31
de maig
del
2016
Actualitzat
el
01
de juny
a les
18:21h
El director general d'Escal UGS, concessionària del magatzem de gas Castor, i coordinador del projecte, Carlos Barat, ha defensat davant del jutge de Vinaròs que els estudis de sismoresistència avalaven la posada en marxa de l'activitat gasística, tot i els més de mil terratrèmols que se'n van derivar. Barat ha refusat que calgués un estudi previ del risc sísmic perquè la zona on està ubicat el magatzem submarí no està qualificada d'alt risc.
El director general d'Escal UGS, l'últim d'una vintena d'investigats en el cas Castor, ha reconegut al jutge de Vinaròs que ha estat el coordinador el projecte Castor des de l'inici i ha defensat que l'empresa havia aportat estudis de sismoresistència de l'estructura geològica on es va injectar el gas que l'avalaven com a "apte" per a l'emmagatzematge. De fet, Barat hauria reconegut davant del jutge que Escal UGS havia previst terratrèmols d'un màxim de 4,7 graus a l'escala de Richter, tot i que no constava en la documentació aportada, fet que suposaria una contradicció en la seua defensa.
A preguntes del ministeri Fiscal i les acusacions, el director general d'Escal UGS, seguint la línia de defensa que ja havien mostrat altres alts càrrecs de l'empresa concessionària –de la mateixa manera que ho va fer amb anterioritat i de forma pública el dirigent de l'empresa matriu, ACS, Florentino Pérez-, ha negat que el miler de terratrèmols que es van derivar de la injecció de gas al magatzem submarí "fossen perceptibles per la població".
L'advocat de l'acusació particular, Jorge Casal, ha mostrat la seua sorpresa davant d'estes afirmacions, ja que segons ell els terratrèmols van ser apreciats per la població"independentment de la seua magnitud, tant pels danys materials com per les situacions d'angoixa i desassossec". Casal ha insistit que la "sismicitat induïda" per la injecció de gas i fluids en el subsòl és una fenomen reconegut i estudiat per la ciència abans del projecte Castor. En este sentit, ha assenyalat que els estudis sobre els que Escal UGS vol avalar el magatzem de gas "no tenien rigor" perquè ha quedat demostrada que la sismicitat es va disparar a l'inici de l'activitat.
En esta línia, els lletrats de les acusacions han aprofitat esta darrera compareixença dels vint investigats del cas Castor als jutjats de Vinaròs per assenyalar la manca de "rigor, fiabilitat i precisió tècnica" dels informes que presentava l'empresa i que cap administració pública va posar en dubte. "Entenem esta actuació és com a mínim negligent", ha assegurat l'advocat Casal. Segons el responsable tècnic del projecte, l'existència de coves en el subsòl marí haurien permès la injecció de gas i el moviment de l'aigua i el petroli romanent, sense generar pressions. Esta tesi va ser adoptada pel ministeri de Medi Ambient en l'avaluació d'impacte ambiental, desestimant la necessitat d'un estudi sísmic.
Tampoc ha aclarit Barat com després d'haver invertit més de 40 milions d'euros en estudis, l'exconcessionària no va ser capaç de detectar l'existència d'una falla a l'interior mateix del magatzem, la falla que, segons els estudis posteriors de l'Institut Geològic i Miner (IGME), hauria causat el més d'un miler de terratrèmols. D'altra banda, Barat creu que l'empresa va actuar correctament quan, un cop detectats els primers sismes, va multiplicar per tres la quantitat de gas injectat per provar la resistència del magatzem. Una pràctica que segons l'IGME no respecta les bones pràctiques fixades per la indústria que no recomanen superar un increment del 50 % del cabal entre els diferents períodes d'injecció.
El judici al Castor continua
Este dimecres comencen les compareixences dels testimonis i perits. Els primers testimonis que passaran pel jutjat número 4 de Vinaròs seran el president de l'IGME l'any de 2009, per un conveni en matèria d'avaluació d'impacte ambiental amb el ministeri d'Agricultura i Medi Ambient; la tècnic de la Generalitat que va elaborar l'informe reclamant la necessitat d'un estudi del risc geològic del projecte per part de l'administració catalana; l'empresari i propietari de terrenys afectats per les instal·lacions terrestres del Castor, Mariano Suñer; així com el president de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando. Dijous està previst que presten declaració com a testimonis directius i experts de l'Observatori de l'Ebre, que van monitoritzar l'activitat sísmica del Castor, així com l'autora del primer document oficial que alertava dels possibles riscos del projecte.
El director general d'Escal UGS, l'últim d'una vintena d'investigats en el cas Castor, ha reconegut al jutge de Vinaròs que ha estat el coordinador el projecte Castor des de l'inici i ha defensat que l'empresa havia aportat estudis de sismoresistència de l'estructura geològica on es va injectar el gas que l'avalaven com a "apte" per a l'emmagatzematge. De fet, Barat hauria reconegut davant del jutge que Escal UGS havia previst terratrèmols d'un màxim de 4,7 graus a l'escala de Richter, tot i que no constava en la documentació aportada, fet que suposaria una contradicció en la seua defensa.
A preguntes del ministeri Fiscal i les acusacions, el director general d'Escal UGS, seguint la línia de defensa que ja havien mostrat altres alts càrrecs de l'empresa concessionària –de la mateixa manera que ho va fer amb anterioritat i de forma pública el dirigent de l'empresa matriu, ACS, Florentino Pérez-, ha negat que el miler de terratrèmols que es van derivar de la injecció de gas al magatzem submarí "fossen perceptibles per la població".
L'advocat de l'acusació particular, Jorge Casal, ha mostrat la seua sorpresa davant d'estes afirmacions, ja que segons ell els terratrèmols van ser apreciats per la població"independentment de la seua magnitud, tant pels danys materials com per les situacions d'angoixa i desassossec". Casal ha insistit que la "sismicitat induïda" per la injecció de gas i fluids en el subsòl és una fenomen reconegut i estudiat per la ciència abans del projecte Castor. En este sentit, ha assenyalat que els estudis sobre els que Escal UGS vol avalar el magatzem de gas "no tenien rigor" perquè ha quedat demostrada que la sismicitat es va disparar a l'inici de l'activitat.
En esta línia, els lletrats de les acusacions han aprofitat esta darrera compareixença dels vint investigats del cas Castor als jutjats de Vinaròs per assenyalar la manca de "rigor, fiabilitat i precisió tècnica" dels informes que presentava l'empresa i que cap administració pública va posar en dubte. "Entenem esta actuació és com a mínim negligent", ha assegurat l'advocat Casal. Segons el responsable tècnic del projecte, l'existència de coves en el subsòl marí haurien permès la injecció de gas i el moviment de l'aigua i el petroli romanent, sense generar pressions. Esta tesi va ser adoptada pel ministeri de Medi Ambient en l'avaluació d'impacte ambiental, desestimant la necessitat d'un estudi sísmic.
Tampoc ha aclarit Barat com després d'haver invertit més de 40 milions d'euros en estudis, l'exconcessionària no va ser capaç de detectar l'existència d'una falla a l'interior mateix del magatzem, la falla que, segons els estudis posteriors de l'Institut Geològic i Miner (IGME), hauria causat el més d'un miler de terratrèmols. D'altra banda, Barat creu que l'empresa va actuar correctament quan, un cop detectats els primers sismes, va multiplicar per tres la quantitat de gas injectat per provar la resistència del magatzem. Una pràctica que segons l'IGME no respecta les bones pràctiques fixades per la indústria que no recomanen superar un increment del 50 % del cabal entre els diferents períodes d'injecció.
El judici al Castor continua
Este dimecres comencen les compareixences dels testimonis i perits. Els primers testimonis que passaran pel jutjat número 4 de Vinaròs seran el president de l'IGME l'any de 2009, per un conveni en matèria d'avaluació d'impacte ambiental amb el ministeri d'Agricultura i Medi Ambient; la tècnic de la Generalitat que va elaborar l'informe reclamant la necessitat d'un estudi del risc geològic del projecte per part de l'administració catalana; l'empresari i propietari de terrenys afectats per les instal·lacions terrestres del Castor, Mariano Suñer; així com el president de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, Joan Ferrando. Dijous està previst que presten declaració com a testimonis directius i experts de l'Observatori de l'Ebre, que van monitoritzar l'activitat sísmica del Castor, així com l'autora del primer document oficial que alertava dels possibles riscos del projecte.