18
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
13
de gener
del
2017
a les
12:57h
Des que a finals de setembre el cas de l’Illa dels bous tornés a ser notícia arran de la denúncia d’un grup de voluntaris sobre l’estat famèlic que presentaven vaques, bous i vedells, sectors en defensa dels drets dels animals i defensors de les tradicions taurines ebrenques s’han bolcat en la protecció dels bous de l’illa, això sí, de forma separada.
Les propostes de les entitats animalistes
Divendres passat Progat Deltebre i AnimaNaturalis anunciaven la presentació d’una sèrie de propostes als Serveis Territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre en què reclamen “una solució urgent” per a salvar la colònia d’uns 20 braus que habiten a l’illa i reclamen “una actuació immediata que garantisca el benestar i supervivència dels animals” a l’illa. La proposta ha estat presentada amb l’adhesió d’entitats com El Hogar ProVegan, ubicat a Tarragona i amb experiència en la cura de bòvids, i l´associació de veterinaris contra el maltractament animal AVATMA.
La presidenta de l'associació Progat Deltebre, Saray Segarra, proposa que l'illa dels Bous es convertisca “en un santuari per als bous i vaques que l'habiten” gestionat per l´administració, i assegura que seria únic a Espanya i Catalunya, “amb un valor afegit d'interès turístic i educatiu”. El projecte, segons el president d´AVATMA, José Enrique Zaldívar, "hauria de portar aparellat un estricte control sanitari dels bòvids".
D´entre les 11 propostes que les entitats han presentat a Agricultura destaquen dur a terme “un control ètic poblacional”, una gestió que podria passar per la captura, esterilització i solta a l’illa, que un veterinari o expert en ramaderia hauria de dissenyar. Les entitats reclamen també la col·locació de senyals d'avisos i prohibicions relacionats no només amb els bous i sinó també amb l’entorn per evitar activitats de caça, pesca, fer foc o tala d’arbres. Els animalistes també reclamen que s’incloga l’illa dintre de les zones de vigilància dels agents rurals, ja que asseguren que es té constància d'activitats que destorben la vida dels animals i contravenen la normativa dels espais naturals recollits al PEIN. En quant a l´alimentació, proposen un protocol d´actuació d´emergència durant les èpoques de sequera, i la plantació d'espècies autòctones. Per últim, les entitats demanen que hi puguin col·laborar, lliurant permisos per alimentar els bous en èpoques d´emergència per sequeres, així com un compromís de transparència en la gestió de l'illa, amb tota la informació del manteniment i condicions dels animals oberta al públic i a les entitats col·laboradores.
Aïda Gascón, directora d´AnimaNaturalis a Espanya, es mostra satisfeta per la col·laboració entre les diferents entitats: "Hem treballat junts per elaborar aquestes propostes i després del fracàs en la gestió del problema al 2012, quant vam donar per primer cop la veu d´alarma, ara tenim esperança de que aquest cop l´administració s´hi posarà seriosament".
Xarxa de solidaritat del món taurí
Per la seua banda, els aficionats taurins de les Terres de l’Ebre tampoc s’han quedat enrere. Si bé l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines en els últims anys havia anat entrant a l’illa de forma esporàdica per dur-hi aliment, ara, voluntaris i penyes s’han bolcat aportant recursos econòmics, i mitjans tècnics per fer arribar a l’illa de forma regular farratges.
L’empresa Pinsos Al GRA de Deltebre i també l’Àrea de Guissona d’Amposta són punts de recollida d’aliments. Compten amb uns terrenys pròxims a l’illa on descarreguen el menjar que posteriorment és entrat amb llanxa i cada setmana grups de persones s’organitzen per entrar diversos cops. De moment han netejat l’illa de brossa, han col·locat menjadores per als animals i ara també estan construint un cobert per a què a l’hivern els braus puguen menjar protegits de l’aigua i, així, el menjar no es faça malvè.
El grup de voluntaris taurins compta amb una pàgina de Facebook amb 1.300 seguidors i a més tenen el suport de les entitats taurines del territori. “L’Agrupació de Penyes també aporta recursos econòmics, com ara per a la gasolina dels voluntaris, però també tenim la majoria de penyes del territori estan involucrades aportant recursos econòmics, s’han organitzat activitats solidàries per recollir recursos i també gent a títol anònim que aporta aliments i diners”, exposa el president de l’Agrupació, Ximo Martí.
Des de les penyes també reclamen solucions. “També volem que es queden els bous a l’illa, però cal aplicar un programa de gestió i veure realment quants animals podrien viure aquí i què s’ha de fer amb els animals que haurien de sortir”, exposa.
Les propostes de les entitats animalistes
Divendres passat Progat Deltebre i AnimaNaturalis anunciaven la presentació d’una sèrie de propostes als Serveis Territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre en què reclamen “una solució urgent” per a salvar la colònia d’uns 20 braus que habiten a l’illa i reclamen “una actuació immediata que garantisca el benestar i supervivència dels animals” a l’illa. La proposta ha estat presentada amb l’adhesió d’entitats com El Hogar ProVegan, ubicat a Tarragona i amb experiència en la cura de bòvids, i l´associació de veterinaris contra el maltractament animal AVATMA.
La presidenta de l'associació Progat Deltebre, Saray Segarra, proposa que l'illa dels Bous es convertisca “en un santuari per als bous i vaques que l'habiten” gestionat per l´administració, i assegura que seria únic a Espanya i Catalunya, “amb un valor afegit d'interès turístic i educatiu”. El projecte, segons el president d´AVATMA, José Enrique Zaldívar, "hauria de portar aparellat un estricte control sanitari dels bòvids".
D´entre les 11 propostes que les entitats han presentat a Agricultura destaquen dur a terme “un control ètic poblacional”, una gestió que podria passar per la captura, esterilització i solta a l’illa, que un veterinari o expert en ramaderia hauria de dissenyar. Les entitats reclamen també la col·locació de senyals d'avisos i prohibicions relacionats no només amb els bous i sinó també amb l’entorn per evitar activitats de caça, pesca, fer foc o tala d’arbres. Els animalistes també reclamen que s’incloga l’illa dintre de les zones de vigilància dels agents rurals, ja que asseguren que es té constància d'activitats que destorben la vida dels animals i contravenen la normativa dels espais naturals recollits al PEIN. En quant a l´alimentació, proposen un protocol d´actuació d´emergència durant les èpoques de sequera, i la plantació d'espècies autòctones. Per últim, les entitats demanen que hi puguin col·laborar, lliurant permisos per alimentar els bous en èpoques d´emergència per sequeres, així com un compromís de transparència en la gestió de l'illa, amb tota la informació del manteniment i condicions dels animals oberta al públic i a les entitats col·laboradores.
Aïda Gascón, directora d´AnimaNaturalis a Espanya, es mostra satisfeta per la col·laboració entre les diferents entitats: "Hem treballat junts per elaborar aquestes propostes i després del fracàs en la gestió del problema al 2012, quant vam donar per primer cop la veu d´alarma, ara tenim esperança de que aquest cop l´administració s´hi posarà seriosament".
Xarxa de solidaritat del món taurí
Per la seua banda, els aficionats taurins de les Terres de l’Ebre tampoc s’han quedat enrere. Si bé l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines en els últims anys havia anat entrant a l’illa de forma esporàdica per dur-hi aliment, ara, voluntaris i penyes s’han bolcat aportant recursos econòmics, i mitjans tècnics per fer arribar a l’illa de forma regular farratges.
L’empresa Pinsos Al GRA de Deltebre i també l’Àrea de Guissona d’Amposta són punts de recollida d’aliments. Compten amb uns terrenys pròxims a l’illa on descarreguen el menjar que posteriorment és entrat amb llanxa i cada setmana grups de persones s’organitzen per entrar diversos cops. De moment han netejat l’illa de brossa, han col·locat menjadores per als animals i ara també estan construint un cobert per a què a l’hivern els braus puguen menjar protegits de l’aigua i, així, el menjar no es faça malvè.
El grup de voluntaris taurins compta amb una pàgina de Facebook amb 1.300 seguidors i a més tenen el suport de les entitats taurines del territori. “L’Agrupació de Penyes també aporta recursos econòmics, com ara per a la gasolina dels voluntaris, però també tenim la majoria de penyes del territori estan involucrades aportant recursos econòmics, s’han organitzat activitats solidàries per recollir recursos i també gent a títol anònim que aporta aliments i diners”, exposa el president de l’Agrupació, Ximo Martí.
Des de les penyes també reclamen solucions. “També volem que es queden els bous a l’illa, però cal aplicar un programa de gestió i veure realment quants animals podrien viure aquí i què s’ha de fer amb els animals que haurien de sortir”, exposa.