Durant anys i anys, gran part de l’obra de govern de molt bona part dels pobles i ciutats del país, ha estat el ciment: les obres.
Una part de la nostra història la recordem amb la fotografia de les grues, dels dúmpers, del soroll i dels projectes que evidentment eren necessaris i en molts casos imprescindibles per fer créixer el país i els seus pobles.
Cohesionar el país, dotar-lo d’infraestructures i equipar-lo amb instal·lacions per portar-hi a terme serveis i activitats era una tasca ingent i que calia fer i que, compte, s’ha de seguir fent sense cap tipus de dubte; de fet, a l’Ebre, sabem de què parlem quan reivindiquem més i millors serveis i infraestructures.
Ara però, tot i les mancances que encara patim i que cal corregir, els temps han canviat i fa temps que truca a la porta un pilar essencial de creixement imprescindible, la cultura.
Estava oblidada la cultura al país? Indubtablement no, són molts els exemples que no enumerarem que ho demostren, però també és evident que no ha tingut el protagonisme i recolzament institucional que mereix.
Tot i el moment que vivim amb la pandèmia, ara és l’hora de rectificar, de posar-la al centre i fer-ho sense dubtes ni pors. Quan parlem d’agendes, de projectes, de pilars, hem de parlar de cultura i no ho hem de fer des d’un punt de vista teòric, retòric ni d’espectadors; la cultura ha de ser el ciment d’aquest temps, el soroll i el projecte que ens cal ara per fer avançar el municipalisme.
La cultura cohesiona: a cada acte ens retrobem i participem de manera conjunta. La història de pobles com el nostre no s’explica sense ella, des que tenim ús de raó forma part del nostre dia a dia. La cultura ens fa lliures i crítics, perquè ens ajuda a conèixer i qüestionar-nos una mica més les coses. La cultura ens obre la ment i ens ajuda a desfer prejudicis, ens apropa els uns als altres i ens fa més sensibles .
La cultura és el ciment que ens ajunta, per diversa i per inclusiva alhora, és la tela de l’aranya perfecta. La cultura és l’antídot a la pandèmia de la intolerància, en petites dosis i persistència té un alt percentatge d’efectivitat.
La tasca que fa la cultura requereix de paciència, de temps, de cuinar-se a foc lent, però els efectes de transformació social són més grans que qualsevol paret, teulada o instal·lació que veiem dia rere dia.
Omplir els pobles de contingut és omplir-los de cultura i no patiu, la collita arribarà, arribarà de la mà dels que ara esperen que treballem el poble del demà.
Agafem per tant, el camí de la cultura.