Correbous, inversions, referèndum? Els candidats responen

Set preguntes directes dirigides a cadascun dels set representants territorials en les forces polítiques -amb presència parlamentaria- que s’enfronten a les urnes el proper 27 de setembre. Este va ser l’inici del debat organitzat pel Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre que va tenir lloc este dimarts a Tortosa i en el que van participar el cap de llista de Junts pel Sí a la demarcació, Germà Bel, Bibiana Porres pel PSC (número 3), Jaume Solé pel PP (número 4), la número 2 de Catalunya Sí que es Pot, Hortènsia Grau; el número 1 per Cs a la demarcació, Matías Alonso. Per Unió, Antoni Polo (número 3) i per la CUP, Carme Abril (número 8).

Això és el que han preguntat els periodistes i el que han respost els candidats:
 
Resposta: La CUP és una organització municipalista i les eines són els mateixos municipis. El treball s’ha de generar a partir de cada poble perquè per a nosaltres els millors motors de transformació social són els municipis. Des de les assemblees municipals i des de la unitat popular la gent decidirà com s’han  de gestionar els recursos del territori. Des del carrer i la institució. De baix a dalt.

 Pregunta a Matías Alonso (C’s): La seua força electoral es concentra sobretot a Tarragona. A les Terres de l’Ebre no tenen presència municipal. Què ha fallat perquè Ciutadans tingue tan poc pes a l’Ebre? 

Resposta: No falla res. Nosaltres sempre hem dit que presentem candidatures quan hi ha candidats i quan hi ha treball fet. No presentem una candidatura entorn una persona o grup de persones, sinó entorn un equip que hagi treballat de valent entorn el municipi. La decisió del partit de presentar únicament 12 candidatures al Camp de Tarragona en les darreres municipals va ser encertada, totes 12 van aconseguir bons resultats. Tenint en compte que només teníem un regidor a Roda de Barà.
 Pregunta a Hortènsia Grau (Catalunya Sí que es Pot): En el debat independentista Catalunya Sí que es Pot proposa fer una consulta acordada amb l’Estat Espanyol. Com la plantegen, tenint en compte que el PP sembla que no està predisposat i tampoc el PSOE. Ho fien tot al pes que puga obtenir Podemos?

Resposta: No, no ho fiem tot. El que passi a l’Estat a partir del desembre és important, però nosaltres tenim el nostre propi procés constituent aquí a Catalunya. I no una consulta acordada, el que volem fer és un referèndum, perquè creiem que unes eleccions autonòmiques, tot i que s’han tractat amb clau plebiscitària tant pel bloc independentista com pel bloc de las ‘Siete plagas’, no poden substituir un referèndum. De fet al programa de Junts pel Sí també ho diuen , que quan s’acabi aquest procés constituent després de 18 mesos, caldrà fer una consulta, per tant caldrà negociar perquè estem davant un conflicte polític. Fan molt malament aquells que ens neguen posar les urnes, perquè estem davant d’una qüestió política i això s’ha d’abordar amb radicalitat democràtica. Una persona un vot.
 Pregunta a Bibiana Porres: Tradicionalment el PSC ha tingut sempre diputats ebrencs al Parlament. Tres en l'època del Tripartit. Tenint en compte el que diuen algunes enquestes, consideraria un fracàs del seu partit quedar-se sense diputat ebrenc el 27S?

Resposta: Les enquestes diuen moltes coses. Depèn de qui les encarregue, l’enquesta dirà una cosa o una altra. Però podem dir que les sensacions que tenim és que repetirem resultat i que jo seré diputada al Parlament de Catalunya. Així ho apunta la tendència de les enquestes que anem veient des de fa un any, en què ens demostren que el PSC està pujant i ja estem començant a consolidar la nostra posició i per tant, crec que les Terres de l’Ebre tindem representació socialista al Parlament a partir del 27 de setembre.
 Pregunta a Germà Bel (Junts pel Sí): L’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre es queixaven fa uns dies que ERC i CIU no han signat el compromís pels bous de les Terres de l’Ebre. Quina és la postura de Junts pel sí pel que fa als correbous?

Resposta: El nostre posicionament és l’actual regulació feta pel Parlament i pel Govern amb els seus corresponents decrets amb els quals ens sentim molt còmodes. Probablement no encaixa al 100% amb el que volen les penyes taurines, però creiem que la funció dels governs és conjugar diferents punts de vista, per això creiem que la regulació vigent dóna satisfacció a una gran majoria d’interessos.
 Pregunta a Jaume Solé (PP): Este estiu el PP va presentar l’esborrany de Pressupostos Generals de l’Estat, que en clau ebrenca destaquen per contemplar molt poques inversions al territori. Altres formacions polítiques han criticat durament els comptes precisament per això. Esta baixa inversió de l’Estat al territori pot acabar sent un motiu per desincentivar el vot per al PP a l’Ebre?

Resposta: Sí que és veritat que hi ha hagut moltes queixes de tots les partits, però tampoc s’ha posat en valor les coses que s’han fet en els darrers anys a les Terres de l’Ebre. Un exemple és, a partir d’una esmena de Joan Bertomeu, la rotonda d’accés a l’entrada de les Cases d’Alcanar. El director de costes de l’Estat és de les Terres de l’Ebre, s’han gestionat més de 4 MEUR pel que fa a costes i este és un punt clau perquè les platges i costes són essencials per al turisme del territori. M’agradaria saber també quines són les inversions de la Generalitat, que crec que són bastant més minses.
 Pregunta a Antoni Polo (Unió): Les Terres de l’Ebre són un dels territoris on Unió ha hagut de fer front a una major fuga de militants per la qüestió sobiranista. Si com a apunten les enquestes es queden com a força extraparlamentària, haurà servit d’alguna cosa el trencament amb CDC?

Resposta: Unió és el partit més antic dels que estem aquí. Venim de molt lluny i esperem arribar molt lluny. Unió continua al mateix lloc, on abans estava CIU, a l’espai central de la política catalana. Portem 2 mesos en dificultats, però no som un partit que actua per tacticisme, la nostra estratègia és a llarg termini. Som un partit necessari a Catalunya i les Terres de l’Ebre. Tenim perspectiva d’avançar en la centralitat del catalanisme polític.