Moltes d'aquestes pràctiques constitueixen veritables escoles de ciutadania activa, atrafegats laboratoris on s'assagen altres formes de produir, consumir i organitzar-se, valuoses fonts d'inspiració del que podria ser un sistema econòmic diferent del que patim actualment, vistosos aparadors que mostren que un altre sistema econòmic és possible. Perquè aquesta és, precisament, una de les fortaleses de l'economia social i solidària, que no es tracta de cap projecte futur ni de cap ideal abstracte, sinó d'una realitat palpable.
Durant l'any passat, al nostre territori, se'n van crear una desena. Un cas recent és la cooperativa Aluminis Joma SCCL de Móra d'Ebre. Els mateixos treballadors s'han negat a resignar-se i a contemplar com l'esforç amb què han aixecat un negoci es queda en un no-res per una mala gestió o per una situació conjuntural de mercat de què no se'n senten responsables.
Les empreses de l'economia social generen menys aturats perquè responen amb flexibilitat salarial a la situació de crisi actual; no tenen grans facturacions, però s'adapten millor al mercat.
Enguany, el 26 i 27 d'octubre, la Xarxa d'Economia Social i Solidària (XES) celebra la 2a Fira de l'Economia Solidària a Barcelona. És un bon aparador per veure tots els productes i serveis que ofereixen les associacions i empreses.
Totes les transaccions econòmiques que tenen lloc a la Fira es fan en bitllets d'ECOSOL, una moneda social pròpia que trenca amb el que s'han convertit les monedes oficials com l'euro, instruments dels bancs i les multinacionals. Davant l'espoli i l'especulació que comporten, pertot arreu les comunitats recuperen la funció originària de la moneda, facilitar els intercanvis, i creen les seves pròpies monedes solidàries, transparents i sense interessos. Es calcula que, actualment, funcionen unes quatre-centes monedes d'aquest tipus al món.
A les Terres de l'Ebre, ja tenim una moneda social pròpia, és diu EBRE i és la moneda de l'EcoXarxa Ebre, però d'això ja en parlarem un altre dia.
Més informació: www.firaesc.org