La Generalitat haurà de pagar més de 4 MEUR a l'Hidroelèctrica de Xerta

S.C.
14 d'octubre del 2015
Actualitzat a les 14:47h
L'Assut de Xerta amb el seu molí i la central hidroelèctrica.
L'Assut de Xerta amb el seu molí i la central hidroelèctrica. | Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya

L'Assut de Xerta amb el seu molí i la central hidroelèctrica. Foto: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya


La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat el recurs de cassació interposat per la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 28 de juny de 2013, que va ordenar el pagament d'una indemnització de 4.094.281,52 euros, més els interessos legals des de la reclamació administrativa, a Hidroelèctrica de Xerta.

Acaba així una disputa judicial que s'ha arrossegat durant 20 anys. Ja el 1995 la Generalitat de Catalunya va declarar l'Assut de Xerta com a Bé Cultural d'Interès Nacional, amb la categoria de Monument Històric, si bé la resolució va ser anul·lada per raons competencials, per la sentència de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 1999, que va esdevenir ferma en no ser recorreguda en cassació. Hidroelèctrica de Xerta S.L. va interposar llavors reclamació de responsabilitat patrimonial pels danys derivats de l'acte anul·lat per "les majors despeses produïts en la construcció de la central hidroelèctrica, a conseqüència de la declaració posteriorment anul·lada", si bé el Tribunal Suprem, el 2011, va estimar el recurs de cassació de la Generalitat de Catalunya i va anul·lar la sentència d'instància.

Anul·lada la primera declaració, la Generalitat va iniciar el 1999 un nou expedient, que va finalitzar amb la declaració, per segona vegada, de Bé Cultural d'Interès Nacional de l'Assut de Xerta de 12 de març de 2002. No obstant això esta va tornar a ser anul·lada per les mateixes raons que la primera pel TS.

Esta segona declaració de l'Assut com a Bé Cultural d'Interès Nacional va comportar la modificació del projecte del traçat elèctric. La Hidroelèctrica de Xerta S.L. va interposar llavors una reclamació de responsabilitat patrimonial per les despeses derivades de la instal·lació d'una línia elèctrica d'alta tensió de major extensió, per connectar la central elèctrica amb la xarxa de la companyia distribuïdora. El TSJC va estimar provat al juny de 2013 el lucre cessant pels ingressos deixats de percebre per facturació d'energia elèctrica que va quantificar en 4.094.281,52 €. Amb la desestimació del recurs de cassació, el TS confirma esta indemnització.