17
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
9:08h
Peticions de penes de fins a 22 anys de presó per a cada membre del matrimoni que regenta les Autoescoles Roquetes-Temple, principals acusats pel cas del frau dels exàmens de conduir a Tortosa. A l'espera de l'escrit de Fiscalia, esta és la demanda de condemna més elevada, formulada per l'Advocacia de l'Estat –l'acusació particular de l'Associació d'Autoescoles en reclama vuit per a la parella i també per al seu fill-, al costat dels nou anys per a cadascun dels dos examinadors de la Direcció General de Trànsit (DGT) que haurien facilitat les preguntes a canvi de suborns. La trama anirà finalment a judici després que l'Audiència de Tarragona haja rebutjat la majoria dels recursos de les defenses en contra de la interlocutòria del jutjat número 1 de Tortosa tancant les diligències prèvies. Això comportarà que una quinzena de persones acaben seient al banc dels acusats per pressumptes delictes de suborn, falsedat documental, pertinença a grup criminal blanqueig de capitals i contra la Hisenda Pública.
L'Estat demana per a Pedro Francisco Moreno i Pilar Sabater, el matrimoni propietari de les Autoescoles Roquetes-Temple, una petició acumulada de 22 anys a cadascun com a acusats dels presumptes delictes de pertinença a grup criminal, falsedat documental, blanqueig de capitals –que els Mossos van xifrar en 3,5 milions d'euros- i sis delictes contra la Hisenda Pública en cada cas –quinze anys-. A la privació de llibertat s'afegix inhabilitació durant dos anys i clausura temporal de l'establiment durant cinc, a més del pagament d'una multa del doble del que haurien defraudat, la responsabilitat civil d'indemnitzar l'Agència Tributària pel suposat frau de 2,4 milions d'euros, essent l'empresa qui responga subsidiàriament del deute. Se'ls considera principals responsables de l'organització que es lucrava cobrant a ciutadans xinesos sense coneixement de cap dels idiomes oficials del país per superar amb èxit els exàmens del carnet de conduir B1, després d'haver adquirit suposadament les preguntes –a 3.000 euros cada full- a l'editorial valenciana AEOL que, al seu torn, les hauria obtingut subornant a dos funcionaris de la DGT de Tarragona.
Tot i considerar-lo també com a integrant del "nucli dirigent" de la trama organitzada, el fill, Pedro Moreno, rep una petició de set anys de presó –no se li imputen els delictes de blanqueig i contra Hisenda-, la mateixa que la seva germana, Laura Moreno, i la seva àvia, Isabel Milian –mare de Pilar Sabater- per pertinença a grup criminal, falsedat documental i blanqueig de capitals. Segons la interlocutòria judicial, totes dos haurien incrementat el seu patrimoni gràcies a l'activitat il·lícita de l'autoescola i haurien ajudat els seus gestors a blanquejar els beneficis obtinguts. L'Advocacia de l'Estat, que representa l'Agència Tributària i la DGT, també demana cinc anys de reclusió per a la dona de Pedro Moreno fill, Elena Pérez –parella a qui s'atribueix la manipulació dels continguts que rebien a l'editorial per facilitar-los als alumnes-, i el treballador de l'autoescola Rafael Manero –que sobre el paper es dedicava a la formació teòrica dels alumnes-.
D'altra banda, els funcionaris examinadors de l'organisme estatal de Trànsit responsables de les proves que es feien a Tortosa, Jorge Llorens i Juan Manuel Lozano, reben peticions de nou anys de presó en total cadascun –a més d'inhabilitació per catorze anys i multes- per suposats suborn, negociacions prohibides i falsedat documental. Se'ls acusa d'haver cobrat prop de 56.000 euros entre tots dos -22.138 Lozano i 32.767 Llorens- per facilitar, suposadament, les preguntes dels exàmens a l'editorial AEOL i, fins i tot, haver donat facilitats als aspirants de l'autoescola investigada en el mateix llocs de les proves per facilitar que els aspirants xinesos aprovessin –fins al punt de situar-los tots junts a l'hora de seure, corregint-los les proves in situ o substituint els exàmens-.
Nou anys per als examinadors
L'Estat demana també cinc anys de presó, com a suposats autors de suborn, Julio Aparicio i Julio Aparicio fill, propietaris de l'esmentada editorial AEOL, Juan Bautista Cebolla, que hauria exercit d'intermediari de la mateixa empresa facilitant les preguntes de l'examen previ pagament a les Autoescoles Roquetes-Temple, entre d'altres. Per al suposat encarregat de reclutar els aspirants xinesos entre diverses autoescoles de València i enviar-los a Tortosa, Pascual Guillem, la pena sol·licitada és de set anys –se suma també la de falsedat documental. Per últim, Ramon Cervelló, propietari d'una autoescola de Tarragona que hauria pagat els examinadors de la DGT per manipular i canviar els fulls de les proves per possibilitar que els seus clients estrangers les superessin.
Per la seua banda, l'acusació particular exercida per l'Associació d'Autoescoles de les Terres de l'Ebre demana vuit anys de presó per a la parella propietària de l'establiment així com també per al mateix fill. Acusen a tots tres dels presumptes delictes de suborn i falsedat documental. Peticions inferiors de pena reben la resta de familiars dels propietaris de les autoescoles i treballadors: un any i sis mesos per a Isabel Milian, Laura Moreno, Elena Pérez i Rafael Manero com a presumptes cooperadors en el delicte de suborn. En el cas dels dos examinadors investigats, demanen quatre anys de presó per a cadascun dels dos, així com una multa del triple dels beneficis obtinguts per negociacions prohibides a funcionaris, a més d'inhabilitació de quinze anys. Les autoescoles ebrenques no presenten acusació per la trama valenciana de captació d'alumnes ni contra l'editorial AEOL per la suposada venda d'exàmens.
Així doncs, de moment són catorze els investigats en la trama del frau dels exàmens de conduir a Tortosa que seuran al banc dels acusats un cop l'Audiència de Tarragona va resoldre, aquest passat mes de març, els recursos presentats per les diferents defenses en contra de la interlocutòria del gener de 2016 emesa per la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Tortosa iniciant el procediment abreujat previ a l'obertura del judici oral. Al marge de Guillén i Cervelló, que no van recórrer aquesta resolució, la instància provincial –en la mateixa línia que reclamava Fiscalia, per entendre que hi ha indicis més que suficients per anar a judici- desmunta un per un dotze dels catorze recursos presentats per la resta d'investigats.
Testimonis a l'atzar
Els magistrats rebutgen de ple els arguments formals esgrimits pels inculpats, que demanaven la nul·litat de les actuacions adduint arguments com la dificultat o retard per accedir a les diferents diligències d'investigació, la vulneració del dret a la pròpia defensa i, fins i tot, a la intimitat. Refermen l'actuació de la instructora en el sentit de rebutjar algunes diligències demanades per la defensa del matrimoni propietari de les Autoescoles Roquetes-Temple i els seus familiars investigats per considerar-les innecessàries, com citar a declarar com a testimonis alguns alumnes de l'autoescola elegits a l'atzar.
Sobre els recursos de fons, consideren que la interlocutòria de la jutgessa de Tortosa està suficientment motivada i argumentada, fet pel qual no pot causar indefensió. En este sentit, l'Audiència recorda que la defensa del nucli familiar al voltant dels propietaris de l'establiment i principals investigats, no qüestiona "el relat fàctic" que fa la jutgessa i subratlla la "profunda" investigació efectuada en la instrucció per demostrar l'increment patrimonial dels inculpats així com els seus pagaments tributaris. Tampoc admet els arguments del treballador de l'autoescola, Rafael Manero, de qui s'assegura que coneixia i participava de l'activitat il·lícita amb un paper important en la trama de venda de fulls d'examen per 3.000 euros cadascun en contacte amb els responsables d'AEOL.
De la mateixa manera, l'Audiència considera que les inculpacions dels examinadors de la DGT, Juan Manuel Lozano i Jorge Llorens es troben "plenament descrites" per la jutgessa, rebutjant els arguments d'indicis "inespecífics" i "genèrics" sobre la seva participació en els fets. Recorden, en tots dos cassos, el dictamen pericial que determina l'existència d'ingressos sospitosos rebuts per afavorir, suposadament, les autoescoles. Tampoc prosperen els recursos dels directius i membres d'AEOL, Julio Aparicio pare, Julio Aparicio fill i Juan Bautista Cebolla: els magistrats recorden que la seva inculpació queda perfectament justificada amb el contingut de les converses telefòniques intervingudes i d'altres diligències, inclosa l'anàlisi del material informàtic que hauria revelat el seu presumpte paper no només venent exàmens sinó exercint com a intermediaris a canvi de compensacions econòmiques amb altres autoescoles de València o la que regentava Ramon Cervelló a Tarragona.
Exculpacions
L'Audiència de Tarragona estima únicament els recursos de dos dels investigats, als quals acaba desimputant. D'una banda, Albert Seguí, que havia estat inculpat com a responsable d'haver portat amb microbús els alumnes xinesos de l'autoescola de Fernando Guillem fins a Tortosa per a efectuar les proves teòriques. Els magistrats no aprecien proves suficients per determinar que participés i s'enriquís de la trama pel fet d'haver prestat aquest servei. També queda exculpada en la part dispositiva de la interlocutòria l'administrativa de l'autoescola tortosina Maria Teresa Folch, si bé els jutges havien argumentat anteriorment que, atès el seu paper en una autoescola "que no és una gran societat", amb relacions molt pròximes als principals inculpats, només el judici podria permetre determinar la "intensitat del coneixement dels fets", si n'era partícip i fins a quin grau. L'acusació de l'Associació d'Autoescoles de les Terres de l'Ebre ha presentat un recurs perquè l'Audiència aclarisca estos raonaments aparentment contradictoris.
L'Estat demana per a Pedro Francisco Moreno i Pilar Sabater, el matrimoni propietari de les Autoescoles Roquetes-Temple, una petició acumulada de 22 anys a cadascun com a acusats dels presumptes delictes de pertinença a grup criminal, falsedat documental, blanqueig de capitals –que els Mossos van xifrar en 3,5 milions d'euros- i sis delictes contra la Hisenda Pública en cada cas –quinze anys-. A la privació de llibertat s'afegix inhabilitació durant dos anys i clausura temporal de l'establiment durant cinc, a més del pagament d'una multa del doble del que haurien defraudat, la responsabilitat civil d'indemnitzar l'Agència Tributària pel suposat frau de 2,4 milions d'euros, essent l'empresa qui responga subsidiàriament del deute. Se'ls considera principals responsables de l'organització que es lucrava cobrant a ciutadans xinesos sense coneixement de cap dels idiomes oficials del país per superar amb èxit els exàmens del carnet de conduir B1, després d'haver adquirit suposadament les preguntes –a 3.000 euros cada full- a l'editorial valenciana AEOL que, al seu torn, les hauria obtingut subornant a dos funcionaris de la DGT de Tarragona.
Tot i considerar-lo també com a integrant del "nucli dirigent" de la trama organitzada, el fill, Pedro Moreno, rep una petició de set anys de presó –no se li imputen els delictes de blanqueig i contra Hisenda-, la mateixa que la seva germana, Laura Moreno, i la seva àvia, Isabel Milian –mare de Pilar Sabater- per pertinença a grup criminal, falsedat documental i blanqueig de capitals. Segons la interlocutòria judicial, totes dos haurien incrementat el seu patrimoni gràcies a l'activitat il·lícita de l'autoescola i haurien ajudat els seus gestors a blanquejar els beneficis obtinguts. L'Advocacia de l'Estat, que representa l'Agència Tributària i la DGT, també demana cinc anys de reclusió per a la dona de Pedro Moreno fill, Elena Pérez –parella a qui s'atribueix la manipulació dels continguts que rebien a l'editorial per facilitar-los als alumnes-, i el treballador de l'autoescola Rafael Manero –que sobre el paper es dedicava a la formació teòrica dels alumnes-.
D'altra banda, els funcionaris examinadors de l'organisme estatal de Trànsit responsables de les proves que es feien a Tortosa, Jorge Llorens i Juan Manuel Lozano, reben peticions de nou anys de presó en total cadascun –a més d'inhabilitació per catorze anys i multes- per suposats suborn, negociacions prohibides i falsedat documental. Se'ls acusa d'haver cobrat prop de 56.000 euros entre tots dos -22.138 Lozano i 32.767 Llorens- per facilitar, suposadament, les preguntes dels exàmens a l'editorial AEOL i, fins i tot, haver donat facilitats als aspirants de l'autoescola investigada en el mateix llocs de les proves per facilitar que els aspirants xinesos aprovessin –fins al punt de situar-los tots junts a l'hora de seure, corregint-los les proves in situ o substituint els exàmens-.
Nou anys per als examinadors
L'Estat demana també cinc anys de presó, com a suposats autors de suborn, Julio Aparicio i Julio Aparicio fill, propietaris de l'esmentada editorial AEOL, Juan Bautista Cebolla, que hauria exercit d'intermediari de la mateixa empresa facilitant les preguntes de l'examen previ pagament a les Autoescoles Roquetes-Temple, entre d'altres. Per al suposat encarregat de reclutar els aspirants xinesos entre diverses autoescoles de València i enviar-los a Tortosa, Pascual Guillem, la pena sol·licitada és de set anys –se suma també la de falsedat documental. Per últim, Ramon Cervelló, propietari d'una autoescola de Tarragona que hauria pagat els examinadors de la DGT per manipular i canviar els fulls de les proves per possibilitar que els seus clients estrangers les superessin.
Per la seua banda, l'acusació particular exercida per l'Associació d'Autoescoles de les Terres de l'Ebre demana vuit anys de presó per a la parella propietària de l'establiment així com també per al mateix fill. Acusen a tots tres dels presumptes delictes de suborn i falsedat documental. Peticions inferiors de pena reben la resta de familiars dels propietaris de les autoescoles i treballadors: un any i sis mesos per a Isabel Milian, Laura Moreno, Elena Pérez i Rafael Manero com a presumptes cooperadors en el delicte de suborn. En el cas dels dos examinadors investigats, demanen quatre anys de presó per a cadascun dels dos, així com una multa del triple dels beneficis obtinguts per negociacions prohibides a funcionaris, a més d'inhabilitació de quinze anys. Les autoescoles ebrenques no presenten acusació per la trama valenciana de captació d'alumnes ni contra l'editorial AEOL per la suposada venda d'exàmens.
Així doncs, de moment són catorze els investigats en la trama del frau dels exàmens de conduir a Tortosa que seuran al banc dels acusats un cop l'Audiència de Tarragona va resoldre, aquest passat mes de març, els recursos presentats per les diferents defenses en contra de la interlocutòria del gener de 2016 emesa per la titular del jutjat d'instrucció número 1 de Tortosa iniciant el procediment abreujat previ a l'obertura del judici oral. Al marge de Guillén i Cervelló, que no van recórrer aquesta resolució, la instància provincial –en la mateixa línia que reclamava Fiscalia, per entendre que hi ha indicis més que suficients per anar a judici- desmunta un per un dotze dels catorze recursos presentats per la resta d'investigats.
Testimonis a l'atzar
Els magistrats rebutgen de ple els arguments formals esgrimits pels inculpats, que demanaven la nul·litat de les actuacions adduint arguments com la dificultat o retard per accedir a les diferents diligències d'investigació, la vulneració del dret a la pròpia defensa i, fins i tot, a la intimitat. Refermen l'actuació de la instructora en el sentit de rebutjar algunes diligències demanades per la defensa del matrimoni propietari de les Autoescoles Roquetes-Temple i els seus familiars investigats per considerar-les innecessàries, com citar a declarar com a testimonis alguns alumnes de l'autoescola elegits a l'atzar.
Sobre els recursos de fons, consideren que la interlocutòria de la jutgessa de Tortosa està suficientment motivada i argumentada, fet pel qual no pot causar indefensió. En este sentit, l'Audiència recorda que la defensa del nucli familiar al voltant dels propietaris de l'establiment i principals investigats, no qüestiona "el relat fàctic" que fa la jutgessa i subratlla la "profunda" investigació efectuada en la instrucció per demostrar l'increment patrimonial dels inculpats així com els seus pagaments tributaris. Tampoc admet els arguments del treballador de l'autoescola, Rafael Manero, de qui s'assegura que coneixia i participava de l'activitat il·lícita amb un paper important en la trama de venda de fulls d'examen per 3.000 euros cadascun en contacte amb els responsables d'AEOL.
De la mateixa manera, l'Audiència considera que les inculpacions dels examinadors de la DGT, Juan Manuel Lozano i Jorge Llorens es troben "plenament descrites" per la jutgessa, rebutjant els arguments d'indicis "inespecífics" i "genèrics" sobre la seva participació en els fets. Recorden, en tots dos cassos, el dictamen pericial que determina l'existència d'ingressos sospitosos rebuts per afavorir, suposadament, les autoescoles. Tampoc prosperen els recursos dels directius i membres d'AEOL, Julio Aparicio pare, Julio Aparicio fill i Juan Bautista Cebolla: els magistrats recorden que la seva inculpació queda perfectament justificada amb el contingut de les converses telefòniques intervingudes i d'altres diligències, inclosa l'anàlisi del material informàtic que hauria revelat el seu presumpte paper no només venent exàmens sinó exercint com a intermediaris a canvi de compensacions econòmiques amb altres autoescoles de València o la que regentava Ramon Cervelló a Tarragona.
Exculpacions
L'Audiència de Tarragona estima únicament els recursos de dos dels investigats, als quals acaba desimputant. D'una banda, Albert Seguí, que havia estat inculpat com a responsable d'haver portat amb microbús els alumnes xinesos de l'autoescola de Fernando Guillem fins a Tortosa per a efectuar les proves teòriques. Els magistrats no aprecien proves suficients per determinar que participés i s'enriquís de la trama pel fet d'haver prestat aquest servei. També queda exculpada en la part dispositiva de la interlocutòria l'administrativa de l'autoescola tortosina Maria Teresa Folch, si bé els jutges havien argumentat anteriorment que, atès el seu paper en una autoescola "que no és una gran societat", amb relacions molt pròximes als principals inculpats, només el judici podria permetre determinar la "intensitat del coneixement dels fets", si n'era partícip i fins a quin grau. L'acusació de l'Associació d'Autoescoles de les Terres de l'Ebre ha presentat un recurs perquè l'Audiència aclarisca estos raonaments aparentment contradictoris.