21
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
16:10h
La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha fet un pas més per reclamar que es depuren responsabilitats per la gestió i les conseqüències econòmiques del fiasco del projecte Castor. Representants del moviment social han presentat este dimecres al matí al Tribunal de Comptes una sol·licitud perquè s'investiguen els costos del projecte, les condicions d'adjudicació, les desviacions pressupostàries o la "compensació" de 1.350 milions d'euros rebuda per l'exconcessionària Escal UGS, que el govern del PP ha carregat al rebut del gas dels consumidors al llarg dels pròxims 30 anys –arribant a comportar un cost total d'uns 3.280 milions d'euros-. La Plataforma, que ha estat acompanyada per senadors i diputats d'ERC, Compromís, PDeCAT i Podem, ha reclamat als partits que s'afegisquen i reforcen la petició al Tribunal de Comptes per delimitar responsabilitats i evitar que la ciutadania haja d'assumir la factura de la "mala gestió".
"Podíem haver iniciat una campanya pels comptes clars, però pensem que ara és el moment ideal i oportú, quan hem començat a pagar als rebuts esta sobretarifa, per exigir esta responsabilitat: a banda de la qüestió ambiental, que no té precedents, també depurar responsabilitats en l'àmbit econòmic", ha raonat la portaveu de la Plataforma del Sénia, Cristina Reverter, poc després de registrar a la seu de l'organisme, a Madrid, el requeriment per treure l'entrellat dels costos d'un projecte "inviable medi ambientalment i econòmicament".
Una investigació, ha recordat, que hauria d'abastar la "compensació" de 1.350 milions d'euros –més del 110 que Escal UGS havia cobrat provisionalment el 2012- aprovada pel govern espanyol del PP en el moment d'acceptar la renúncia a la concessió. "S'ha abonat indegudament, la prohibix el Tractat Fundacional de la Unió Europea perquè seria una subvenció d'Estat encoberta a una empresa i el Ministeri no l'ha repercutit directament als seus balanços sinó sobre els peatges del sistema gasista", recorda Reverter.
Però també "depurar" les responsabilitats en la gestió i supervisió del projecte que va propiciar que ACS es convertís en constructora –en un procediment "sense concurrència ni garanties", la manca de separació d'activitats per part d'esta empresa –que, al mateix temps, exercia de concessionària a més de contractista i subcontractista-. La constructora, segons informes del govern espanyol, va disparar el seu marge de benefici del 5 al 17% per subcontractar a les seves filials o exercir de comissionista. Durant els últims dies, s'ha conegut que Escal UGS hauria inflat també els costos d'operació i manteniment entre 2013 i 2014. Tot plegat, recorda la Plataforma, va permetre disparar el cost del Castor des del 250 o els 400 milions en els estadis inicials, fins els 1.760 milions d'euros que hauria acabat ingressant Escal UGS fins aquest moment.
Tot plegat hauria generat uns sobrecostos que s'han carregat sobre els consumidors i han desequilibrat el sistema gasista: de fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència atribueix un 53,7% del deute total del sistema a la factura del projecte Castor. En la gestió del fiasco econòmic i del manteniment de les instal·lacions, afegixen, s'ha donat també una posició "dominant" a l'empresa Enagás Transporte, gestor tècnic del sistema. La Plataforma ha advertit al Tribunal de Comptes que el govern espanyol vulnera clarament tota la normativa relativa a la transparència.
Suport des del Senat
Per garantir que el Tribunal de Comptes acabe obrint una investigació, la Plataforma ha demanat als partits polítics amb representació a les cambres estatals que li donen suport –ERC, Compromís, Podem i PDeCAT- que presenten la seua pròpia sol·licitud i, així, poder reforçar la registrada este dimecres pel moviment social.
Representants a les dos cambres estatals i càrrecs locals han acompanyat este dimecres al matí als membres de la Plataforma, que posteriorment s'han reunit amb diversos senadors per analitzar l'escenari actual al voltant del fiasco del projecte Castor. El republicà Miquel Aubà i Jordi Navarrete, de Compromís, han mostrat la seva confiança perquè la creació d'una comissió d'investigació al Senat, que serà inclosa en l'ordre del dia del pròxim ple de dilluns, puga ajudar a esclarir estes responsabilitats.
El senador d’ERC per les Terres de l’Ebre, Miquel Aubà ha defensat a les portes del Tribunal que “cal lluitar per defensar els interessos de la gent i no permetre que siguen els ciutadans els que paguen la factura d’este projecte fallit, sinó que ho facen els responsables que han generat este despropòsit”. També ha assegurat haver preguntat a l’actual ministre d’Energia, Álvaro Nadal, pel desmantellament del Castor, a el que el ministre li va respondre -assegura Aubà- que no era possible realitzar-ho.
Per la seua part, Alfons Montserrat, alcalde d'Alcanar i president de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, ha exigit “transparència, claredat i informació per tal d'evitar que fets com este no es tornen a repetir”, tot i afegint que “ no pot ser que sempre se socialitzen les pèrdues però mai els beneficis”. Navarrete, per la seua banda, ha demanat als partits majoritaris que no bloquegen la tramitació de la comissió, que han sol·licitat 39 senadors.
Les forces polítiques que han acudit a Madrid per donar suport a la Plataforma -ERC, Compromís, PDeCAT i Podem- ja van formular una petició per a la creació d’una comissió d’investigació, que es votarà en el ple del Senat la setmana vinent.
La Plataforma del Sénia, per la seva banda, assumix que la resposta de l'organisme estatal que fiscalitza els comptes públics pot trigar encara uns mesos i ja ha avançat que demanaran a la Defensora del Poble que segueix el procediment. El moviment social també té previst sol·licitar en breu una reunió amb la Generalitat Valenciana, a la qual també demanaran que prenga part en aquesta sol·licitud d'investigació. "Qui té la planta terrestre i té potser el problema més important és la Generalitat Valenciana: té una infraestructura allí que s'envellirà i no sabem quan pagarem", ha tancat Reverter.
"Podíem haver iniciat una campanya pels comptes clars, però pensem que ara és el moment ideal i oportú, quan hem començat a pagar als rebuts esta sobretarifa, per exigir esta responsabilitat: a banda de la qüestió ambiental, que no té precedents, també depurar responsabilitats en l'àmbit econòmic", ha raonat la portaveu de la Plataforma del Sénia, Cristina Reverter, poc després de registrar a la seu de l'organisme, a Madrid, el requeriment per treure l'entrellat dels costos d'un projecte "inviable medi ambientalment i econòmicament".
Una investigació, ha recordat, que hauria d'abastar la "compensació" de 1.350 milions d'euros –més del 110 que Escal UGS havia cobrat provisionalment el 2012- aprovada pel govern espanyol del PP en el moment d'acceptar la renúncia a la concessió. "S'ha abonat indegudament, la prohibix el Tractat Fundacional de la Unió Europea perquè seria una subvenció d'Estat encoberta a una empresa i el Ministeri no l'ha repercutit directament als seus balanços sinó sobre els peatges del sistema gasista", recorda Reverter.
Però també "depurar" les responsabilitats en la gestió i supervisió del projecte que va propiciar que ACS es convertís en constructora –en un procediment "sense concurrència ni garanties", la manca de separació d'activitats per part d'esta empresa –que, al mateix temps, exercia de concessionària a més de contractista i subcontractista-. La constructora, segons informes del govern espanyol, va disparar el seu marge de benefici del 5 al 17% per subcontractar a les seves filials o exercir de comissionista. Durant els últims dies, s'ha conegut que Escal UGS hauria inflat també els costos d'operació i manteniment entre 2013 i 2014. Tot plegat, recorda la Plataforma, va permetre disparar el cost del Castor des del 250 o els 400 milions en els estadis inicials, fins els 1.760 milions d'euros que hauria acabat ingressant Escal UGS fins aquest moment.
Tot plegat hauria generat uns sobrecostos que s'han carregat sobre els consumidors i han desequilibrat el sistema gasista: de fet, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència atribueix un 53,7% del deute total del sistema a la factura del projecte Castor. En la gestió del fiasco econòmic i del manteniment de les instal·lacions, afegixen, s'ha donat també una posició "dominant" a l'empresa Enagás Transporte, gestor tècnic del sistema. La Plataforma ha advertit al Tribunal de Comptes que el govern espanyol vulnera clarament tota la normativa relativa a la transparència.
Suport des del Senat
Per garantir que el Tribunal de Comptes acabe obrint una investigació, la Plataforma ha demanat als partits polítics amb representació a les cambres estatals que li donen suport –ERC, Compromís, Podem i PDeCAT- que presenten la seua pròpia sol·licitud i, així, poder reforçar la registrada este dimecres pel moviment social.
Representants a les dos cambres estatals i càrrecs locals han acompanyat este dimecres al matí als membres de la Plataforma, que posteriorment s'han reunit amb diversos senadors per analitzar l'escenari actual al voltant del fiasco del projecte Castor. El republicà Miquel Aubà i Jordi Navarrete, de Compromís, han mostrat la seva confiança perquè la creació d'una comissió d'investigació al Senat, que serà inclosa en l'ordre del dia del pròxim ple de dilluns, puga ajudar a esclarir estes responsabilitats.
El senador d’ERC per les Terres de l’Ebre, Miquel Aubà ha defensat a les portes del Tribunal que “cal lluitar per defensar els interessos de la gent i no permetre que siguen els ciutadans els que paguen la factura d’este projecte fallit, sinó que ho facen els responsables que han generat este despropòsit”. També ha assegurat haver preguntat a l’actual ministre d’Energia, Álvaro Nadal, pel desmantellament del Castor, a el que el ministre li va respondre -assegura Aubà- que no era possible realitzar-ho.
Per la seua part, Alfons Montserrat, alcalde d'Alcanar i president de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, ha exigit “transparència, claredat i informació per tal d'evitar que fets com este no es tornen a repetir”, tot i afegint que “ no pot ser que sempre se socialitzen les pèrdues però mai els beneficis”. Navarrete, per la seua banda, ha demanat als partits majoritaris que no bloquegen la tramitació de la comissió, que han sol·licitat 39 senadors.
Les forces polítiques que han acudit a Madrid per donar suport a la Plataforma -ERC, Compromís, PDeCAT i Podem- ja van formular una petició per a la creació d’una comissió d’investigació, que es votarà en el ple del Senat la setmana vinent.
La Plataforma del Sénia, per la seva banda, assumix que la resposta de l'organisme estatal que fiscalitza els comptes públics pot trigar encara uns mesos i ja ha avançat que demanaran a la Defensora del Poble que segueix el procediment. El moviment social també té previst sol·licitar en breu una reunió amb la Generalitat Valenciana, a la qual també demanaran que prenga part en aquesta sol·licitud d'investigació. "Qui té la planta terrestre i té potser el problema més important és la Generalitat Valenciana: té una infraestructura allí que s'envellirà i no sabem quan pagarem", ha tancat Reverter.