29
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
11:36h
La Fatarella ha commemorat este dissabte el 80è aniversari dels Fets de la Fatarella, quan els pagesos del poble es van enfrontar als membres de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), tot resistint-se als intents de col·lectivitzar les seues terres. L'episodi, que va passar en plena guerra civil, és considerat un antecedent dels Fets de Maig del 37 i va acabar amb més d'una trentena de morts. En l'acte d’ahir de record a les víctimes es va inaugurar un monument al Parc Mirador de la Terra Alta, al cementiri vell, on els ciutadans van fer una ofrena de clavells rojos. L'alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch, va assegurar que ara "era l'hora i el moment" de fer un homenatge, tot i que va lamentar que hagen hagut de passar 80 anys.
La jornada va començar amb una cercavila a càrrec del Grup Instrumental de l'Escola de Música Municipal de la Fatarella que va acabar a la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, des d'on es va fer una jornada dedicada a explicar els Fets de la Fatarella de la mà d'historiadors. En l'acte va participar el doctor Josep Sànchez i Cervelló, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; el doctor Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i director científic del COMEBE, Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes i director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya
Solé i Sabaté, que va assenyalar que l'enfrontament a la Fatarella va ser un dels antecedents als Fets de Maig del 1937, va apuntar que els Fets al municipi no van ser "un fet diví" perquè a diversos pobles es van viure episodis violents per oposició a les col·lectivitzacions que reclamava la CNT o la FAI però que a cap banda hi va haver "un enfrontament tan dur com a la Fatarella". En este sentit, va afirmar que parlar-ne, encara que siga 80 anys després, mostra el "coratge" del municipi perquè "cap poble de Catalunya ho ha fet". D'altra banda, Sànchez i Cervelló va recordar que, en el conflicte entre pagesos i la FAI per les col·lectivitzacions, "els més rics del poble també eren pobres".
El conseller d'Afers Institucionals, Raül Romeva, que va participar en els actes, va apuntar que el silenci que hi ha hagut al municipi al voltant d'estos fets "s'ha trencat" i així "s'ha fet un petit acte de justícia" que vindrà seguit d'una etapa de reparació. El conseller també va destacar que el fet que la Fatarella reta homenatge a les persones que van perdre la vida fa 80 anys és un acte "històric" i que "el silenci ha condemnat durant anys" les víctimes dels Fets. En esta línia, va apuntar que este dissabte s'ha trencat el silenci i s'ha fet "un petit acte de justícia" sobre uns fets "absolutament tristos i lamentables".
Segons Romeva, el monument a les víctimes "permetrà recordar ara i sempre la pèrdua de les persones que han viscut doblement una mort: la física, i la del silenci de 80 anys". El conseller va reclamar també a evitar la "institucionalització de la desmemòria". Per a l'alcalde, el reconeixement a les víctimes en forma de monument era necessari i ha explicat que els fets "han marcat el silenci" al municipi, que ha evitat parlar d'això durant anys.
La jornada va començar amb una cercavila a càrrec del Grup Instrumental de l'Escola de Música Municipal de la Fatarella que va acabar a la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, des d'on es va fer una jornada dedicada a explicar els Fets de la Fatarella de la mà d'historiadors. En l'acte va participar el doctor Josep Sànchez i Cervelló, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; el doctor Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i director científic del COMEBE, Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes i director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya
Solé i Sabaté, que va assenyalar que l'enfrontament a la Fatarella va ser un dels antecedents als Fets de Maig del 1937, va apuntar que els Fets al municipi no van ser "un fet diví" perquè a diversos pobles es van viure episodis violents per oposició a les col·lectivitzacions que reclamava la CNT o la FAI però que a cap banda hi va haver "un enfrontament tan dur com a la Fatarella". En este sentit, va afirmar que parlar-ne, encara que siga 80 anys després, mostra el "coratge" del municipi perquè "cap poble de Catalunya ho ha fet". D'altra banda, Sànchez i Cervelló va recordar que, en el conflicte entre pagesos i la FAI per les col·lectivitzacions, "els més rics del poble també eren pobres".
El conseller d'Afers Institucionals, Raül Romeva, que va participar en els actes, va apuntar que el silenci que hi ha hagut al municipi al voltant d'estos fets "s'ha trencat" i així "s'ha fet un petit acte de justícia" que vindrà seguit d'una etapa de reparació. El conseller també va destacar que el fet que la Fatarella reta homenatge a les persones que van perdre la vida fa 80 anys és un acte "històric" i que "el silenci ha condemnat durant anys" les víctimes dels Fets. En esta línia, va apuntar que este dissabte s'ha trencat el silenci i s'ha fet "un petit acte de justícia" sobre uns fets "absolutament tristos i lamentables".
Segons Romeva, el monument a les víctimes "permetrà recordar ara i sempre la pèrdua de les persones que han viscut doblement una mort: la física, i la del silenci de 80 anys". El conseller va reclamar també a evitar la "institucionalització de la desmemòria". Per a l'alcalde, el reconeixement a les víctimes en forma de monument era necessari i ha explicat que els fets "han marcat el silenci" al municipi, que ha evitat parlar d'això durant anys.