12
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
22:46h
Estimar la festa del bous és estimar les Terres de l'Ebre. Si no t'agraden els bous vol dir que estàs a favor de les centrals nuclears, d'Ercros, de l'espoli de les finques, de la contaminació, de la destrucció forestal, del canvi climàtic i fins i tot ets partidari dels Lannister a Joc de Trons. O així ens ho ha fet saber un senyor a través d'un text en castellà en què als que no ens agraden els bous ens tractava “d'hipòcrites”. I té tota la raó! Mireu si som hipòcrites que no només no ens agraden els bous i volem destruir les Terres de l'Ebre, sinó que, quan no ens veu ningú, tenim tendència a votar opcions polítiques que tenen projectes mediambientals que defensen tot el contrari del que pensem.
Estimar les Terres de l'Ebre és sinònim de no criticar absolutament res i acceptar que som com som, perquè sí, no sigue cas que mostréssem al món una imatge vergonyant i després quan ens insulten i ens tracten de troglodites, resulte que tinguen raó. L'únic que té dret a opinar és l'amo de la casa i tu li donaràs la raó.
Estimar les Terres de l'Ebre és quedar-te tancat al poble i no marxar a estudiar a fora, ja que si ho fas, corres el risc de tornar-te prepotent, “passar-te de llest” i convertir-te en un urbanita. Els que ho han fet, al tornar a casa, s'han cregut uns set-ciències i s'han atrevit a posar en dubte l'autoritat tradicional rebent la recriminació següent: “Qui t'has cregut que ets? Perquè tens una carrera te penses que ne saps més que jo?”. Si mai decideixes marxar a la capital, que no sigue per ser millor que una altra persona, i si tot i així, ho fas, oblida tot el que has après al tornar. Els garrulos de les Terres de l'Ebre tenen la raó suprema, no els portes la contrària perquè sempre t'equivocaràs.
Estimar les Terres de l'Ebre és respondre això: “Ets un mentider” o “No tens raó” acompanyat d'un insult davant d'un text ben argumentat amb exemples i amb una extensió una miqueta més llarga d'una redacció de primària i sense faltes d'ortografia. Tu tens la raó absoluta, per què t'has de desllomar i esforçar-te en donar explicacions? La gent que no s'estima les Terres de l'Ebre és allò que tu els vulgues etiquetar, perquè tu sempre tindràs raó.
Estimar les Terres de l'Ebre és rebutjar sistemàticament tot el que ve de la capital enllà. D'allà no en surt res de bo i tot el de casa sempre és millor. Per què has d'anar a buscar un novio/a pixapi/na si te'n pots trobar un/a al carrer o al poble del costat, que en una mica de sort la consanguinitat et donarà uns fills d'allò més llustrosos/es i guapos/es? Els egoïstes que marxen i abandonen la terra a la seua sort tenen la “síndrome de la capital”: se'n van, arrelen on se vulga que vaiguen, i se'n donen vergonya dels seus orígens. Podent vindre aquí a treballar en una fàbrica, ser polítics, els que faran el braguetasso més gran seran funcionaris… i es queden a la capital a malviure amb la contaminació, deixant-se hores cada dia en transport per anar a treballar, pagant fortunes per menjar malament, en pisos vells i bruts i pudents…
Estimar les Terres de l'Ebre és respectar les seues tradicions, no posar-les en dubte i tindre'n fe cega, com si fos una religió. No s'ha fet tota la vida? Per alguna cosa serà… “Les coses són aixintes i prou”. Tota la gent que les posa en qüestió és perquè tenen complexe d'inferioritat, perquè allí a la capital han de pagar per tot, en canvi, aquí som tan vius i intel·ligents que tenim polítics que mos subvencionen les festes, sobretot si són bous, perquè els burros que van al teatre i als concerts, a pagar!
Estimar les Terres de l'Ebre és acceptar la cultura patriarcal i masclista que hi ha hagut tota la vida. L'home portarà els calçotets a casa i tu criaràs i li faràs cas perquè ell té raó i prou. Com a molt aniràs a la perruqueria, però vigila si mires a algun xic amb els mateixos ulls que me mires a mi. Que jo tinc amics per tota la contrada i me n'assabento de tot! I vigila de sortir a partir de les 8 de la tarde que hi ha molts de moros pel poble. I si mai tenim una filla, que no se quede embarassada sent soltera, perquè la miraran com una puta. Jo respecto els sarases, sempre que sigue a casa dels altres. Llegir un llibre és una mariconada, jo prefereixo mirar el futbol i anar els diumenges a caçar jabalins en los amics mentre la dona neteja la casa. I si a més de garrulo, sóc molt matxo, diumenge aniré a missa agafat de la dona després d'haver-me'n anat de putes la nit anterior.
Estimar les Terres de l'Ebre és, si mai venen dos antitaurines armades amb dos càmeres i a sobre són de Barcelona, agredir-les públicament, perquè elles no són ningú per dir-te què has de fer, que són unes "provocadores" que pel simple fet de ser com són mereixerien "que els arreplegue un bou i se'ls passen les ganes de marejar", "foter-les al torill" o, millor encara, "anar a fregar i escurar" i "deixar tranquila la gent normal", entre molts d'altres desitjos emesos per grans il·lustrats que, com no podia ser d'altra manera, estimen les Terres de l'Ebre.
Estimar les Terres de l'Ebre és ser filòleg sense títol, no obrir en ta vida un diccionari i, en lloc de pensar i després parlar, dir el primer que et surt de la rata, perquè com tens raó perquè Déu te va infantar amb este privilegi, qualsevol cosa que digues tu sempre serà millor que la que dirà un altre. Si no és per l'edat, que et dóna autoritat per l'experiència, és el fet de viure al poble, que t'ajuda a conèixer millor la realitat ans que un que ve de fora. I si no és ni l'edat ni el poble, són els teus collons, que són més peluts perquè sí. I si algú te porta la contraria o se fa pesat, tot s'arregla en un bon mastegot. La violència arregla tots els problemes del món, i tot i que no queda bé dir-ho públicament, com sempre tens raó, si algun dia se te'n va la mà, ho podràs justificar.
Estimar les Terres de l'Ebre és “ser normal”, com qualsevol persona del poble, no es pregunta els significat de les coses, que aplica a la seua vida allò que la societat ebrenca espera que face i no se'n surt de la norma. I què s'ha de fer amb la gent que fuig de la norma? Linxar-los públicament, sigue increpant-los, sigue a través de xafarderies o rumors, no sigue cas que ens contaminen la societat estancada, caciquista i patriarcal que tenim, auguren una mica de progrés i… vos imagineu? Comencen per criticar les tradicions i acabaran per prohibir els bous. Hem de marginar i proscriure a tota esta gent, que aprenguen que aquí les coses són com s'han fet tota la vida i no cal canviar res.
Ja veieu que el problema no són els bous, pobres animalets que no han fet res a ningú, estimats per tothom. El problema és l’EDUCACIÓ i el CUNYADISME, i els dos van lligats. I clar que els garrulos de problema no en tenen absolutament cap, qui té el problema és aquell que tingue l'ocurrència de portar-li la contrària a algú que verdaderament s'estima les Terres de l'Ebre, la gran majoria dels quals són hòmens. Avís per a totes les dones que defensen als que tant estimen les Terres de l'Ebre. Les dos anteriors víctimes van ser dos antitaurines, perquè estarem d'acord que si se les va linxar no va ser perquè fossen altes, o guapes, o de Barcelona, o portessen una càmera. Vigileu que no us toque ser les properes perquè en alguns llocs de les Terres de l'Ebre la tradició és que l'home mana i la dona creu. I ja sabeu que davant la tradició, no hi ha raó ni argument que valgue, la força sí.
Estimar les Terres de l'Ebre és sinònim de no criticar absolutament res i acceptar que som com som, perquè sí, no sigue cas que mostréssem al món una imatge vergonyant i després quan ens insulten i ens tracten de troglodites, resulte que tinguen raó. L'únic que té dret a opinar és l'amo de la casa i tu li donaràs la raó.
Estimar les Terres de l'Ebre és quedar-te tancat al poble i no marxar a estudiar a fora, ja que si ho fas, corres el risc de tornar-te prepotent, “passar-te de llest” i convertir-te en un urbanita. Els que ho han fet, al tornar a casa, s'han cregut uns set-ciències i s'han atrevit a posar en dubte l'autoritat tradicional rebent la recriminació següent: “Qui t'has cregut que ets? Perquè tens una carrera te penses que ne saps més que jo?”. Si mai decideixes marxar a la capital, que no sigue per ser millor que una altra persona, i si tot i així, ho fas, oblida tot el que has après al tornar. Els garrulos de les Terres de l'Ebre tenen la raó suprema, no els portes la contrària perquè sempre t'equivocaràs.
Estimar les Terres de l'Ebre és respondre això: “Ets un mentider” o “No tens raó” acompanyat d'un insult davant d'un text ben argumentat amb exemples i amb una extensió una miqueta més llarga d'una redacció de primària i sense faltes d'ortografia. Tu tens la raó absoluta, per què t'has de desllomar i esforçar-te en donar explicacions? La gent que no s'estima les Terres de l'Ebre és allò que tu els vulgues etiquetar, perquè tu sempre tindràs raó.
Estimar les Terres de l'Ebre és rebutjar sistemàticament tot el que ve de la capital enllà. D'allà no en surt res de bo i tot el de casa sempre és millor. Per què has d'anar a buscar un novio/a pixapi/na si te'n pots trobar un/a al carrer o al poble del costat, que en una mica de sort la consanguinitat et donarà uns fills d'allò més llustrosos/es i guapos/es? Els egoïstes que marxen i abandonen la terra a la seua sort tenen la “síndrome de la capital”: se'n van, arrelen on se vulga que vaiguen, i se'n donen vergonya dels seus orígens. Podent vindre aquí a treballar en una fàbrica, ser polítics, els que faran el braguetasso més gran seran funcionaris… i es queden a la capital a malviure amb la contaminació, deixant-se hores cada dia en transport per anar a treballar, pagant fortunes per menjar malament, en pisos vells i bruts i pudents…
Estimar les Terres de l'Ebre és respectar les seues tradicions, no posar-les en dubte i tindre'n fe cega, com si fos una religió. No s'ha fet tota la vida? Per alguna cosa serà… “Les coses són aixintes i prou”. Tota la gent que les posa en qüestió és perquè tenen complexe d'inferioritat, perquè allí a la capital han de pagar per tot, en canvi, aquí som tan vius i intel·ligents que tenim polítics que mos subvencionen les festes, sobretot si són bous, perquè els burros que van al teatre i als concerts, a pagar!
Estimar les Terres de l'Ebre és acceptar la cultura patriarcal i masclista que hi ha hagut tota la vida. L'home portarà els calçotets a casa i tu criaràs i li faràs cas perquè ell té raó i prou. Com a molt aniràs a la perruqueria, però vigila si mires a algun xic amb els mateixos ulls que me mires a mi. Que jo tinc amics per tota la contrada i me n'assabento de tot! I vigila de sortir a partir de les 8 de la tarde que hi ha molts de moros pel poble. I si mai tenim una filla, que no se quede embarassada sent soltera, perquè la miraran com una puta. Jo respecto els sarases, sempre que sigue a casa dels altres. Llegir un llibre és una mariconada, jo prefereixo mirar el futbol i anar els diumenges a caçar jabalins en los amics mentre la dona neteja la casa. I si a més de garrulo, sóc molt matxo, diumenge aniré a missa agafat de la dona després d'haver-me'n anat de putes la nit anterior.
Estimar les Terres de l'Ebre és, si mai venen dos antitaurines armades amb dos càmeres i a sobre són de Barcelona, agredir-les públicament, perquè elles no són ningú per dir-te què has de fer, que són unes "provocadores" que pel simple fet de ser com són mereixerien "que els arreplegue un bou i se'ls passen les ganes de marejar", "foter-les al torill" o, millor encara, "anar a fregar i escurar" i "deixar tranquila la gent normal", entre molts d'altres desitjos emesos per grans il·lustrats que, com no podia ser d'altra manera, estimen les Terres de l'Ebre.
Estimar les Terres de l'Ebre és ser filòleg sense títol, no obrir en ta vida un diccionari i, en lloc de pensar i després parlar, dir el primer que et surt de la rata, perquè com tens raó perquè Déu te va infantar amb este privilegi, qualsevol cosa que digues tu sempre serà millor que la que dirà un altre. Si no és per l'edat, que et dóna autoritat per l'experiència, és el fet de viure al poble, que t'ajuda a conèixer millor la realitat ans que un que ve de fora. I si no és ni l'edat ni el poble, són els teus collons, que són més peluts perquè sí. I si algú te porta la contraria o se fa pesat, tot s'arregla en un bon mastegot. La violència arregla tots els problemes del món, i tot i que no queda bé dir-ho públicament, com sempre tens raó, si algun dia se te'n va la mà, ho podràs justificar.
Estimar les Terres de l'Ebre és “ser normal”, com qualsevol persona del poble, no es pregunta els significat de les coses, que aplica a la seua vida allò que la societat ebrenca espera que face i no se'n surt de la norma. I què s'ha de fer amb la gent que fuig de la norma? Linxar-los públicament, sigue increpant-los, sigue a través de xafarderies o rumors, no sigue cas que ens contaminen la societat estancada, caciquista i patriarcal que tenim, auguren una mica de progrés i… vos imagineu? Comencen per criticar les tradicions i acabaran per prohibir els bous. Hem de marginar i proscriure a tota esta gent, que aprenguen que aquí les coses són com s'han fet tota la vida i no cal canviar res.
Ja veieu que el problema no són els bous, pobres animalets que no han fet res a ningú, estimats per tothom. El problema és l’EDUCACIÓ i el CUNYADISME, i els dos van lligats. I clar que els garrulos de problema no en tenen absolutament cap, qui té el problema és aquell que tingue l'ocurrència de portar-li la contrària a algú que verdaderament s'estima les Terres de l'Ebre, la gran majoria dels quals són hòmens. Avís per a totes les dones que defensen als que tant estimen les Terres de l'Ebre. Les dos anteriors víctimes van ser dos antitaurines, perquè estarem d'acord que si se les va linxar no va ser perquè fossen altes, o guapes, o de Barcelona, o portessen una càmera. Vigileu que no us toque ser les properes perquè en alguns llocs de les Terres de l'Ebre la tradició és que l'home mana i la dona creu. I ja sabeu que davant la tradició, no hi ha raó ni argument que valgue, la força sí.