18
de març
del
2016
Actualitzat
el
19
de març
a la
13:11h
La lluita jurídica contra el Pla Hidrològic de l’Ebre ja està en marxa. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, l’entitat ecologista Depana, disset ajuntaments, dos entitats municipals descentralitzades i dos consells comarcals ebrencs han presentat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem argumentant “els incompliments que el pla comporta de diverses directives europees i també de la legislació estatal”, segons ha explicat la portaveu de la PDE Matilde Font. També la Generalitat ha informat avui que ha signat el requeriment previ a la interposició d’un contenciós propi, que elevarà al Suprem “si l’Estat no rectifica i desestima el contenciós”. El document, exposa, serà presentat davant del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, tal com preveu la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Entre els ajuntaments hi ha el d’Amposta, Tortosa, Deltebre, La Ràpita, L’Aldea, Ulldecona, Sant Jaume d’Enveja, el Perelló i Roquetes, així com els consells comarcals del Baix Ebre i la Terra Alta.
El règim de cabals que fixa el pla, insuficient per al tram final del riu, és un dels grans caballs de batalla, també davant dels tribunals.
En este sentit, el Govern explica que reclama un cabal “que garantisca la qualitat i la sostenibilitat dels ecosistemes associats a la conservació del delta de l’Ebre i dels espais de la Xarxa Natura 2000, una de les principals zones humides del sud d’Europa”, exposa en una nota. Recorda també que el delta de l’Ebre és refugi de milers d’espècies protegides i migratòries i un dels hàbitats protegits més fràgils de la Mediterrània declarat Reserva de la Biosfera.
El conseller Rull defensa que “el pla no garanteix els cabals ambientals i ecològics i que és perjudicial per als regadius perquè no en prioritza la modernització, fet que afavoriria el reg modern i sostenible”. La proposta de cabals que planteja la Generalitat, destaca, “es fonamenta en el rigor científic dels experts del món acadèmic i també en el consens assolit amb el territori a través de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre”.