El divendres passat es va presentar a la Fatarella la creació audiovisual
Veus al silenci, de Júlia Urgell, per al Comebe, una peça inscrita dins del cicle "Ebre, Art & Patrimoni", organitzat pel Museu de les Terres de l'Ebre.
Jo no n'entenc, de vins, i no participaria mai de l'exercici eloqüent d'esbrinar-ne els ingredients i, en realitat, tampoc soc cap experta en art i, encara menys, si es tracta del món de l'audiovisual, però en este cas em beuré la copa amb confiança i opinaré des del cor, perquè la proximitat m'ho permet.
Veus al silenci és un tast que evoca memòria i frescor, terra i aire, llàgrima i somriure i serenor i dinamisme. Un bon maridatge, un joc de contraris macerats amb respecte, crítica i bellesa, que ja el percebem d'entrada amb el títol de l'obra. I també és, com la mateixa directora ho descriu, poesia de Zoraida Burgos, poetessa ebrenca que he redescobert recentment, que emana senzillesa i complexitat i carnalitat i misticitat, novament contraris en harmonia.
Amplio i afegeixo que és, a més, un intercanvi intergeneracional que entra amb la satisfacció d'un primer glop. La directora del Comebe, Teresa Ferré, va obrir l'acte de presentació com qui destapa una botella de vi, llançant un crit a favor pel jovent, sovint criminalitzat (i amb la situació de la pandèmia ho estem veient) i acusat d'estar buit d'interessos reals. I és que la peça sorprèn pel fet de situar jóvens de la generació Z als espais de la Batalla de l'Ebre i per les reflexions que en generen amb les seues converses.
De la interacció amb el lloc, neixen, com etiquetes reveladores, algunes afirmacions amb gust a crítica com el desconeixement de la història, la necessitat d'aprendre del passat, de trencar el tabú i de continuar batallant, encara que no en el marc d'una guerra, per acabar amb el feixisme.
Si, tal com ens va descobrir un periodista a la sala, Oriol Gracià, el vi pot contenir memòria històrica (Sang de corb com a exemple) perquè en l'espai quotidià es beu, però també es parla de la misèria contra el poder,
Veus al silenci demostra, i això és esperançador, que el jovent pot contenir i transmetre memòria si, des del fetge, des del cos a cos i des d'un lloc tangible, se'ls fa partícips de la història que els precedeix.
Veus al silenci es podrà visitar als espais del COMEBE (la Fatarella, Vilalba dels Arcs, Batea, Pinell de Brai i Corbera d'Ebre) en el seu horari habitual. No us el perdeu, és una ocasió per encetar una botella de vi, de la Terra Alta per descomptat, i per encetar una conversa que avui en dia continua sent necessària.