F de Figa, la lluita feminista renascuda al cor del Delta

A Deltebre hi ha 4 clubs de futbol amb 18 equips en total. D’estos, només un és femení i les xiquetes de més de 13 anys ja no poden formar part d’equips mixtes. Entre els carrers del municipi, n’hi ha 86 dedicats a homes i només 16 a dones i, d’estos, tots menys 3 tenen algun component religiós. A la finca de Bombita, esta temporada mateix, s’ha pagat a 6 euros l’hora el treball fet per homes i a 5 el de les dones.

Totes estes són només algunes de les situacions diàries de discriminació masclista detectades a Deltebre –extrapolables  a qualsevol poble de les Terres de l’Ebre- i que el nou col·lectiu feminista F de Figa ha posat, només a tall d’exemple, sobre la taula.

El nou col·lectiu nascut al cor del Delta té entre els seus objectius apropar el feminisme a tot el territori i, de moment, han generat expectació i il·lusió a parts iguals. No s’hi cabia este dissabte al Cafè Clàssic de la Cava en la presentació del col·lectiu. Amb un nom que intenta “sacsejar ments”, com explicava una de les membres del col·lectiu, Tatiana Franch, F de figa vol conscienciar i activar totes aquelles dones que són “feministes per intuïció” i fer front a les diferències imposades per raó de sexe. “Ets feminista si trobes normal que l’home faça la compra, si trobes normal que un xiquet faça twirling o que una pagesa conree les seues terres. Ets feminista si penses que ser home o ser dona no ha de ser un impediment per desenvolupar-te plenament com a membre de la societat”, manifestava Núria Fors, integrant del nou col·lectiu, definit com a “popular, social i no partidista”.

La històrica militant del feminisme nascuda a Deltebre, Rosa Queralt, va obrir l’acte amb un parlament sobre el passat i el present de la lluita feminista al territori i de com, encara avui en dia, identificar-se com a “feminista” comporta una interpretació pejorativa entre les mateixes dones.  La fundadora del Bloc Feminista de Tarragona i investigadora en temàtiques de gènere va recordar la història no escrita de les dones del Delta, com la revolta dels Camanys contra l’apropiació d’unes terres que les pageses havien guanyat al riu i al mar o la història de la finca de la Comandanta, “que quan veia alguna dona maltractada canviava l’arrendament dels homes a les dones”. Tot plegat, per constatar que “en temes de dones el temps és circular, perquè allò que pensàvem que estava aclarit, al cap del temps, torna a ser una realitat”, reflexionava Queralt.  
 
Una de les intervencions més esperades de la vesprada va ser la de l’educadora social, professora de dret i diputada de la CUP Anna Gabriel. “No fa massa temps un quòrum així de persones era impensable”, destacava en l’inici de la seua intervenció. Gabriel va oferir davant el públic present una reflexió crítica sobre el sistema patriarcal i la necessitat de la lluita feminista per combatre’l:  “El feminisme, com el patriarcat, són categories polítiques. Un conjunt de significats, d’atribució de rols que tot un sistema decideix inferir. Viure en un sistema patriarcal, no ens és aliè, és viure en el dia a dia del nostre país.  Vol dir que a les dones se’ns atribueix, un rol, una funció, uns sentiments, unes feines, una estètica,  una sexualitat,... sobre allò que hem vingut a fer a la vida, que suposa, a grans trets, en sustentar la família, callar quan som agredides i fer la major bondat possible. El patriarcat necessita, per tant, una categoria política que el contesti, i això és el feminisme”, exposava la diputada de la CUP.

El decalatge entre allò que preveuen les lleis d’igualtat i la realitat també va centrar part de la seua intervenció: “la realitat i la quotidianitat demostra que cobrem menys, que dediquem més hores a les tasques de la llar, que malgrat estudiem més, a la pràctica hi ha menys catedràtiques, menys rectores i que sortim als mitjans exhibint als nostres cossos,... El que passa és que els sistema ens impregna fins a l’últim racó de la nostra ànima”, va subratllar Gabriel.

I al final, per aquelles que plantegen en l’arena pública el debat feminista “el sistema les sanciona insultant-les, basant-se en el seu cos i la seua sexualitat”. “No ens insulten a partir de la nostra capacitar intel·lectual, ens insulten recordar-nos quina és la nostra categoria: cos i sexualitat. En el moment que trenquem la disglòssia entre l’àmbit públic i privat desmuntem el patriarcat, perquè està regulat absolutament tot a les nostres vides, però allò que ens afecta a nosaltres en el més profund de les nostres vides, això no és regula. Som el 50% de la població i volem ocupar el 50% dels llocs en tots els àmbits”, va etzibar Gabriel.

La presentació del col·lectiu va acabar amb un animat i sentit debat. No hi van faltar els exemples de dones que han lluitat per equiparar les tasques a la llar, les que van reivindicar que el debat feminista ha d’anar molt més enllà d’això o de les que, en canvi, van posar en dubte que la dona siga discriminada. Una intervenció, esta última, força contestada per les presents, que van constatar com els infants continuen creixent i educant-se des de la concepció patriarcal de la societat.  “Són les petites revolucions les que ens fan avançar. No ens quedem a la pantalla de les tasques domèstiques, perquè fracassarem amb això. Lluitem per la igualtat, la igualtat de veritat. Algunes ho hem viscut de pròpia pell, i més si ets mala dona com jo, si et dediques al sector primari, si ets autònoma, lesbiana,... tot això és un rebuig, però lluita i avança poc a poc i endavant”, esta última intervenció del públic, de la mà de Marcela Otamendi, va ser, sens dubte, una de les més aclamades de la vesprada que marca el naixement d'un nou col·lectiu feminista al territori.