Els xiquets de la llar d'infants de Gandesa aprenen a elaborar vi

Es tracta d'un projecte solidari que ensenya als més petits tot els procés, des de la verema fins a la venda

Un xiquet de la llar d'infants Lo Panilló de Gandesa salta sobre el raïm dins d'un cubell
Un xiquet de la llar d'infants Lo Panilló de Gandesa salta sobre el raïm dins d'un cubell | ACN / A. Ferràs
ACN
23 de setembre del 2016
Actualitzat el 25 de setembre a les 12:37h
La llar d'infants Lo Panilló de Gandesa ha iniciat esta setmana una activitat vivencial, Garnatxa blanca 100%, amb la qual els infants aprenen tot el procés de l'elaboració dels vins. El projecte, que va des de la verema fins a la venda del licor resultant, té per objectiu apropar els menuts al seu entorn rural agrícola, sobretot, a la viticultura que impregna cada racó de Gandesa i de la comarca, la Terra Alta. Amb la col·laboració d'una enòloga de l'Escola Agrària de Gandesa, produiran 200 botelles de mistela que es vendrà a la Fira del Vi de la capital terraltina. Tots els beneficis es destinen a La marató de TV3. Els pares en fan una gran valoració tenint en compte que la majoria de famílies tenen una dedicació exclusiva o secundària en el món del vi. El projecte Les nostres arrels té continuïtat. Els petits aprendran, durant l'hivern, el cultiu de l'olivera i la producció d'oli mentre que també cultiven un petit hort al pati de l'escola bressol.

Els xiquets de Gandesa han nascut i creixeran envoltats de vinyes, perseguits per l'olor del vi que desprenen els cellers del poble. Per a què comencen descobrir este entorn, la llar d'infants Lo Panilló de Gandesa els en fa partícips amb una activitat vivencial on ells experimenten tot el procés de producció. Com ha explicat Mireia Albà, la directora del centre, l'activitat comença amb la verema, que van dur a terme este dijous. Les professores preparen una vinya propera a la llar, de manera que eviten que els petits hagen de fer servir tisores, però amb tot llest perquè aprenguen el procés complet de recollir el raïm. "Ells veuen que és l'entorn, el cep, treballem les parts del cep, agafen el raïm, el posen al cubell i el tiren als cistells. Ahir a la tarda el vam desgranar i este divendres el xafem amb els peus", ha explicat Albà. 

Al pati de l'escola bressol un gran cubell ple dels grans de raïm els esperava este divendres, a primera hora, per convertir-se en most. Al principi esta nova experiència ha frenat els petits. Quan notaven la gelor del fruit i aquella sensació nova sota els peus descalços es feien enrere. Però a poc a poc i animats els uns pels altres, el ribell s'ha omplert de peus i de salts que han començat a fer sortir el suc de la futura mistela solidària d'estos xiquets i xiquetes. 

El licor s'elabora gràcies a la col·laboració d'una enòloga de l'Escola Agrària de Gandesa que ara s'encarregarà del procés de control i producció del most a la tina. Els menuts s'encarregaran també de remenar-lo tots els dies fins que la mistela estiga llesta per embotellar. El nom de la mistela l'escullen els pares a partir d'un concurs d'idees. Del licor se n'embotellaran 200 botelles que es vendran a l'estand de l'Escola Agrària en la propera Fira del Vi de Gandesa, que se celebra enguany del 28 al 31 d'octubre. 

Com ha assenyalat la directora de la llar Lo Panilló, Les nostres arrels és un projecte sorgit de la necessitat de les mateixes educadores per explicar el món vitivinícola del qual se sustenta bona part de l'economia de la Terra Alta. "Volíem que els xiquets, a través d'activitats interactives, vivencials i significatives, experimentessen i manipulessen el procés", ha dit Albà. "Els pares ho valoren molt positivament. Si fos per a ells, ho faríem cada any però dóna molta faena i ho fem any sí any no però els pares estan encantadíssims", ha explicat la directora de la llar gandesana. Les famílies també hi col·laboren portant al centre materials agrícoles, anant a la venda de la mistela, participant en un tast de vins o acompanyant els petits a una visita al Celler Cooperatiu de Gandesa. "La majoria de les famílies de la comarca viuen del camp. Si no hi viuen directament, tots hi tenen una mica de relació. A tota la comarca, ara mateix, hi ha tractors, raïms, olor a most. És d'allò que vivim aquí, bàsicament", ha remarcat Albà.