teresa.  “Trobo que és una miqueta massa gros tot el que està passant, perquè fins ara hem sigut tots una família i que et tracten d’esta manera,... no hi ha dret”, conclou Teresa.

De fons a la televisió se sent la retransmissió de Canal TE amb els crits de la repressió  de l’1 d’Octubre a la Ràpita, “mira! Ja tornem a estar a la Ràpita”, diu Teresa.