Espanya vol imposar el castellà a les escoles catalanes. No és un fet nou; és reiteratiu de fa segles. Quan Catalunya està rebent una forta corrent migratòria, el castellà ja s’imposa per si sol, ajudat per la pròpia gent catalana que es dirigeix en castellà quan algú li parla en aquest idioma li contesta en el mateix, per l’errònia idea imposada en temps no gaire llunyans que se’ls corregia dient-los que era de “mala educació” parlar en català. Es dona el cas que fins i tot a l’administració, quan algú parla en castellà, malgrat ser els dos intervinents de parla catalana enraonen en l’idioma foraster. A la universitat catalana, incongruentment, la majoria de les classes es fan en castellà i els alumnes, l’acaben parlant col·loquialment fora de la classe. Durant dècades no ens han permès estudiar el nostre idioma a les nostres escoles i ara ens volen reduir la quantitat, malgrat que l’idioma propi retrocedeix i el foraster avança.
La història la escriuen els guanyadors de les guerres i en conquerir els territoris imposen en aires potestatius les seves lleis i la seva llengua. Per aquest fet a Espanya existeixen diferents categories de ciutadans, el conqueridors i els conquerits. El tracte no és igual per tothom; els uns poden obligar a parlar el seu idioma com si fossin colonitzadors i la resta han d’obeir. Ho feien amb les constants dictadures o poders reials absoluts durant segles i ara en democràcia per la força de les lleis que per ser majoria han imposat a la resta sense tenir en compte la igual justícia que hauria d’imperar entre tots els administrats. Amb les lleis de la majoria dicten una Constitució on diu el que la majoria ¿democràtica?, diu i, si cal, els jutges que l’administren li donen els tombs necessaris per disposar sempre de la raó. O sigui que a nova Constitució, si cal, per contrarestar les minories que no pensen com ells, poden interpretar-les segons sigui el criteri que calgui en cada moment...i assumpte resolt. Això ho advertim en els presos polítics de l’1 novembre del 2017 que els jutges europeus manifesten el contrari que els jutges espanyols, quan dins d’Europa, la justícia espanyola queda subordinada a l’europea. I a més Espanya ja signar en el seu dia el Pacte Internacional de drets Civils i Polítics, on s’establia la lliure determinació dels pobles. Per tant el judici no tenia raó de ser per cap dels delictes que se’ls van acusar.
I això succeeix en la llengua. Diuen que el castellà, la seva llengua materna i no la nostra, és “la llengua de todos” i és la que hem de parlar i ens obliguen a usar-la quan enraonem amb ells o quan estem al Congrés o al Senat o a l’eurocambra. Els drets els tenim limitats amb llei o sense llei perquè les lleis les legislen els homes i els que manen tenen el dret, injust, això sí, d’aplicar-les segons el seu gust. A Amèrica els castellans hi van arribar com a conqueridors, van eliminar la població indígena que els contrariava, els van obligar a practicar una nova religió, els van fer parlar en el seu idioma, i els van robar l’or i la plata que hi va trobar, “por derecho de conquista”. Com els catalans no érem espanyols no ens van permetre anar a Amèrica. Hi van poder anar a partir de finals del segle XVIII, per decret reial i conveniència de Carles III, per crear-hi empreses, fer negocis i pagar impostos a la Corona quan estava totalment arruïnada per la corrupció.
Com a conclusió a Espanya, tots els ciutadans, malgrat ser una ¿democràcia? no tenim els mateixos drets. Uns manen i altres hem d’obeir! Vet aquí el dèficit fiscal, el perjudicial finançament autonòmic, les inversions necessàries pel nostre desenvolupament que mai no arriben, i la nostra llengua que imposen a l’escola un tant per cent del seu idioma a tots els alumnes que viuen a Catalunya. Com és que els alumnes catalans que es desplacen a una altra comunitat no poden estudiar ambdues llengües com a l’escola catalana, que els seus alumnes tenen millor ensenyament de castellà que a les escoles espanyoles, segons el Ministeri d’Ensenyament? El tracte no és el mateix per uns ciutadans que pels altres.
Quatre gats, des de institucions castellanes que han vingut a viure a Catalunya, interposen recursos per tal que a Catalunya s’estudiï a les nostres escoles un tant per cent de castellà, quan de fet ja es produeix, des de l’escola bressol i s’incrementa a mesura que els alumnes arriben a la universitat. El desig d’aquestes institucions és esborrar el català de Catalunya perquè tots els alumnes surten coneixent perfectament l’idioma de Castella. El mateix que Carles III, Primo de Rivera o Franco; i ara VOX, Cs, PP i PSOE, que si poden, amb l’ajuda dels togats, siguin o no dominats per la porta del darrera, ja s’ha convertit en un afer víric i entenen, tots plegats, que només ells tenen la raó, quan es tracten afers catalans. El català s’ha d’eliminar, costi el que valgui, i sense discussió ho han d’aconseguir.
Així l’Òmnium Cultural, l’entitat social que té més associats d’Europa, no pot interposar recurs contra la imposició del castellà a l’escola, mentre que associacions que només les coneixen a casa seva, de gent arribada de fora, tenen el poder de demanar el contrari i els tribunals catalans i espanyols donar-los la raó. És una autèntica vergonya! I per més vergonya una d’aquestes entitats demanden a Jordi Cuixart d’haver portat diners a Suïssa per poder-lo engabiar per qualsevol raó o excusa. Més vergonya encara quan el rei emèrit l’alliberen de tots els milions que durant anys ha defraudat a la hisenda espanyola.