16
d'agost
del
2016
Actualitzat
el
18
d'agost
a les
10:33h
El novembre del 2012 i el gener de 2013 van ser detectats al Delta de l’Ebre els dos primers exemplars de cranc blau americà (Callinectes sapidus) de la costa mediterrània espanyola. Des de llavors la propagació d’este crustaci per la nostra costa ha estat imparable i especialment notable en les darreres setmanes, on se’n recullen força exemplars a la Badia dels Alfacs, però també a mar obert aprofitant els nutrients que aporta el riu Ebre.
Els pescadors de la zona la consideren ja una espècie instaurada al territori, tant és així, que des de fa dues setmanes este crustaci se subhasta a la llotja de peix de la Ràpita, la primera, segurament, de tot Catalunya en fer-ho, segons destaca el secretari de la Confraria de Pescadors Verge del Carme, Joan Balagué. “Degut a les quantitats que s’estan agafant, alguns pescadors ens van consultar si es podria comercialitzar. Vam fer les gestions pertinents, i com que figura des de fa alguns anys al llistat d’espècies pesqueres comercials i aqüícoles admeses a Espanya (la darrera publicada al BOE el 16 de març de 2016), la Generalitat ens ha autoritzat. Hem donat codi FAO i permís de venta per tal que sigue comercialitzat”, ha explicat a l’aguaita.cat Balagué.
I és que la comercialització d’este crustaci, pot ser, precisament, una de les claus per al seu control. Hi ha estudis que fins i tot diuen que la seua captura ha arribat a eradicar-ne la població en alguns llocs on no havia arribat a proliferar en excés. Presenta unes característiques nutricionals envejables i, els que l’han provat, diuen que és tracta d’una autèntica delicatessen. De fet, la seua carn és molt apreciada als Estats Units. Té molta proteïna i hi ha països on fins i tot l'exporten per a alimentació.
Des de que fa dues setmanes es va autoritzar l’entrada del cranc blau a subhasta, per la llotja rapitenca hi ha passat uns 30 kg (fins a este dilluns) i hi ha hagut 10 ventes. El preu mitjà del crustaci ha estat de 2,70 euros /kilo. També se n’han vist en alguna peixateria del poble. El capturen barques d’arts menors, com la sàrsia o el tresmall i també mariscadors, sobretot dintre de la Badia dels Alfacs. En alguns punts del litoral llevantí on s’han fet subhastes puntuals, s’ha arribat a pagar a 9 euros / kilo.
Es tracta d'una espècie de mida gran, els exemplars adults de la qual poden arribar a mesurar 25 centímetres de punta a punta del cap, a banda de les potes, d’un característic color blavós. Els exemplars adults poden fer entre 500 grams i 1 quilo.
Des de la seua detecció ara fa més de 3 anys, l’IRTA de la Ràpita s’ha encarregat d’estudiar la seua implantació (dos dels seus científics en van publicar un estudi al 2013) i en l’actualitat pescadors de la zona continuen aportant exemplars al centre per controlar la seua evolució.
De fet, avui en dia se n’estudia els seus efectes nocius. El cranc blau americà és considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials de la Mediterrània. S'alimenta de mol·luscos, crustacis, peixos petits i matèria vegetal. En concret, pescadors de la conca del riu Segura han assegurat als mitjans locals que este crustaci s’alimenta de la cria del llagostí i de la sèpia, entre d’altres espècies. Un altre dels impactes negatius, tal com ha pogut constatar l'aguaita.cat a través de testimonis, és que les pinces destrossen les sàrsies de les embarcacions.
Una expansió imparable
El cranc blau americà és originari de les costes atlàntiques americanes, des del Canadà fins al nord d'Argentina, llocs on s'explota comercialment.
Segons destaca un treball realitzat, entre d’altres per Juan A. Pujol (biòleg de l’Ajuntament de Torrevella) i Mercedes González-Wangüemert (investigadora del Centre de Ciències Marines de l’Algarve, Portugal), juntament amb pescadores esportius, l’espècie invasora es va documentar per primer cop a les costes europees atlàntiques a principis del s. XX, quan es va trobar en el port francès de Rochefort . Posteriorment ha estat localitzada en diferents zones de la mar del Nord (Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Alemanya), al Cantàbric i en les costes atlàntiques de la península Ibèrica, en concret en els estuaris del Tajo i el Sado a Portugal, i del Guadalquivir a Espanya .
El primer cop que va ser detectat al Meditarrani, va ser al 1949, concretament a Venècia. Durant les dècades següents, l'espècie ha colonitzat la conca oriental de la Mediterrània i ha entrat també al Mar Negre. La primera cita documentada per les costes mediterrànies espanyoles és la del Delta de l'Ebre al 2012. L'1 d'octubre de 2014 se’n va pescar un exemplar a l'Albufera de València i el 2015 se’n va confirmar la seua presència a la desembocadura del riu Segura i al Mar Menor, lloc on fins i tot ha estat començat a comercialitzar en restaurants de la zona. On també s’ha escampat és al litoral llevantí valencià, sobretot a la desembocadura del Xúquer.
Els pescadors de la zona la consideren ja una espècie instaurada al territori, tant és així, que des de fa dues setmanes este crustaci se subhasta a la llotja de peix de la Ràpita, la primera, segurament, de tot Catalunya en fer-ho, segons destaca el secretari de la Confraria de Pescadors Verge del Carme, Joan Balagué. “Degut a les quantitats que s’estan agafant, alguns pescadors ens van consultar si es podria comercialitzar. Vam fer les gestions pertinents, i com que figura des de fa alguns anys al llistat d’espècies pesqueres comercials i aqüícoles admeses a Espanya (la darrera publicada al BOE el 16 de març de 2016), la Generalitat ens ha autoritzat. Hem donat codi FAO i permís de venta per tal que sigue comercialitzat”, ha explicat a l’aguaita.cat Balagué.
I és que la comercialització d’este crustaci, pot ser, precisament, una de les claus per al seu control. Hi ha estudis que fins i tot diuen que la seua captura ha arribat a eradicar-ne la població en alguns llocs on no havia arribat a proliferar en excés. Presenta unes característiques nutricionals envejables i, els que l’han provat, diuen que és tracta d’una autèntica delicatessen. De fet, la seua carn és molt apreciada als Estats Units. Té molta proteïna i hi ha països on fins i tot l'exporten per a alimentació.
Des de que fa dues setmanes es va autoritzar l’entrada del cranc blau a subhasta, per la llotja rapitenca hi ha passat uns 30 kg (fins a este dilluns) i hi ha hagut 10 ventes. El preu mitjà del crustaci ha estat de 2,70 euros /kilo. També se n’han vist en alguna peixateria del poble. El capturen barques d’arts menors, com la sàrsia o el tresmall i també mariscadors, sobretot dintre de la Badia dels Alfacs. En alguns punts del litoral llevantí on s’han fet subhastes puntuals, s’ha arribat a pagar a 9 euros / kilo.
Es tracta d'una espècie de mida gran, els exemplars adults de la qual poden arribar a mesurar 25 centímetres de punta a punta del cap, a banda de les potes, d’un característic color blavós. Els exemplars adults poden fer entre 500 grams i 1 quilo.
Des de la seua detecció ara fa més de 3 anys, l’IRTA de la Ràpita s’ha encarregat d’estudiar la seua implantació (dos dels seus científics en van publicar un estudi al 2013) i en l’actualitat pescadors de la zona continuen aportant exemplars al centre per controlar la seua evolució.
De fet, avui en dia se n’estudia els seus efectes nocius. El cranc blau americà és considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials de la Mediterrània. S'alimenta de mol·luscos, crustacis, peixos petits i matèria vegetal. En concret, pescadors de la conca del riu Segura han assegurat als mitjans locals que este crustaci s’alimenta de la cria del llagostí i de la sèpia, entre d’altres espècies. Un altre dels impactes negatius, tal com ha pogut constatar l'aguaita.cat a través de testimonis, és que les pinces destrossen les sàrsies de les embarcacions.
Exemplar de cranc blau americà en una peixateria de la Ràpita. Foto: Sílvia Berbís
Una expansió imparable
El cranc blau americà és originari de les costes atlàntiques americanes, des del Canadà fins al nord d'Argentina, llocs on s'explota comercialment.
Segons destaca un treball realitzat, entre d’altres per Juan A. Pujol (biòleg de l’Ajuntament de Torrevella) i Mercedes González-Wangüemert (investigadora del Centre de Ciències Marines de l’Algarve, Portugal), juntament amb pescadores esportius, l’espècie invasora es va documentar per primer cop a les costes europees atlàntiques a principis del s. XX, quan es va trobar en el port francès de Rochefort . Posteriorment ha estat localitzada en diferents zones de la mar del Nord (Dinamarca, Holanda, Bèlgica, Alemanya), al Cantàbric i en les costes atlàntiques de la península Ibèrica, en concret en els estuaris del Tajo i el Sado a Portugal, i del Guadalquivir a Espanya .
El primer cop que va ser detectat al Meditarrani, va ser al 1949, concretament a Venècia. Durant les dècades següents, l'espècie ha colonitzat la conca oriental de la Mediterrània i ha entrat també al Mar Negre. La primera cita documentada per les costes mediterrànies espanyoles és la del Delta de l'Ebre al 2012. L'1 d'octubre de 2014 se’n va pescar un exemplar a l'Albufera de València i el 2015 se’n va confirmar la seua presència a la desembocadura del riu Segura i al Mar Menor, lloc on fins i tot ha estat començat a comercialitzar en restaurants de la zona. On també s’ha escampat és al litoral llevantí valencià, sobretot a la desembocadura del Xúquer.