Entra en funcionament la nova línia submarina del Trabucador

En els propers 12 mesos està previst que la Direcció General de Costes depenent del Ministeri de Medi Ambient retire els 8 km de pals que travessen l'istme

Encesa de la nova línia elèctrica que consta de 4,6 km de tram submarí.
Encesa de la nova línia elèctrica que consta de 4,6 km de tram submarí. | Sílvia Berbís
Redacció
03 d'agost del 2016
Actualitzat el 04 d'agost a les 14:57h
La nova línia elèctrica del Trabucador, que aporta subministrament elèctric a les Salines de la Trinitat (Sant Carles de la Ràpita) i permetrà el desmantellament dels pals a l’istme ha entrat avui en funcionament després d’un any intens de treball.

Ha estat “un projecte tecnològicament complex i pioner a Catalunya”, on s’han dut a terme mesures excepcionals per protegir la flora i la fauna de la Badia dels Alfacs, on s’ha estès la línia submarina, ha destacat Luis Agustín Sánchez, responsable de xarxa de mitja i baixa tensió al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

La línia submarina del Trabucador és la primera d’estes característiques que es posa en marxa a Catalunya i és per això que Endesa, responsable de l’obra, l’ha sotmès a proves per comprovar-ne el seu correcte funcionament abans de desconnectar la xarxa aèria de mitja tensió a 25kV, que serà retirada per la Direcció General de la Costa i el Mar, depenent del Ministeri de Medi Ambient del Govern Central.

L’actuació ha de comportar una millora paisatgística i mediambiental a la barra del Trabucador, així com la millora en el subministrament a les Salines de la Trinitat, explotades per Infosa, ja que els temporals de llevant que periòdicament afecten la zona suposaven importants inconvenients en el treball de l’explotació salinera.

“L’obra ens permetrà desenvolupar un projecte de base nàutica i aplicar un nou pla d’usos al Trabucador, que ens ajudarà a posar en valor este actiu natural i turístic”, ha exposat per la seua banda el regidor de Promoció Econòmica de Sant Carles de la Ràpita, Albert Salvadó. Des de l’Ajuntament preveuen que la retirada dels 8 km de línia aèria es duga a terme en els propers 12 mesos.

Per la seua banda, la directora dels serveis territorials d’Empresa i Coneixement a les Terres de l’Ebre, Mercè Miralles, ha subratllat el punt d’inflexió que marca la posada en marxa de la línia “un projecte que ha costat entre 12 i 14 anys i que ha requerit la col·laboració d’administracions i sector privat”.

Característiques de l’obra

El tram submarí consta de 52 tones de cablejat, d’una longitud de 4,6 quilòmetres distribuïts en 4 trams. D’altra banda, també s’ha estès 290 metres cablejat subterrani de mitja tensió des d’un centre de transformació ubicat a les salines fins arran de mar, així com 350 metres entre en un tram entre terra i asfalta l’oest del canal de Sant Pere fins arribar a un centre de transformació on s’han fet les conversions submarines-subterrànies pertinents.  Tot plegat permetrà el desmantellament de gairebé 8 quilòmetres de línia aèria, que discorren per l’istme del Trabucador.

La instal·lació del cable submarí de 4,6km de llargada i la renovació de tota la línia ha suposat una inversió de 800.000 euros, dels quals Infosa n’ha assumit un 50%, Endesa un 30% i la Generalitat el 30% restant. A esta xifra cal afegir-hi els 150.000 euros del Pla de Vigència Ambiental , dels quals Endesa n’ha assumit un 64%, Infosa un 36% i 11.500 euros més aportats per la companyia elèctrica en concepte d’indemnitzacions a particulars.
Per tal de col·locar la línia submarina s’han aplicat diverses mesures perquè el cable soterrat pel mar tinga el menor impacte possible.

El passat mes de setembre un equip de biòlegs i bussejadors va trasplantar 160 exemplars de nacres (Pinna nobilis), espècie protegida,  que es trobaven al llarg del recorregut per on havia de passar el cablejat i es van tornar a situar en hàbitats pròxims prèviament seleccionats.

D’altra banda, també s’ha protegit la comunitat vegetal de Cymodocea Nodosa –espècie d’especial interès estatal i autonòmica-. Així, s’ha restituït completament la topografia original del terreny amb la utilització dels mateixos materials originals i sense l’aportació d’àrids externs. Es preveu que un cop restablertes les condicions ambientals originals, les zones afectades seran recolonitzades mitjançant processos naturals i s’arribarà a la situació prèvia a la instal·lació de la línia d’aquí a uns 2 anys.