09
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
18:27h
La plaça de la Baranova i l’ermita de Sant Blai de Tivissa han acollit l’enregistrament de diferents cançons que formen part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya de Rafael Patxot que la Diputació de Barcelona està organitzant en memòria d'este important mecenes de la cultura catalana. Entre 1921 i 1936 l'Orfeó Català, amb el mecenatge de Patxot, va recopilar una col·lecció d'uns 40.000 documents on es reunia el corpus musical de totes les cançons populars dels Països Catalans, així com danses, entremesos, rondalles, llegendes, refranys, jocs, instruments de música, etc.
L’equip tècnic que ha fet els enregistraments i els diversos cantants que hi han participat, han estat acompanyats per Joaquim Roset, regidor d'Història i Patrimoni de l’Ajuntament de Tivissa, i Agustí Jardí, membre de la comissió de patrimoni del consistori tivissà.
L’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ha explicat que la Diputació de Barcelona "ha demanat la col·laboració de l’Ajuntament de Tivissa en la cessió d’estos espais perquè, segons ens diuen per escrit, han considerat 'la idoneïtat del poble de Tivissa degut al seu encant particular i a la seva tradició d’acolliment de la música popular'". Jardí ha afegit que "és un orgull pel nostre poble que es reconega així el seu patrimoni monumental i cultural i poder participar en l’enregistrament d’estes cançons recopilades per tot el territori de parla catalana sota el mecenatge de Rafael Patxot que, a més, va tenir molt bona relació amb un destacat científic i meteoròleg tivissà, el Dr. Ramon Jardí".
La Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb altres institucions del país, han dut a terme diverses activitats en memòria de Rafael Patxot, amb motiu del 50è aniversari de la mort. Una d’estes activitats és l’enregistrament de tot un seguit de cançons versionades per cantants del territori i que formen part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Rafael Patxot i Jubert (1872 - 1964) va nàixer a Sant Feliu de Guíxols en el si d'una família burgesa. Patxot va ser un personatge polifacètic que va destacar com a intel·lectual, industrial, editor, meteoròleg i astrònom, i que també se'l recorda també per la seua faceta de mecenes de la cultura catalana. Va donar suport a projectes com l'incipient Institut d'Estudis Catalans, l'Estudi de la Masia Catalana o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En esclatar la guerra civil, Patxot es va exiliar a Suïssa on va morir anys després.
L’equip tècnic que ha fet els enregistraments i els diversos cantants que hi han participat, han estat acompanyats per Joaquim Roset, regidor d'Història i Patrimoni de l’Ajuntament de Tivissa, i Agustí Jardí, membre de la comissió de patrimoni del consistori tivissà.
L’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, ha explicat que la Diputació de Barcelona "ha demanat la col·laboració de l’Ajuntament de Tivissa en la cessió d’estos espais perquè, segons ens diuen per escrit, han considerat 'la idoneïtat del poble de Tivissa degut al seu encant particular i a la seva tradició d’acolliment de la música popular'". Jardí ha afegit que "és un orgull pel nostre poble que es reconega així el seu patrimoni monumental i cultural i poder participar en l’enregistrament d’estes cançons recopilades per tot el territori de parla catalana sota el mecenatge de Rafael Patxot que, a més, va tenir molt bona relació amb un destacat científic i meteoròleg tivissà, el Dr. Ramon Jardí".
La Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura i l’Institut d’Estudis Catalans, juntament amb altres institucions del país, han dut a terme diverses activitats en memòria de Rafael Patxot, amb motiu del 50è aniversari de la mort. Una d’estes activitats és l’enregistrament de tot un seguit de cançons versionades per cantants del territori i que formen part de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.
Rafael Patxot i Jubert (1872 - 1964) va nàixer a Sant Feliu de Guíxols en el si d'una família burgesa. Patxot va ser un personatge polifacètic que va destacar com a intel·lectual, industrial, editor, meteoròleg i astrònom, i que també se'l recorda també per la seua faceta de mecenes de la cultura catalana. Va donar suport a projectes com l'incipient Institut d'Estudis Catalans, l'Estudi de la Masia Catalana o l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En esclatar la guerra civil, Patxot es va exiliar a Suïssa on va morir anys després.