14
de març
del
2017
Actualitzat
a les
18:31h
El Govern ha aprovat declarar dotze coeteres del delta de l'Ebre com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). Es tracta de dotze construccions, incloses en la categoria de zones d'interès etnològic, conegudes com a Pesigo —l'Ampolla—; Piñol —Camarles—; Ravanals —l'Aldea—; Cámara i Paredols —Amposta—; Tario i Lluco —La Ràpita—; Buda, Navarro i Llúpia —Sant Jaume d'Enveja—; Montañana i Bombita —Deltebre—, segons ha informat la Delegació del Govern a les Terres de l'Ebre en un comunicat.
Van ser impulsades a partir de finals de la dècada dels 40 a diferents punts del Delta en el marc del programa de lluita contra les pedregades de la Mutualidad Arrocera de Seguros. S'utilitzaven per emmagatzemar els coets granífugs i els seus suports de llançament en llocs secs —just enmig d'un paratge humit i inundat durant bona part del cicle de cultiu, així com per permetre la feina dels disparadors de coets, coeteros, en condicions de seguretat. La Generalitat ha valorat, precisament, la seua configuració arquitectònica singular i característica.
Entre 1950 i 1973 es van construir 38 coeteres a tot el Delta, des les quals se'n conserven 29. Algunes es troben, en estos moments, en estat de ruïna, com la de Caremon, a Amposta. Per al Govern, la singularitat d'estes construccions ha estat un dels elements claus per a la seua protecció. Al costat, també, de la seua vinculació a un element emblemàtic de l'economia i el conjunt de l'imaginari de la comunitat del delta de l'Ebre: el cultiu de l'arròs. Una zona, a més, que va esdevenir pionera en la lluita granífuga a l'Estat espanyol, atès que la Mutualidad Arrocera de Seguros no va estendre esta pràctica a altres indrets fins la segona meitat de la dècada dels 50.
Precisament, la reivindicació artística d'estes construccions i la recuperació del seu valor cultural en el context deltaic va ser un dels elements centrals del festival d'acció poètica Bouesia en la seua edició de 2013. En esta línia, l'Ajuntament de Deltebre va anunciar en aquell moment que obrien converses amb la Mutualidad Arrocera per obtenir la sessió d'ús de les coeteres que es troben al seu terme municipal.
Van ser impulsades a partir de finals de la dècada dels 40 a diferents punts del Delta en el marc del programa de lluita contra les pedregades de la Mutualidad Arrocera de Seguros. S'utilitzaven per emmagatzemar els coets granífugs i els seus suports de llançament en llocs secs —just enmig d'un paratge humit i inundat durant bona part del cicle de cultiu, així com per permetre la feina dels disparadors de coets, coeteros, en condicions de seguretat. La Generalitat ha valorat, precisament, la seua configuració arquitectònica singular i característica.
Entre 1950 i 1973 es van construir 38 coeteres a tot el Delta, des les quals se'n conserven 29. Algunes es troben, en estos moments, en estat de ruïna, com la de Caremon, a Amposta. Per al Govern, la singularitat d'estes construccions ha estat un dels elements claus per a la seua protecció. Al costat, també, de la seua vinculació a un element emblemàtic de l'economia i el conjunt de l'imaginari de la comunitat del delta de l'Ebre: el cultiu de l'arròs. Una zona, a més, que va esdevenir pionera en la lluita granífuga a l'Estat espanyol, atès que la Mutualidad Arrocera de Seguros no va estendre esta pràctica a altres indrets fins la segona meitat de la dècada dels 50.
Precisament, la reivindicació artística d'estes construccions i la recuperació del seu valor cultural en el context deltaic va ser un dels elements centrals del festival d'acció poètica Bouesia en la seua edició de 2013. En esta línia, l'Ajuntament de Deltebre va anunciar en aquell moment que obrien converses amb la Mutualidad Arrocera per obtenir la sessió d'ús de les coeteres que es troben al seu terme municipal.