Alexis Tsipras, nou primer ministre grec, ha dit alguna vegada que va constatar que el canvi era imparable quan es va adonar que els quadres locals del Pasok s'estaven passant, en massa, a Syriza. El moviment ha estat ràpid i definitiu perquè, en poc temps, el bipartidisme grec ha quedat esborrat del mapa. El Pasok no tornarà.
Salvant totes les distàncies, alguna cosa semblant està passant a aquesta banda del Mediterrani. A Catalunya, el PSC fa temps que pateix una sagnia permanent de quadres territorials que afectarà seriosament la quantitat i la qualitat de les llistes per a les proximes eleccions municipals. El fenomen va començar a les comarques de l'interior, però ara ja afecta les zones més urbanes.
La sortida de Carme Labòria de l'Ajuntament i del PSC, a deu setmanes que comenci la campanya electoral, és un símptoma evident de descomposició de l'aparell socialista terrassenc. Jordi Ballart és un candidat nou, però es presenta per aconseguir els quaranta anys ininterromputs de gestió del PSC a Terrassa. Ha intentat marcar un perfil propi, especialment pel que fa a la qüestió nacional, però ara la decisió de Carme Labòria el connota com a una simple extensió del carrer Nicaragua. Labòria (Labòries?) ha col·locat Ballart davant del mirall. I cada dia s'assembla una mica més a Pere Navarro.