133.136 ebrencs cridats a votar en les eleccions més transcendents

Tot a punt per a les eleccions al Parlament de Catalunya més transcendents de la història recent del país. 133.136 ebrencs registrats al cens electoral estan cridats a les urnes, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'INE. D'estos, 3.347 residixen a l'estranger. Tenint en compte el farragós, lent i complicat procès que implica votar des de l'exterior, només una petita part d'estos aconseguirà emetre el seu vot a temps, segons les estadístiques dels últims anys. 

Passe el que passe diumenge, el cert és que l'arc parlamentari català experimentarà un canvi important respecte fa 4 anys. Unió, que històricament havia participat en tots els comicis amb CDC, ara ho farà en solitari, mentre que els convergents compartixen candidatura amb ERC, i membres de la societat civil, entre ells destacats exmembres de l'ANC i Òmnium a Junts pel Sí. ICV, EUiA i Podemos també es presenten en coalició sota les sigles de Catalunya Sí que es Pot. Caldrà veure, a més, l'embranzida de formacions com la CUP i C's a qui les enquestes preveuen una pujada significativa en vots. En qualsevol cas, la lectura que se n'extreurà dels comicis serà principalment plebiscitària, de manera que el recompte de vots es considerarà en funció del suport que cada partir done o no a la independència de Catalunya.

El panorama de fa 4 anys
En les eleccions del novembre de 2012, CiU va entomar una forta clatellada. Lluny de la majoria absoluta a la qual aspirava, va perdre uns 8.000 a tota la demarcació i es van quedar amb dos diputats menys dels que tenien. Això va dixar fora del Parlament la tortosina Mila Fernández (Unió), tot i que van repetir com a diputades les convergents Meritxell Roigé (número 4) i Annabel Marcos (número 6). 

La sorpresa de la nit ara fa gairebé tres anys la va donar ERC, que va duplicar el número total de vots a la demarcació, de 26.355 a 53.594, i va triplicar el nombre de diputats, d’'un a tres, cosa que convertia en diputat el rapitenc Lluís Salvadó, que anava de número 2 per Tarragona. ERC va esdevenir la segona força en vots en el conjunt del país. En la majoria de municipis grans, com Tortosa, Amposta, la Ràpita o Deltebre va aconseguir el doble de vots que el PSC.

El PSC per contra, patia una espectacular davallada perdent 8.000 vots i un diputat i convertint-se en la quarta força política de la demarcació quan fins al moment havia estat la segona. En el cas de les Terres de l’'Ebre el retrocés no va ser tan gran, ja que es va quedar com a tercera força per davant del PP, però molt per davall d’'ERC. 

El PP també va pujar en número de vots, 11.000, i conservava els tres diputats que tenia. Caldrà veure si l'ascens de C's, que en els passats comicis va aconseguir el seu primer diputat a la demarcació, resta força als populars. 

En conjunt de la provincia, ICV va pujar 8.000 vots i en el cas concret de les Terres de l'’Ebre es mantenia com a cinquena força molt per davant de Ciutadans. 

Uns dels partits que aspiren ara a entrar en força és la CUP, que en les passades eleccions es van quedar fora del Parlament i ara aposta, com a mínim a obtenir un escó per Sergi Saladié.