Una coetera al delta de l'Ebre Foto: Felip Escrihuela
Ho sents veritat? Sents el vent a la cara, que et vol rebolcar com una vaca qualsevol al mig de la plaça del poble lo tercer dia de festes. Però no hi ha vaca, ni festes ni bous. El que hi ha és un vent inconstant, pertorbador, enfollidor. El que hi ha és la rutina bona, el ben treballar. Però això va de contes i els contes tenen un principi un nus i un desenllaç.
On ets tu, principi? En el sol, vos acabo de contar el final, la reflexió final. El principi és al sol i l’energia que envia en forma de partícules, que travessen l’espai i a base de rebotar i colpejar el terra i el mar el van calentant, a foc lent i en voler reaccionar ja no hi son a temps.
Llavors només queda vore com: l’aire enfadat se’n va, puja cap amunt. Però com en tot al món del lligar la terra i la mar s'acalenten a diferent velocitat i el vent, gelós per igual, se veu empès en més força per Terra, qui s’acalenta més ràpid per culpa de Sol. I com ho paga Vent? Torna al principi.