Si alguna cosa ha quedat clara en els últims anys és que cal modificar i adaptar les formes de fer política per tenir ciutats més col·laboratives, més obertes, més participatives, més de totes i tots. Per això, és imprescindible obrir espais i canals de diàleg que permetin reduir la tan comentada distància entre polítiques i ciutadans, entre l'administració i les administrades. I és en aquest punt quan l'eina de la participació ciutadana ens ha de permetre reduir aquest distanciament, utilitzant-la, per incorporar les consideracions de la ciutadania, "experta" en la quotidianitat local del lloc on viu, a les directrius polítiques.
Quan parlem de què la ciutadania és l'experta en la quotidianitat local, parlem de què la ciutadania hi viu, la trepitja, hi treballa, la gaudeix i la pateix, hi passeja, s'hi relaciona... per tant, qui millor que aquesta per detectar quines són les seves necessitats i interessos. En aquest sentit, els governs que apostem per la participació el que fem és garantir el dret a la ciutadania a estar informada i a ser consultada però sobretot a involucrar-se amb els projectes de la ciutat, amb la finalitat de dotar de més intel·ligència les nostres decisions.
Ara bé, la ciutadania hem d'entendre també que participar no té res a veure amb fer una carta de desitjos. Els ajuntaments gestionem el bé comú, la casa de tots, i en aquest sentit, els processos participatius són espais on, a part de convèncer als altres, s'ha d'aprendre a escoltar i a opinar amb lògiques col·lectives i no només des de visions individualistes. Es tracta doncs d'arribar a consensos i no d'imposar visions personals.
En un moment com l'actual, de canvi i revolució constant, hem de començar a dibuixar plegats el futur que ens ve i la participació ciutadana ens pot ajudar enormement a afrontar amb més garanties els reptes i les necessitats d'un entorn local molt complex. En aquest sentit, els pressupostos participatius són un clar exemple d'intel·ligència col·lectiva a l'hora de definir les qüestions locals de caràcter estratègic o si més no, els aspectes rellevants per al conjunt de la comunitat. Qüestions que inclouen el debat sobre disseny de tots els aspectes del paisatge urbà, des dels carrers i les voreres fins als espais verds o els espais de convivència, la mobilitat, l'habitatge... qüestions que influeixen directament en la salut i la seguretat de les persones que hi viuen.
La ciutadania d'Amposta, del 13 de novembre al 13 de desembre, podrà votar quines són les propostes que la seva ciutat necessita, propostes que famílies, entitats i persones a títol individual van presentar durant els mesos d'estiu i que han passat la fase de validació tècnica. La potencialitat i la riquesa d'aquest procés no serà únicament el resultat de la proposta guanyadora, sinó tot el procés de reflexió, el recull de propostes (vàlides i no vàlides) i els resultats de suport a cada proposta. Un procés participatiu que il·lustra les necessitats i interessos dels veïns i veïnes i que ens servirà, no per deixar satisfets a tots i cada un dels ciutadans d'Amposta de forma individual, sinó per arribar a grans acords capaços de superar els interessos particulars.
I tu, t’hi sumes al carro de la intel·ligència col·lectiva? Entre totes i tots fem Amposta!