30
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
20:02h
Més de 300 xiquetes i xiquets amb els noms d'Elna i Nael van recordar este diumenge la Maternitat d'Elna en el 80è aniversari de la creació de l'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra (1937), un conjunt d'organitzacions humanitàries que van col·laborar en l'evacuació de població refugiada i en la creació de sistemes d'acollida familiar o de colònies infantils per a nens durant la Guerra Civil espanyola.
El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romevava presidir un acte que va tenir un marcat accent ebrenc i és que la cantautora tortosina Montse Castellà va ser l’encarregada de posar música a l’homenatge, amb una cançó que ha composat per a l’ocasió per encàrrec del Memorial Democràtic.
“Un dels meus objectius era plasmar d'on venien les refugiades que acabaven a Elna, la història que hi havia al darrere. Sovint s'ha dit que Elna era llum, esperança, oasi. Però no s'entendria la llum sense la foscor, l'esperança sense la tristesa, l'oasi sense el desert. Venien, famílies senceres, d'una guerra i sobretot d'un exili i d'una fugida a peu cap a França. No hi ha Elna sense Argelers”, relata Castellà. Per això es va documentar amb l’obra d’Assumpta Montellà, l’obra de teatre 'La maternitat d'Elna', protagonitzada per l'actriu Rosa Galindo, qui va presentar i conduir l'acte de diumenge i testimonis de supervivents, entre d’altres.
La cançó, que ha estat àmpliament elogiada des que es va estrenar diumenge, aporta un “text colpidor, cru a les estrofes per mostrar la realitat viscuda, i que a l'arribar a la tornada aporta la llum, melòdica i lletrística”, afegeix la cantaurora.
La Maternitat d'Elna
La suïssa Elizabeth Eidenbenz (1913-2011) va fundar la Maternitat d'Elna el 1939, mentre 500.000 persones refugiades espanyoles travessaven la frontera francesa i eren internades en els camps de concentració de Ribesaltes, Argelers o Sant Cebrià. Eidenbenz, una jove mestra de l'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va instal·lar una maternitat en un palauet abandonat de la localitat d'Elna (França). 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya, i d'algunes dones jueves, gitanes i d'altres procedències hi van néixer entre els anys 1939 i 1944. L'abril de 1944 l'exèrcit alemany va clausurar-la.