Uns nens d'excursió en blanc i negre, un Sant Jordi en pel·lícula Súper 8, uns escolars aprenent una cançó, un grapat d'alumnes escoltant una llegenda... Fa pocs dies el Cim i la Tecnos han coincidit a commemorar cinquanta anys de vida a la ciutat. Mig segle vol dir molts milers de nens, que un dia van entrar per aquelles portes per sortir-ne, anys després, com a persones formades.
Casualment, jo sóc un d'aquells nens. Durant aquells vuit anys al Cim -menys una setmana de festa per la mort de Franco-, vaig tenir la sort que un grup de mestres van ser capaços de fer que uns nens a qui només podien ensenyar en castellà coneguéssim Terrassa, trepitgéssim Sant Llorenç i estiméssim el país on vivíem. I que valoréssim la nostra llengua, que feien que s'escolés per totes les escletxes no lectives. L'encara Academia Cumbre, en essència, ja era al Cim.
Aquells mestres ens van fer fàcil convertir-nos en els ciutadans d'un país que ells sabien com fer renéixer. Per casualitat generacional, la meva arribada a la Tecnos -en començar els anys vuitanta- va ser la d'un adolescent que, de cop, descobreix que ve d'una excepcionalitat.
Allà, entre moltes altres coses, vaig aprendre a endreçar uns compromisos que em venien de lluny i que, en la mesura que he pogut, he intentat mantenir amb la màxima coherència de què he estat capaç. Per tot plegat, avui sé que el Cim i la Tecnos no són -només- dues escoles modèliques, basades en el cooperativisme i la laïcitat. Són dues peces que han contribuït a fer possible que aquest país sigui objecte d'interès als mitjans de comunicació de tot el món per una voluntat de ser -cívica, constructiva i plena d'il·lusió- que va quedar demostrada fa poques setmanes als carrers de Barcelona.
Per això en els actes de commemoració d'ambduós centres em vaig adonar que el ministre Wert té tota la raó del món quan assenyala amb el dit les escoles catalanes com a culpables del fracàs de tres segles de voluntat d'assimilació i dissolució de Catalunya. "Sí, i què?", em van contestar el mestre degà del Cim, Jordi Aparicio, i la Gemma Elias, directora de l'escola Tecnos. Doncs que gràcies!