Lo Pati acull «Locus Solus», una exposició col·lectiva inspirada en espais identitaris de l’Ebre

Este dijous, 29 de setembre, Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre obre ‘Locus Solus #0’: una exposició que mostrarà, fins al 22 d’octubre, els cinc audiovisuals creats col·lectivament pels artistes participants en l’última convocatòria d’#ebrergent. Les projeccions es faran dins d’un marc expositiu pensat com una sala de consulta amb dos sofàs i dos pantalles, on els visitants podran també aprofundir en el relat que proposen els artistes consultant els textos que complementen els audiovisuals i la bibliografia que els ha guiat en la seua particular deriva col·lectiva. 
 
Ebrergent és una proposta conjunta de la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre que té com a objectiu donar suport als artistes emergents del territori en la producció i difusió de les seues creacions. En esta edició  ha trencat motlles i ha deixat de ser un certamen competitiu per convertir-se en un projecte col·lectiu, amb la participació d'Oriol Fuster, Joana Gil, Laia Ortiz, Liam Fuster Cabrera i el col·lectiu Avalancha (Sergi Casero, Víctor Ramírez i Elena Blesa Cábez). Tots ells signen els cinc audiovisuals i els textos que els acompanyen i s’han inspirat per crear-los en cinc espais ebrencs que els han marcat des d’un punt de vista generacional i identitari.
 
La proposta ha pres com a punt de partida la novel·la ‘Locus Solus’, de l’escriptor Raymond Roussel  (París 1877- Palerm 1933), que descriu la deriva d’un grup de convidats als jardins d’una finca solitària als afores de París on el narrador els va descobrint objectes, experiments i històries inversemblants amb personatges rocambolescos. “Nosaltres també hem fet una deriva pel jardí ebrenc, passejant per la nostra història col·lectiva a través d'objectes estranys, experiments fallits i històries per a no dormir que han configurat, i continuen fent-ho, la colònia de les Terres de l'Ebre”, expliquen. “Emulant els centres excursionistes fundats durant la Renaixença catalana, però potser amb un aire més punk, hem estat buscant aquells llocs que ens ajuden a definir-nos i a relacionar-nos amb la nostra realitat”, afegixen.
 
Així, un dels espais triats és el tren dels diumenges, perquè “forma part del nostre imaginari col·lectiu” i servix per posar de manifest “la migració” primer cap a Tarragona, Castelló, València o Barcelona i més tard cap a destins més internacionals. “Segurament mai abans hi havia hagut tants ebrencs desperdigolats pel món, per això necessitem un lloc -físic o mental- on sentir-nos a casa, un lloc que parle de nosaltres i que ens permete sumar individualitats i crear un espai de pensament comú”, argumenten.
 
Els altres espais són la fallida urbanització de Fadesa a l’Aldea i ​​ la​ ​zona​ ​ industrial​ ​ de la​ ​ Sénia,​ ​ “cementiri​ ​ del​ ​ que​ ​ un​ ​ dia​ ​ va​ ​ ser​ ​ el​ ​ gran​ ​ projecte​ ​ fabril​ ​ del​ ​ nostre​ ​ territori”, apunten. Dos espais que els servixen per posar en qüestió un model econòmic basat en la depredació. També les obres incompletes de l’antic projecte del canal de navegació Carles III, que havia d’unir el port dels Alfacs amb Saragossa i que els servix per preguntar-se fins a quin punt s’ha d’intervenir en un espai abandonat. La foia del Montsià d’Ulldecona i el forat que ha dixat l’explotació d’una cantera és l’últim espai de reflexió. “L’objectiu ha estat el de buscar i ancorar en l'espai físic alguns dels trets que ens definixen generacionalment i traçar un relat identitari en el qual ens sentim mínimament còmodes, o que puguem utilitzar com a punt de partida per tal d'entendre qui o què som”, assenyalen.

L’exposició que este dijous obre a Lo Pati, culminarà el proper 15 d’octubre en un acte de debat col·lectiu en format vermut que servirà també per presentar la convocatòria d’Ebrergent 2018.