"Sense Espanya, Catalunya se'n sortiria millor", deia, ahir, Guillem López Casasnovas, una autoritat acadèmica i, a més, membre del Consell de Govern del Banc d'Espanya. "Des del Paseo de la Castellana hi ha hagut molt de curt-terminisme. I això val per als uns i per als altres", afegia Antoni Abad, president de la patronal Cecot. Tots dos van coincidir -al Centre Cultural d'Unnim- en què calia abandonar el
capitalisme d'apalancament, aquell que obté el benefici de l'especulació i l'abús.
Han estat molts anys de diner fàcil, de bombolla a crèdit, d'"
Espanya va bien", de privatització de serveis quasi monopolístics com a extensió del poder polític i econòmic, de concentració financera a l'entorn del passeig de la Castellana... I tot això s'ha acabat. De cop i per a sempre més.
I està bé que aquest castell de cartes s'hagi enfonsat de forma tan visible. També s'ha emportat la part més especulativa de l'economia catalana, això és cert, però davant la catàstrofe, la reacció dels que prenen decisions a Catalunya ha estat de tot menys frívola. I això val des de qualsevol autònom fins als vèrtexs directius de la política i l'economia. Hi ha país, encara.
"Algunes actituds de les classes dirigents espanyoles són un llast per a Catalunya", va acabar dient López Casasnovas. Sabent que la Història, passi el que passi en el futur, no li contradirà el passat.