28
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
20:10h
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries estrenen un nou disc. Duu el nom de No tinc diners, títol també del primer single on s'ironitza i es denuncia la crisi econòmica dels darrers anys. La identitat ebrenca i la seua jota tornen a impregnar tots els racons del tretzè treball del grup de folklore tortosí.
El nou treball arriba després de quatre anys de silenci discogràfic però amb el grup actuant, creant i rebent reconeixements, com el Premi Nacional de Cultura de 2015. El disc No tinc diners incorpora onze temes inèdits, més un d'extra on els Quicos canten la jota "en estat pur" amb la rondalla de Guardet lo cantador.
En l'àlbum han adaptat, amb La Colometa, la coneguda jota Palomica, del joter Pastor d'Andorra de Terol, mort recentment als 101 anys. El grup inclourà el nou repertori en les actuacions d'este estiu però farà una girà amb un nou espectacle basat en el nou disc a la tardor.
Este mes de març veurà la llum el nou treball de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El nom del tretzè àlbum del grup es basa en una de les frases "més populars", segons els Quicos, dels darrers anys, marcats per una crisi econòmica que també qualifiquen, com han fet en anteriors temes propis com Oco, "d'estafa". "Des de l'any 2008 ha estat la frase que diem la gent que hem estat empobrits per culpa de la crisi. Però curiosament també la diuen altres estaments que a l'hora de pagar allò que els pertocaria també l'utilitzen. No tinc diners és la frase que, a part de nosaltres, ha dit l'administració i fins i tot els bancs", ha apuntat Artur Gaya, una de les veus del grup.
L'àlbum ha estat editat per Discmedi, la companyia habitual del grup ebrenc. Inclou 11 cançons inèdites amb temàtiques molt diverses. A més de la crisi, es parla també de l'exili dels refugiats, sobre la història del poble ilercavó amb un romanço de cec, o dels racons del Port de Mont Caro, entre d'altres. Totes les cançons del disc No tenim diners són de nova creació amb l'excepció d'una versió del Ja baixen los tortosins, de Salvador Galdiri, en la qual expliquen la naturalesa rural de les rivalitats tradicionals entre municipis.
Homenatgés pòstums
Els Quicos han volgut tenir en este disc un reconeixement a dos figures traspassades recentment. Per una banda, s'homenatja al disc el conegut joter lo Pastor d'Andorra —de Terol—, mort fa uns mesos als 101 anys d'edat, i de qui han adaptat la seua "popularíssima" jota Palomica, sota el tema de La Colometa. "És una jota espaiada, de les que es canten amb tant de sentiment, que hem passat per influències nostres i que vol ser un record a este joter conegut per tot el curs de l'Ebre", ha destacat Gaya.
També han musicat el poema Lo meu nom és Xeic, del poeta rapitenc Jon Gras, mort fa dos anys, complint així amb un compromís que feia il·lusió tant als músics com al poeta. "Fins i tot ho havíem parlat amb ell i no hem volgut dixar passar esta ocasió per posar música a uns versos molt bonics i que descriuen molt bé la identitat ebrenca", ha insistit Artur Gaya, veu de Quico el Célio. De fet, la paraula "xeic", que s'usa molt a les Terres de l'Ebre per saludar, fa referència i prové dels xeics àrabs, persones amb molta saviesa a qui, en l'antiguitat, es consultava sobre molts aspectes de la vida. "Quan ens diuen xeic, mira la de coses boniques que ens estan dient!", ha destacat el cantautor.
La jota acaba tancant el treball, amb una pista extra, en què els Quicos compartixen unes jotes a l'estil tradicional, "en estat pur", amb la rondalla de Guardet lo cantador. "Seguim la cadena tradicional. Les jotes que cantem les hem conegut en viu gràcies a cantadors com Lo Canalero, que no feien un espectacle, sinó que cantaven en estat pur la jota amb la seua rondalla. Guardet, tot i que és molt més jove, està fent això mateix. La nostra col·laboració amb ell és un testimoni que esta jota continua estant viva i té uns recuperadors que la mantenen en tota la seua vigència", ha defensat Gaya.
Els Quicos van avançar un aperitiu d'este treball fa uns mesos amb l'edició del videoclip del primer single, No tinc diners, en el qual els músics interpreten la cançó emulant qui viu baix d'un pont i ironitzen sobre els tres poders: l'església, el govern i els bancs. Ara, coincidint amb la sortida del disc apareixerà un segon videoclip del tema Lo meu nom és Xeic! gravat íntegrament a La Ràpita, el paisatge del desaparegut poeta Jon Gras.
El nou treball arriba després de quatre anys de silenci discogràfic però amb el grup actuant, creant i rebent reconeixements, com el Premi Nacional de Cultura de 2015. El disc No tinc diners incorpora onze temes inèdits, més un d'extra on els Quicos canten la jota "en estat pur" amb la rondalla de Guardet lo cantador.
En l'àlbum han adaptat, amb La Colometa, la coneguda jota Palomica, del joter Pastor d'Andorra de Terol, mort recentment als 101 anys. El grup inclourà el nou repertori en les actuacions d'este estiu però farà una girà amb un nou espectacle basat en el nou disc a la tardor.
Este mes de març veurà la llum el nou treball de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. El nom del tretzè àlbum del grup es basa en una de les frases "més populars", segons els Quicos, dels darrers anys, marcats per una crisi econòmica que també qualifiquen, com han fet en anteriors temes propis com Oco, "d'estafa". "Des de l'any 2008 ha estat la frase que diem la gent que hem estat empobrits per culpa de la crisi. Però curiosament també la diuen altres estaments que a l'hora de pagar allò que els pertocaria també l'utilitzen. No tinc diners és la frase que, a part de nosaltres, ha dit l'administració i fins i tot els bancs", ha apuntat Artur Gaya, una de les veus del grup.
L'àlbum ha estat editat per Discmedi, la companyia habitual del grup ebrenc. Inclou 11 cançons inèdites amb temàtiques molt diverses. A més de la crisi, es parla també de l'exili dels refugiats, sobre la història del poble ilercavó amb un romanço de cec, o dels racons del Port de Mont Caro, entre d'altres. Totes les cançons del disc No tenim diners són de nova creació amb l'excepció d'una versió del Ja baixen los tortosins, de Salvador Galdiri, en la qual expliquen la naturalesa rural de les rivalitats tradicionals entre municipis.
Homenatgés pòstums
Els Quicos han volgut tenir en este disc un reconeixement a dos figures traspassades recentment. Per una banda, s'homenatja al disc el conegut joter lo Pastor d'Andorra —de Terol—, mort fa uns mesos als 101 anys d'edat, i de qui han adaptat la seua "popularíssima" jota Palomica, sota el tema de La Colometa. "És una jota espaiada, de les que es canten amb tant de sentiment, que hem passat per influències nostres i que vol ser un record a este joter conegut per tot el curs de l'Ebre", ha destacat Gaya.
També han musicat el poema Lo meu nom és Xeic, del poeta rapitenc Jon Gras, mort fa dos anys, complint així amb un compromís que feia il·lusió tant als músics com al poeta. "Fins i tot ho havíem parlat amb ell i no hem volgut dixar passar esta ocasió per posar música a uns versos molt bonics i que descriuen molt bé la identitat ebrenca", ha insistit Artur Gaya, veu de Quico el Célio. De fet, la paraula "xeic", que s'usa molt a les Terres de l'Ebre per saludar, fa referència i prové dels xeics àrabs, persones amb molta saviesa a qui, en l'antiguitat, es consultava sobre molts aspectes de la vida. "Quan ens diuen xeic, mira la de coses boniques que ens estan dient!", ha destacat el cantautor.
La jota acaba tancant el treball, amb una pista extra, en què els Quicos compartixen unes jotes a l'estil tradicional, "en estat pur", amb la rondalla de Guardet lo cantador. "Seguim la cadena tradicional. Les jotes que cantem les hem conegut en viu gràcies a cantadors com Lo Canalero, que no feien un espectacle, sinó que cantaven en estat pur la jota amb la seua rondalla. Guardet, tot i que és molt més jove, està fent això mateix. La nostra col·laboració amb ell és un testimoni que esta jota continua estant viva i té uns recuperadors que la mantenen en tota la seua vigència", ha defensat Gaya.
Els Quicos van avançar un aperitiu d'este treball fa uns mesos amb l'edició del videoclip del primer single, No tinc diners, en el qual els músics interpreten la cançó emulant qui viu baix d'un pont i ironitzen sobre els tres poders: l'església, el govern i els bancs. Ara, coincidint amb la sortida del disc apareixerà un segon videoclip del tema Lo meu nom és Xeic! gravat íntegrament a La Ràpita, el paisatge del desaparegut poeta Jon Gras.