Els arqueòlegs conseguixen trobar el tancament de la zona sud del jaciment de l'Assut de Tivenys

Redacció
27 de juliol del 2015
Actualitzat el 28 de juliol a les 16:23h
Vista aèria del poblat iber de l'Assud de Tivenys.
Vista aèria del poblat iber de l'Assud de Tivenys. | Cedida

Vista aèria del poblat iber de l'Assut de Tivenys. Foto: Cedida



El divendres 24 de juliol va finalitzar la intervenció arqueològica al jaciment protohistòric de L’Assut, a Tivenys, que porta a terme anualment el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Els treballs d’esta setzena campanya han durat 6 setmanes. La campanya d'enguany s’ha centrat principalment en la delimitació sud del jaciment, on s’han efectuat la majoria de treballs arqueològics, amb uns bons resultats de recerca. Els treballs a l’assentament es van iniciar l’any 2000, i van tenir un fort impuls a partir de l’any 2009, quan el jaciment arqueològic va ser adquirit per la URV. Si bé fins l’any 2013 l’espai de recerca arqueològica va ser fonamentalment el cim del turó, on s’erigien les estructures més ben conservades, a partir de 2014 es va decidir actuar a la vessant sud, on havien aparegut alguns murs que feien evident l’existència d’un urbanisme en pendent força interessant. En este sentit, un dels objectius d'este 2015,  era trobar el tancament del jaciment per este costat sud, i començar a descobrir l’organització urbanística del mateix. En este aspecte, segons l’arqueòleg responsable del grup GRESEPIA. Jordi Diloli, “els treballs han estat un èxit, ja que s’ha posat al descobert un mur de delimitació del jaciment en este sector, de més de metre i mig d’ample, que actuaria com a muralla i que delimita una passadís d’accés en el qual hi ha diverses escales de pedra, possiblement un dels principals accessos al poblat des de la plana fins al cim del turó. Este passadís retalla la roca convertint-se en alguns trams en una rampa, o emprant sistemes d’escales per vèncer el desnivell”.

El poblat es desvetlla així en una de les seues fases, Assut 2, segons Diloli, “com un assentament ibèric força important, amb un urbanisme complex, dels més interessants de les Terres de l’Ebre”. Cal recordar que abans de la construcció del poblat ibèric hi ha dues fases més antigues, la primera, Assut 0, corresponent al segle VII a.C. i la segona, Assut 1, més ben coneguda, caracteritzada per la construcció d’una gran torre, durant el segle VI a.C. A finals del segle V a.C. comença la construcció del poblat ibèric, que perdura fins a finals del segle II a.C. o inicis de l’I a.C. Els treballs pretenen, precisament, recuperar este assentament, un dels pocs de la zona que manté una ocupació ininterrompuda durant tot este període protohistòric.

Així mateix, com cada any des del 2012, s’ha efectuat el Curs d’Arqueologia de L’Assut, amb l’assistència de 21 estudiants, procedents de diverses Universitats, que han compartit els treballs d’excavació amb els investigadors del GRESEPIA. El curs d’arqueologia, de format setmanal, està pensat per alumnes que volen aprofundir en esta disciplina, i s’ha desenvolupat entre els dies 29 de juny i 18 de juliol, en tres torns.

Els treballs efectuats enguany pel grup GRESEPIA han estat subvencionats pel Ministerio de Economía y Competividad (proyecto HAR2012-33395), per la Diputació de Tarragona i per la Universitat Rovira i Virgili. Així mateix, es preveu continuar amb les intervencions al jaciment durant el 2016.