14
de març
del
2017
Actualitzat
a les
16:01h
Efectivitat pràcticament total del primer tractament amb BTI de la temporada contra les larves de mosca negra al tram final del riu Ebre. Els mostrejos posteriors a l'aplicació de l'insecticida biològic, que va tenir lloc el passat dijous al matí, han revelat gairebé l'absència total de larves als macròfits. Els tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) havien detectat prèviament una densitat larvària baixa i desigual als diferents punts de mostreig al tram català del riu. De fet, segons el director tècnic de l'organisme, Raül Escosa, la importància d'este primer tractament, dels sis que s'han programat, radica en el fet de posar el comptador a zero per fer front de forma efectiva a la campanya de tractaments d'esta primavera i estiu. Si els cabals del riu ho permeten, la pròxima prospecció tindrà lloc d'aquí unes tres o quatre setmanes, coincidint amb el cicle larvari de l'insecte.
L'elevada eficàcia d'este primer tractament és relativa, segons admet el mateix Escosa. "La densitat larvària és baixa però diversa", apunta. Així, dels set punts de mostreig i tractament, les xifres més significatives de presència de larves de mosca negra —en el mostreig previ efectuat l'1 de març— corresponien a Bítem-Tortosa, amb 23 larves per quilo de macròfit, i Tortosa i Amposta, quinze. En els cinc punts restants oscil·laven entre una i tres larves. L'endemà del tractament, el passat divendres, els mostrejos van revelar la inexistència de larves en pràcticament tots els punts, a excepció de l'assut de Xerta-Bítem, on continuava apareixent una larva, el mateix nombre que 10 dies abans.
En realitat, la importància d'esta primera actuació, apunta el responsable tècnic del COPATE, és la de "sincronitzar", "fer un punt i a banda", "un reset" dels tractaments, per poder efectuar nous mostrejos cada tres o quatre setmanes, quan es completa el cicle larvari de la mosca negra, per poder atacar les successives generacions de mosca negra que es reproduixen al riu. L'efectivitat d'estes operacions, però, depèn en bona mesura de la seua regularitat.
Durant els últims anys, la gestió dels embassaments per part de les empreses hidroelèctriques ha condicionat negativament la gestió de la plaga. La previsió de pics de cabals procedents del desgel a la part alta de la conca ha suposat, sovint, el manteniment de cabals elevats durant llargs períodes de temps a la primavera. Escosa recorda que, a partir dels 300 o 400 metres cúbics al tram final resulta complex efectuar els tractaments, tant per l'aplicació del producte com a l'hora d'efectuar les prospeccions. "Ens podem trobar períodes llargs, de dos o tres mesos, sense poder accedir al riu ni poder treballar. Això complica el posterior control de les poblacions de mosca negra. Enguany no sabem què passarà: cada any és diferent", sentencia.
A banda dels tractaments als set punts al llarg del tram català del riu, el passat dijous els tècnics del COPATE també van efectuar una aplicació manual d'insecticida biològic al tram del meandre de Flix, on s'ha detectat una petita zona amb corrent d'aigua molt propera al poble adequada per al desenvolupament de larves de simúlids que podrien acabar provocant molèsties a la població.
L'elevada eficàcia d'este primer tractament és relativa, segons admet el mateix Escosa. "La densitat larvària és baixa però diversa", apunta. Així, dels set punts de mostreig i tractament, les xifres més significatives de presència de larves de mosca negra —en el mostreig previ efectuat l'1 de març— corresponien a Bítem-Tortosa, amb 23 larves per quilo de macròfit, i Tortosa i Amposta, quinze. En els cinc punts restants oscil·laven entre una i tres larves. L'endemà del tractament, el passat divendres, els mostrejos van revelar la inexistència de larves en pràcticament tots els punts, a excepció de l'assut de Xerta-Bítem, on continuava apareixent una larva, el mateix nombre que 10 dies abans.
En realitat, la importància d'esta primera actuació, apunta el responsable tècnic del COPATE, és la de "sincronitzar", "fer un punt i a banda", "un reset" dels tractaments, per poder efectuar nous mostrejos cada tres o quatre setmanes, quan es completa el cicle larvari de la mosca negra, per poder atacar les successives generacions de mosca negra que es reproduixen al riu. L'efectivitat d'estes operacions, però, depèn en bona mesura de la seua regularitat.
Durant els últims anys, la gestió dels embassaments per part de les empreses hidroelèctriques ha condicionat negativament la gestió de la plaga. La previsió de pics de cabals procedents del desgel a la part alta de la conca ha suposat, sovint, el manteniment de cabals elevats durant llargs períodes de temps a la primavera. Escosa recorda que, a partir dels 300 o 400 metres cúbics al tram final resulta complex efectuar els tractaments, tant per l'aplicació del producte com a l'hora d'efectuar les prospeccions. "Ens podem trobar períodes llargs, de dos o tres mesos, sense poder accedir al riu ni poder treballar. Això complica el posterior control de les poblacions de mosca negra. Enguany no sabem què passarà: cada any és diferent", sentencia.
A banda dels tractaments als set punts al llarg del tram català del riu, el passat dijous els tècnics del COPATE també van efectuar una aplicació manual d'insecticida biològic al tram del meandre de Flix, on s'ha detectat una petita zona amb corrent d'aigua molt propera al poble adequada per al desenvolupament de larves de simúlids que podrien acabar provocant molèsties a la població.