17
de juny
del
2017
Actualitzat
el
18
de juny
a les
10:19h
La Generalitat declararà com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) el patrimoni ferroviari de Móra la Nova com a pas previ per impulsar la seva conservació i posada en valor. El director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, va adquirir este divendres el compromís després de visitar el Museu del Ferrocarril de la població i assistir a la presentació del seu pla estratègic, que ha elaborat la URV. A partir de les potencialitats del mateix equipament i el projecte de posar en marxa el tren turístic 'Lo Caspolino', el document definix cinc escenaris per a potenciar la projecció del patrimoni ferroviari com a element de dinamització econòmica territorial integrat en les sinèrgies turístiques així com amb la creació de productes especialitzats.
"No crec que hi haja a tot l'Estat massa indrets amb un grau d'integració, conservació i elements com este", va declarar Boya. Segons va precisar, la proposta de declaració de BCIN, siga en l'àmbit de "lloc històric" o "zona d'interès etnològic", es posarà en marxa un cop la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial de Móra la Nova, que ha aixecat i gestiona el centre, presente la proposta de delimitació d'entorn i la documentació que acredite l'"excepcionalitat" d'estos elements. En este sentit, Boya s'ha mostrat convençut que el patrimoni existent pot rebre fàcilment el vist-i-plau del Consell Assessor del Patrimoni Català per aconseguir este objectiu. "En el camp de l'arqueologia industrial és comparable a la Catedral de Tarragona", va apuntar.
Es tractaria, però, segons ha precisat, d'una primera fase d'un projecte molt més ambiciós que en una segona fase hauria de definir el "projecte de conservació i posada en valor" que, en un tercer estadi, s'hauria d'acabar executant. En este sentit, ha remarcat que la iniciativa de la Fundació, amb l'objectiu de posar en marxa l'any 2019 el tren turístic Caspolino, entre el Camp de Tarragona i Casp, a partir de l'any 2019, podria convertir-se en l'eix "singular" d'un projecte que podria actuar com a "pol d'atracció turística en un territori amb molts elements d'interès paisatgístic, gastronòmic o etnològic".
El desplegament ordenat d'estos objectius, el seu full de ruta, es troba contingut en el pla estratègic del Museu del Ferrocarril que ha elaborat la URV i que Boya, acompanyat del director del Museu de la Tècnica i la Ciència de Catalunya, Jaume Perarnau, van presentar este divendres a la tarda. Un document que, a més de proposar mesures que permeten enquadrar l'equipament dins del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, juntament amb 28 museus i espais patrimonials de la industrialització catalana. Segons va explicar un dels seus autors, Josep Maria Pinyol, de la URV, planteja cinc escenaris "viables", tretze objectius i 38 actuacions, entre 2017 i 2022, en funció dels recursos que es vagen aconseguint, amb el mateix Museu i el projecte de 'Lo Caspolino' com a eixos centrals.
Efecte multiplicador
Són components, ha abundats, que de forma autònoma poden ser viables i competitius a l'hora de desenvolupar activitat econòmica, "però combinats tenen un efecte multiplicador". En este sentit, considera Pinyol que combinar els recursos del patrimoni industrial amb els recursos turístics al llarg del recorregut de 'Lo Caspolino' pot donar lloc a sinèrgies i dinàmiques positives per al desenvolupament territorial. Les mesures plantejades van des de les petites millores al desenvolupament integral del museu i del tren turístic, incloent aspectes detallats com la senyalització del recinte, en un nivell inferior, fins al treball per potenciar, per exemple, "productes vinculats a la tematització al voltant del Nadal", arran dels contactes establerts als Estats Units amb empreses especialitzades en esdeveniments ferroviaris. Entremig, altres aspectes com la recuperació dels espais, visites de col·lectius específics, estructurar un 'hub' turístic territorial, potenciar la identitat corporativa o noves formes de visualtitzar les instal·lacions.
"Quan vam plantejar el projecte fa disset anys ens prenien per ximples", va rebatre, per la seua banda, el president de la Fundació, que amb 250 associats treballa des de fa disset anys en la recuperació i valorització d'este patrimoni per "retornar-lo a la societat" a partir de les seues potencialitats econòmiques i turístiques. El pla estratègic presentat, preveu que el Museu puga arribar a rebre uns 20.000 visitants anuals.
"No crec que hi haja a tot l'Estat massa indrets amb un grau d'integració, conservació i elements com este", va declarar Boya. Segons va precisar, la proposta de declaració de BCIN, siga en l'àmbit de "lloc històric" o "zona d'interès etnològic", es posarà en marxa un cop la Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial de Móra la Nova, que ha aixecat i gestiona el centre, presente la proposta de delimitació d'entorn i la documentació que acredite l'"excepcionalitat" d'estos elements. En este sentit, Boya s'ha mostrat convençut que el patrimoni existent pot rebre fàcilment el vist-i-plau del Consell Assessor del Patrimoni Català per aconseguir este objectiu. "En el camp de l'arqueologia industrial és comparable a la Catedral de Tarragona", va apuntar.
Es tractaria, però, segons ha precisat, d'una primera fase d'un projecte molt més ambiciós que en una segona fase hauria de definir el "projecte de conservació i posada en valor" que, en un tercer estadi, s'hauria d'acabar executant. En este sentit, ha remarcat que la iniciativa de la Fundació, amb l'objectiu de posar en marxa l'any 2019 el tren turístic Caspolino, entre el Camp de Tarragona i Casp, a partir de l'any 2019, podria convertir-se en l'eix "singular" d'un projecte que podria actuar com a "pol d'atracció turística en un territori amb molts elements d'interès paisatgístic, gastronòmic o etnològic".
El desplegament ordenat d'estos objectius, el seu full de ruta, es troba contingut en el pla estratègic del Museu del Ferrocarril que ha elaborat la URV i que Boya, acompanyat del director del Museu de la Tècnica i la Ciència de Catalunya, Jaume Perarnau, van presentar este divendres a la tarda. Un document que, a més de proposar mesures que permeten enquadrar l'equipament dins del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, juntament amb 28 museus i espais patrimonials de la industrialització catalana. Segons va explicar un dels seus autors, Josep Maria Pinyol, de la URV, planteja cinc escenaris "viables", tretze objectius i 38 actuacions, entre 2017 i 2022, en funció dels recursos que es vagen aconseguint, amb el mateix Museu i el projecte de 'Lo Caspolino' com a eixos centrals.
Efecte multiplicador
Són components, ha abundats, que de forma autònoma poden ser viables i competitius a l'hora de desenvolupar activitat econòmica, "però combinats tenen un efecte multiplicador". En este sentit, considera Pinyol que combinar els recursos del patrimoni industrial amb els recursos turístics al llarg del recorregut de 'Lo Caspolino' pot donar lloc a sinèrgies i dinàmiques positives per al desenvolupament territorial. Les mesures plantejades van des de les petites millores al desenvolupament integral del museu i del tren turístic, incloent aspectes detallats com la senyalització del recinte, en un nivell inferior, fins al treball per potenciar, per exemple, "productes vinculats a la tematització al voltant del Nadal", arran dels contactes establerts als Estats Units amb empreses especialitzades en esdeveniments ferroviaris. Entremig, altres aspectes com la recuperació dels espais, visites de col·lectius específics, estructurar un 'hub' turístic territorial, potenciar la identitat corporativa o noves formes de visualtitzar les instal·lacions.
"Quan vam plantejar el projecte fa disset anys ens prenien per ximples", va rebatre, per la seua banda, el president de la Fundació, que amb 250 associats treballa des de fa disset anys en la recuperació i valorització d'este patrimoni per "retornar-lo a la societat" a partir de les seues potencialitats econòmiques i turístiques. El pla estratègic presentat, preveu que el Museu puga arribar a rebre uns 20.000 visitants anuals.