L'amor en temps del coronavirus

«No morirem de covid, si Déu vol, però ens morim d'enyor, de falta de carícies i d'abraçades revifadores»

per Pura Serena Barrobés , Bot / La Ràpita, 28 d'octubre de 2020 a les 17:06 |
Deixeu-me parafrasejar Garcia Márquez, "El amor en los tiempos del cólera", novel·la dedicada al veritable amor que perdura i supera les adversitats tota una vida, un homenatge a l'amor, les aventures, el temps, la vellesa i la mort.

Des de mitjan març, ens va engolint una teranyina com més va més atapeïda. Confinats, controlats per la por i sobretot per la incertesa de quan s'acabarà aquest malson. I el que és pitjor, com acabarem. Aïllats, cada cop som més mesells -em surt la vena liberal, què hi farem!


Hi ha una vessant simplement pràctica: què podem o no podem fer, sortir, reunir-nos, fer un aperitiu en una terrasseta, dinar amb els fills, quedar amb els amistats, veure't amb la parella. Sembla que sigui, simplement, una qüestió de complir ordres d'aquells a qui els hem donat l'autoritat per decidir sobre la nostra vida... o mort.

Però no és simplement pràctica, té implicacions emocionals profundes: l'ànima de qualsevol de les activitats citades és la relació humana. Xerrar, explicar què et passa, riure, plorar, abocar les angoixes, queixar-te, tocar-se, riure, són necessitats bàsiques de qualsevol de nosaltres.


Relacionar-nos, això que ara se'ns impedeix, és la nostra essència humana (mamífera, diria).

No morirem de covid, si Déu vol, però ens morim d'enyor, de falta de carícies i d'abraçades revifadores.

Es fa difícil practicar l'amor en temps del coronavirus, però us convido, en la mesura que pugueu, a tocar i a deixar-vos tocar... Que cadascú, sota la seva única responsabilitat, decideixi a qui i per qui.

 

Pura Serena Barrobés
Llicenciada en filologia catalana i terapeuta gestalt
28/10/2020

L'amor en temps del coronavirus

20/06/2019

Viure el dol... per superar-lo

23/03/2019

La infància abusada

Participació